Sánchez proposa Pilar Llop com a nova presidenta del Senat

Si no hi ha cap sorpresa, la constitució de les Corts propiciarà aquest dimarts la imatge de dues dones al capdavant de les dues cambres, que ja es va donar entre els anys 2000 i 2002, durant la segona legislatura de José María Aznar. Meritxell Batet repetirà com a presidenta del Congrés, mentre que al Senat hi haurà canvi de cap. El líder del PSOE, Pedro Sánchez, ha optat per rellevar de la presidència del Senat al català Manuel Cruz, qüestionat internament després de ser acusat de plagi en un manual de Filosofia per a estudiants. La substituta serà Pilar Llop, una jutge especialitzada en violència masclista sense el carnet del PSOE.

El nom, que serà proposat avui a l’executiva del partit per a la seva ratificació, suposa una altra doble picada d’ullet de Sánchez a dues de les seves principals banderes polítiques: el feminisme i la lluita contra la xacra del masclisme. Però també implica que el PSC perdi un lloc de rellevància institucional, una cosa que el president en funcions podria compensar, en cas de ser reelegit, confiant de nou als socialistes catalans un ministeri, tot i que això dependrà també dels equilibris en la negociació amb Unides Podem. No obstant, fonts socialistes van assegurar que a Cruz se li reserven «altres importants responsabilitats».

Llop (Madrid, 1973) és senadora del PSOE per designació de l’Assemblea de Madrid i va ser delegada del Govern per a la Violència de Gènere des de juliol del 2018 a abril del 2019. La seva última destinació judicial va ser el jutjat de violència de gènere número 5 de Madrid. Abans, del 2011 al 2015, va ser lletrada del Gabinet tècnic del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) amb responsabilitats com la direcció de la Secció Observatori Violència Domèstica i de Gènere, la secretaria de la Comissió d’Igualtat, la secretaria del Foro Justícia i Discapacitat i el comitè de direcció del CGPJ. Va accedir a la carrera judicial el 1999 per tanda lliure i el 2004 havia ascendit ja a magistrada. Va deixar la carrera el 2015 per ser diputada a l’Assemblea de Madrid.

Els comptes

Al Congrés, PSOE i Unides Podem volen assegurar-se la majoria en aquest òrgan, amb cinc dels nou membres. Malgrat que van oferir la seva ajuda al PP i Ciutadans perquè entre ells es repartissin els quatre llocs restants a canvi d’excloure Vox, el PP s’ha negat a participar a cap‘cordó sanitari’contra el seu soci en els governs d’Andalusia, Múrcia i Madrid. Així les coses, socialistes i morats aspiren a ocupar, a més de la presidència, dues vicepresidències i dues secretaries.

Al Senat, fonts parlamentàries apunten a Europa Press que, en principi, als socialistes els corresponen quatre dels set llocs de la Mesa del Senat i al PP, els restants. Hi ha la possibilitat que el PSOE es quedi amb tres d’aquestes cadires, que serien la presidència, una vicepresidència i una secretaria, i que cedeixi la quarta a un altre partit per compensar el recolzament parlamentari.

Notícies relacionades

Benet Salellas, exdiputat de la CUP i advocat de Cuixart en el judici del 'procés', defensarà Santos Cerdán

El Parlament ajorna la nova taxa turística i prepara una altra proposta per a la tardor

Podria ser el cas del PNB, al qual en la legislatura que acaba el PSOE ja va cedir un lloc a la Mesa. No obstant, les fonts consultades no descarten que els socialistes decideixin quedar-se els quatre càrrecs i assegurar-se la majoria a l’òrgan que dirigeix el Senat. Les negociacions sobre la Cambra alta van en qualsevol cas lligades a les del Congrés i a les de la investidura de Sánchez.

Els socialistes tenen 113 escons al Senat i la majoria absoluta és en 133 vots. El PSOE assoleix aquesta xifra amb el PNB (10) i ERC-Bildu (13), però també amb el grup basc i formacions sòcies en autonomies com Agrupació Socialista de La Gomera, el PAR, el PRC, Geroa Bai i Coalició Canària, a més dels 5 senadors de Podem, MES, Compromís i Més País.