A Madrid i Andalusia

Discòrdia per la memòria històrica

L'esquerra denuncia el desmantellament de les polítiques contra l'oblit de la repressió franquista sota governs del PP, Cs i Vox

undefined51101749 madrid  26 11 2019  obras de modificaci n del memorial en el191130191047

undefined51101749 madrid 26 11 2019 obras de modificaci n del memorial en el191130191047 / JOSE LUIS ROCA

5
Es llegeix en minuts
Juan José Fernández

La setmana ha sigut tensa per als familiars de republicans afusellats a Madrid, i a la seva última coïssor contribueix l’agenda municipal. El dilluns 25 el Consistori va arrencar les plaques amb 1.000 noms d’un monument en el que va ser lloc d’afusellaments al cementiri de l’Almudena. I per al dia 4 està prevista la pròxima actuació municipal en matèria de commemoracions: la col·locació d’una placa en la que va ser la primera botiga de Rodilla, firma de bocates que compleix 80 anys. Un assumpte important, pel que sembla: és punt únic de l’ordre del dia d’un ple extraordinari del Districte Centre.

Unes parets de formigó al cementiri, despullades de les seves plaques, s’han convertit en escullera de totes les memòries, el punt on dreta i esquerra lliuren un duel destinat a durar. Mauricio Valiente, exregidor de Drets Humans i Memòria en l’anterior consistori, el de Manuela Carmena, i dirigent d’Izquierda Unida, admet que hi ha avui més rancor a la ciutat que fa una setmana: «Aquest tipus d’actuacions no deixen bon sabor de boca precisament».

A Andalusia, complirà el seu primer any el Govern de Juan Manuel Moreno (PP + Cs amb recolzament de Vox), i s’esllangueix el programa de Memòria Històrica més ampli del país. «El deixen morir d’inanició», es queixa Javier Giráldez, professor d’ensenyament mitjà, ex director general de Memòria de la Junta i membre de l’Executiva del PSOE-A.

Noms en pedra

El monument de Madrid és coetani del que, a Barcelona, recorda els afusellaments del Camp de la Bota. «Les alcaldies de Manuela Carmena i Ada Colau van concebre alhora els seus projectes», apunta Tomás Caballero, net d’afusellat i portaveu dels familiars de republicans executats a Madrid que, indignat, espera algun gest de l’Ajuntament mentre aquest reedifica un monument sense noms, i per als afusellats dels dos bàndols, entre 1936 i 1944.

Qualsevol monument conjunt tindrà el rebuig d’IU a Madrid, augura Valiente: «El mur d’afusellaments de l’Almudena no mereix una consideració tan ofensiva. Aquest país no es pot basar en la desmemòria».

Com una opinió exclusivament personal,l’exregidor del PP i historiador Pedro Corral, que té un besoncle ‘nacional’ a les tombes de Paracuellos, hi veu una possible solució: «Col·locar els noms en sengles espais d’interpretació veïns, un per a 1936-1939 i un altre per a 1939-1944, enels quals s’expliqui qui era i què els va passar. No seria separar víctimes, sinó períodes, i es compliria la petició d’una de les 13 roses: que els seus noms no s’esborrin de la història», explica, al·ludint a l’últim desig d’una de les membres de les Joventuts Socialistes Unificades afusellades el 1939. Corral ha fet arribar aquesta opinió a l’equip del’alcalde popular José Luis Martínez-Almeida. 

Però l’ajuntament té altres prioritats monumentals en aquest final d’any, ocupat en la instal·lació d’una estàtua dedicada als últims de les Filipines. El seu autor, Salvador Amaya, és el mateix que va crear l’estàtua de Blas de Lezo, defensor de Cartagena de Indias, impulsada per acapte popular el 2014 i col·locada a la plaça de Colón en temps de l’alcaldessa Ana Botella.

El «model Rajoy»

«Els noms són importants. Tots els assassinats de qualsevol bàndol van ser víctimes; però unes van ser reparades i d’altres no. I reparar-ne unes no significa ofendre d’altres», reposa Giráldez. «La memòria és espai de convivència, i atacar-ne una és atacar l’altra», sentencia el polític i docent andalús.

La contramemòria és menys sorollosa al sud, però conté gestos significatius dins del que ell anomena «model Rajoy», que consisteix en un «ofec econòmic continuat». Al govern de Moreno no hi ha ja la Direcció General de Memòria, que ha sigut substituïda per una Direcció General de Concòrdia.

Concòrdia és la paraula, o l’eufemisme. «De Concòrdia» és la llei que impulsa Vox per substituir la de Memòria a Andalusia. Giráldez veu una influència del partit d’extrema dreta que «trenca els consensos que s’estaven establint».

A Madrid, Valiente no veu tanta influència de Vox, «ni és necessària, perquè el PP de Madrid té molts perfils d’extrema dreta», opina.

Des del PP madrileny, fonts properes a la presidència regional neguen aquesta influència: «La preocupació d’aquest Govern són els problemes del futur, i no remoure el passat». La mateixa font considera que aquesta pugna «interessa a Vox i a Podem perquè activa el seu electorat. Però no entrarem al drapd’un debat estèril creat per arraconar el PP i dividir la població».

Memòria desmantellada

Ajuntament i diputacions com les de Cadis, Màlaga i Huelva «han hagut de prendre la iniciativa a Andalusia», explica Giráldez. En aquesta comunitat porta un any al calaix el decret autonòmic que permetria treure les restes del general colpista Queipo de Llano de la basílica sevillana de la Macarena, i la Junta ha parat la seva exhumació de fosses comunes. En queden moltes: 708, de les quals 160 han sigut intervingudes, i 160 més estan sense localitzar.

El canvi de signe a la Junta va agafar Andalusia amb 50 intervencions iniciades en fosses –inclosa la de Nerva (Huelva) la major trobada mai en zona rural, amb 1.500 cossos de miners assassinats als turons de Río Tinto– «però l’últim any se n’han realitzat zero», recorda Giráldez.

Treballs d’exhumació de republicans represaliats pel franquisme a la fossa comuna de Nerva (Huelva). / DIPUTACIÓ DE HUELVA

A Madrid, del plafó de mesures pro-Memòria que va desenvolupar Carmena i que ha desmantellat Martínez-Almeida, una en lamenta especialment Valiente: la recollida de testimonis en una Oficina d’Atenció a Damnificats per Crims Franquistes.

Aquesta oficina no existeix des de juliol. «Va ser la segona decisió del nou Govern», recorda l’exregidor. Per conveni amb la Universitat Carles III, aquesta oficina, creada el novembre del 2018, gravava declaracions orals d’acusadors del franquisme, moltes amb vista a aportar-les a accions judicials, i totes per a un arxiu de la Memòria de la ciutat de Madrid. L’arxiu ja no és actiu i els seus cinc funcionaris han sigut recol·locats per l’Ajuntament.

Fonts properes al’equip de Martínez-Almeida desmenteixen que hagin sigut ells els desmantelladors de l’oficina. «Aquesta recollida de testimonis tenia un número limitat, i un contracte que va caducar estant l’anterior govern al poder», asseguren.

Notícies relacionades

Malgrat la seva mida, Madrid pot ser un mocador. Les biografies s’entrecreuen entre bambolines del pols per la Memòria. El president del ple municipal, el regidor del PP Borja Fanjul, és besnet del general Joaquín Fanjul, un dels líders del cop de juliol de 1936, que va ser capturat per la República, jutjat i afusellat a l’agost. El març del 2017, el govern de Manuela Carmena va retirar el seu nom de la llista de carrers madrilenys amb els vots del PSOE i Cs.

El juliol de 1936, Francisco Ots, avi de Mauricio Valiente, era un funcionari madrileny d’Hisenda destinat en comissió de servei a Sòria. Allà va ser detingut, traslladat a Terol, empresonat, alliberat i afusellat per una partida de carlins. El seu cos continua en parador desconegut.