El 'cas CDR' tenalla Torra

Els partits exigeixen explicacions al president, que es desmarca d'un suposat pla per ocupar el Parlament

La dreta demana la il·legalització de les forces «separatistes» a l'Assemblea de Madrid

zentauroepp50517461 barcelona 22 10 2019  pol tica  reuni n del govern presidido191022101257

zentauroepp50517461 barcelona 22 10 2019 pol tica reuni n del govern presidido191022101257 / FERRAN NADEU

3
Es llegeix en minuts
Daniel G. Sastre
Daniel G. Sastre

Periodista

Especialista en política catalana i espanyola

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Cada dia té el seu afany, i més en una campanya electoral exprés tan volàtil que té desconcertats tots els partits. Si dimecres Pedro Sánchez va ser el protagonista amb la seva insinuació que controla la fiscalia, aquest dijous Quim Torra s’ha situat al mig de tots els focus. La reiterada aparició del president –en moltes ocasions pel seu nom en clau, ‘Gandalf’– en el sumari dels CDR detinguts per terrorisme va disparar els recels de gairebé tots els partits, que li van exigir explicacions.

A tres dies de les eleccions generals, Torra apareix vinculat, per la confessió d’un dels empresonats, a un pla per ocupar el Parlament després de la sentència del procés. A més, els investigadors van descobrir en un dels domicilis registrats materials per fabricar explosius, presumptament per atacar infraestructures, i algunes de les imatges –com la d’un dels detinguts empunyant una arma automàtica, que la Guàrdia Civil no sap si és real– comprometen la idea d’un independentisme absolutament pacífic que defensa el president.

Però sobretot Torra es troba en una situació compromesa per la defensa tancada –de la qual ara intenta apartar-se– que va fer dels acusats en seu parlamentària. El 25 de setembre, dos dies després de les detencions, el president les va qualificar d’«arbitràries» i va donar per fet que constituïen un capítol més de la ‘guerra bruta’ que atribueix a l’Estat. «És intolerable que una altra vegada es vulgui criminalitzar l’independentisme acusant-lo no ja de rebel·lió, sinó de terrorisme», va dir llavors.

Escarit comunicat

Avui, en canvi, ha hagut de sortir al pas de la pressió de la resta d’actors polítics amb un escarit comunicat, en el qual «desmenteix» i «no dona cap tipus de credibilitat» a les informacions que el vinculen amb el pla per prendre el Parlament, i afirma que no ha tingut «cap relació amb els detinguts». Però també s’afegeix a les tesis de la defensa quan sembra dubtes sobre les circumstàncies en les quals es van produir les confessions: demana que s’aclareixi «sota quines condicions s’han produït les declaracions» a l’Audiència Nacional.

La relació de Torra amb els CDR l’ha posat en un compromís des del principi del seu mandat. Va ser a aquests grups creats després de l’1-O que va animar a «collar» els polítics en la Diada de l’any passat, hores abans que desenes de joves intentessin entrar per la força al Parlament. Aquesta proximitat també va fer que tardés a reaccionar quan, després de la sentència del procés, es van succeir diversos dies d’aldarulls a Barcelona i a altres ciutats.

Amb el pas dels dies des de l’empresonament dels set CDR, els partits independentistes van anar modulant les seves actituds. La CUP sempre ha sigut qui més els ha defensat: per ells tot és un «muntatge». Un punt per darrere es troba JxCat, tot i que la formació també al·ludeix recurrentment al cas en els seus mítings i ahir la seva número u per Barcelona, Laura Borràs, va incloure els arrestats en la llista de «presos polítics», juntament amb els líders condemnats pel Tribunal Suprem. ERC ha sigut des del principi més prudent i un dels seus principals dirigents, Joan Tardà, va rebre grans crítiques d’altres dirigents sobiranistes quan va expressar en públic els seus dubtes sobre el cas. «A Catalunya no hi ha violència;,però, si hi ha set bojos, que els fiquin a la presó i els jutgin»,va dir.

Baixes passions

Notícies relacionades

La informació que aporta el sumari va tenir dos efectes principals sobre la campanya: va contribuir a tapar l’ensopegada de Sánchez amb la fiscalia –el candidat socialista s’ha disculpat aquest dijous–i va donar munició a la dreta. Fins al punt que el PP, Ciutadans i Vox van unir els seus vots a l’Assemblea de Madrid per demanar la il·legalització dels «partits separatistes». El nacionalisme català continua sent la principal vàlvula d’escapament de les baixes passions d’un sector de l’electorat.

En realitat, gairebé tothom ha exigit explicacions a Torra. El president del Govern en funcions i el PSC li han demanat que aclareixi al Parlament si és veritat que tenia un pla per tancar-se a la Cambra i declarar la independència de Catalunya, i els comuns s’han sumat a aquesta sol·licitud de compareixença. Cs ha sol·licitat a la fiscalia que actuï d’ofici contra el president, que apunta a convertir-se en un dels grans protagonistes de la recta final de la campanya.