ERC i PSOE, al vòrtex polític

La pregunta que es formula a les tertúlies de Madrid és sil’eufòria independentista després de la sentència de LuxemburgLuxemburg és compatible amb el fet que, a curt termini, ERC doni amb la seva abstenció la presidència del Govern al secretari general del PSOE, Pedro Sánchez. Ningú arrisca una resposta positiva, tot i que segueix la resistència a acceptar un escenari sense expectatives certesd’investidura del dirigent socialista. Fins dijous passat, l’opinió majoritària dels ciutadans consultats a Catalunya per Metroscopia (sondeig del 17 de desembre) era favorable a un acord entre el PSOE, Unides Podem i ERC (68%), mentre que es considerava negatiu (58%) a la restad’Espanya.

El que asseguren aquestes fonts és que el president en funcions i el seu reduït grup de col·laboradors han desplegat tota la seva capacitat de seducció i han executat els més difícils exercicis de flexibilitat semàntica i política amb els negociadors republicans, lamentant que algunes declaracions, com les del ministre José Luis ÁbalosJosé Luis Ábalos, hagin alterat la susceptibilitat dels seus portaveus, que han aconseguit situar-se en un pla de neta superioritat transaccional respecte dels seus interlocutors del PSOE.

Tot i que hi havia esperances que els magistrats de la Gran Sala del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) optessin per no entrar en el fons de les qüestions prejudicials sobre la immunitat d’Oriol Junqueras que els va plantejar el Tribunal Suprem, la seva resolució, plena de matisos però favorable al president d’ERC, ha alterat l’ambient polític general i trastocat un ‘estatus quo’ en què es donava per descomptat que la sessió d’investidura podria celebrar-se en qüestió de dies i no de setmanes. Ara la dubtosa elecció de Sánchez se situa a mitjans de gener.

Agonia per a uns i d’altres

Les noves circumstàncies –no del tot imprevistes– han situat el PSOE i ERC al vòrtex d’un fenomen polític complicadíssim. O en altres paraules, al centre mateix d’un cicló alimentat per una energia agònica per als uns i per als altres. El socialisme espanyol ha de salvar aquesta jugada després d’un 10N que va disminuir les seves possibilitats respecte de les eleccions del 28A, perquè si no s’aconseguís el seu líder fracassarà i no quedaria cap altra alternativa que una ruptura amb Pablo Iglesias i un arranjament amb Pablo Casado i Inés Arrimadas –molt poc versemblant–, o unes terceres eleccions que estressarien el sistema constitucional fins a límits perillosos.

Per als republicans, el dubte hamletià no és poca cosa perquè han avançat massa en les converses amb el PSOE per retractar-se ara dels acords inicials –si bé no culminats– en funció d’unes circumstàncies judicials que s’estan interpretant amb més voluntarisme que rigor tecnicojurídic. ERC ha de prendre una decisió amb moltes arestes i que sortirà perfilada del seu congrés, que celebra aquest dissabte, amb l’avís del seu president que les converses amb el PSOE no se suspenguin. Retirar el recolzament a Sánchez podria implicar una entesa alternativa ‘in extremis’ del socialisme amb l’oposició i, a més, fer perdre la possible pista d’aterratge d’un pacte per a aquesta aeronau amb els motors sinistrats que és ja el procés sobiranista. 

La immunitat de Junqueras no constitueix la qüestió nuclear de la sentència de Luxemburg, sinó la pràctica seguretat que aquesta resolució converteix durant un temps Carles Puigdemont i Toni Comín en europarlamentarisCarles PuigdemontToni Comín i reforça així el lideratge en el secessionisme català de l’expresident de la Generalitat, que és molt vulnerable a l’emotivitat del’èpica  que el líder independentista sap gestionar amb gran habilitat. El voltatge emocional descontrolat en el sobiranisme –i d’això és conscient el PSOE– alentirà, en el millor dels casos, l’acord d’investidura, tot i que potser el transcurs del temps ajudi a dimensionar la veritable transcendència dels últims esdeveniments.

Preu a l’alça

D’altra banda, la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que ha condemnat Quim Torra a un any i mig d’inhabilitació i multa de 30.000 euros per un delicte de desobediència, obre un període de temps limitat (de mesos, fins que el Suprem confirmi, o no, la resolució i la converteixi en ferm) en què la probabilitat de convocatòriad’eleccions catalanes és alta, i potser un acord dels republicans amb els socialistes sense trofeus concrets que aquests puguin exhibir al seu electorat precaritzi les seves aspiracions a l’hegemonia en l’electorat sobiranista. En aquest context, és versemblant que ERC elevi el preu de la seva abstenció en una eventual sessió d’investidura, però és molt dubtós que el PSOE estigui en condicions d’augmentar la seva aposta actual, tan arriscada.L’Advocacia de l’Estat ja va reclamar que Junqueras adquirís la condició d’europarlamentari el juny passat, però ara no demanarà la nul·litat del judici del procés com li reclamen els republicans al Govern.

Notícies relacionades

Junqueras: «No s'ha de parar la negociació en cap cas»

Sánchez veu en el triomf de Junqueras una «oportunitat» per al pacte

El calendari de fites es prolonga. Res podrà decidir-se sobre la investidura fins que la Sala Segona del Suprem dicti la resolució que executi la sentència de Luxemburg, prèvies al·legacions de les parts. És previsible que es reverteixi la suspensió de la inhabilitació de Junqueras i que se li mantingui a la presó complint condemna, assumint així la petició de la fiscalia.  Igualment, serà necessari conèixer la decisió de l’instructor de la causa, Pablo Llarena, sobre la nova situació processal de Puigdemont i Comín, que segurament requerirà l’emissió d’un suplicatori al Parlament Europeu perquè tots dos són ja membres de la Cambra de la UE.

Així, l’acció política queda planificada pels temps judicials, que són autònoms de les urgències de la classe dirigent.  A tot això s’ha de sumar una enorme saturació i afartament en l’opinió pública –la catalana, probablement; la de resta d’Espanya, amb seguretat– per aquest estira-i-arronsa inacabable que està formant una autèntica federació de ciutadans hostils a l’activitat política i els seus protagonistes. I al PSOE puja la tensió interna.