L'ENDIMONIADA INVESTIDURA

El PSOE es resigna a ser un espectador en la negociació de Sánchez

El president evita informar el partit de la marxa dels contactes per a la investidura

«És l'única manera, es necessita discreció», assenyalen a l'executiva socialista

undefined50846044 madrid  11 11 2019  politica  elecciones 10n    pedro s nche191130101330

undefined50846044 madrid 11 11 2019 politica elecciones 10n pedro s nche191130101330 / JOSE LUIS ROCA

3
Es llegeix en minuts
Juan Ruiz Sierra
Juan Ruiz Sierra

Periodista

ver +

Hi va haver un temps, no fa gaire, en què el PSOE marcava a Pedro Sánchez els límits de la negociació i aquest informava el partit de la marxa d’aquestes converses. Aquella etapa ha quedat molt enrere. La discreció que el president s’ha imposat en els seus tractes amb altres forces per assegurar-se la investidura arriba ara fins i tot a la mateixa cúpula socialista. Més enllà del seu entorn més proper, ningú al PSOE coneix els detalls del pacte de coalició amb Unides Podem, ni tampoc fins on està disposat a arribar Sánchez per aconseguir que ERC s’abstingui.

Els principals col·laboradors del secretari general insisteixen que aquesta és l’única manera d’assegurar l’acord, perquè unes negociacions exposades a contínues filtracions estarien abocades al fracàs. Els membres de l’executiva socialista, que assisteixen a aquest procés sense gairebé dades del que està passant realment, s’hi mostren d’acord. I els barons, antic contrapès al partit del secretari general, ho accepten amb «paciència» i «resignació», resumeixen alguns d’ells.

Un dia després de les eleccions generals del passat 10 de novembre, Sánchez va reunir la direcció del seu partit per analitzar el resultat. El president tenia davant de si diferents camins per aconseguir la seva reelecció: l’abstenció del PP i el vot a favor de Cs, un pacte amb Podem que fos recolzat pels taronges i els grups minoritaris o un acord amb els morats que depengués de l’aval de l’independentisme català. Ja llavors tenia clar que l’única via realista era aquesta última, perquè la resta d’equacions eren impossibles a causa del’«absentisme» de la dreta, però no va dir res d’això a la seva executiva. Es va limitar a demanar la seva «confiança», sense més detalls, i l’organisme l’hi va donar.

Hores més tard, Sánchez es posava en contacte amb Pablo Iglesias per abordar un govern de coalició, possibilitat que a l’estiu, després del fracàs de les negociacions, havia titllat d’«inviable». L’endemà, els líders del PSOE i Podem firmaven el seu preacord. El president va passar llavors a buscar ERC, l’aval del qual és imprescindible perquè la investidura prosperi. Enrere havia quedat el seu compromís electoral de buscar el recolzament de les forces progressistes i l’abstenció del PP i Cs perquè el futur Govern «no depengui dels vots independentistes».

«És normal que no ens mantingui informats al minut de la marxa de les negociacions. L’única manera de tirar endavant una entesa tan complexa com aquest és amb la màxima discreció», assenyala un membre de l’executiva socialista, que assegura desconèixer en què consisteix el repartiment de ministeris amb Podem i els termes de les converses amb ERC.

Els barons

Notícies relacionades

Els líders territorials, molts d’ells enfrontats al president en el passat, porten pitjor aquesta falta d’informació, però no estan disposats a entaular cap batalla. El seu pes intern és molt menor des que Sánchez va guanyar les primàries davant Susana Díaz i Patxi López (o a la inversa: el pes del secretari general és ara molt més gran), i alhora no tenen eleccions a la vista, així que no estan tan preocupats per l’efecte que la proximitat a ERC pugui tenir entre els seus votants. Sánchez té via lliure per encarar el debat d’investidura, que només se celebrarà la tercera setmana de desembre, com desitja el cap de l’Executiu, si llavors ha aconseguit els recolzaments necessaris.

Aquest dilluns, el líder del PSOE tornarà a reunir la seva executiva, en una reunió que servirà, tret de sorpreses, per tornar a proposar Meritxell Batet com a presidenta del Congrés. Els dubtes que existien sobre la continuïtat de Manuel Cruz al capdavant del Senat, a causa de les acusacions de plagi que ha rebut, es van esvair aquest diumenge amb la confirmació que serà substituït per Pilar Llop, jutge especialitzada en violència masclista. En qualsevol cas, els membres de la direcció del partit no esperen que Sánchez aprofiti la reunió per explicar la marxa de les negociacions. Tampoc l’hi reclamaran.