Xarxes socials i salut mental juvenil: entre la visibilització i la banalització

Les xarxes socials són una eina ambivalent dins d’aquest escenari, tenen aquesta doble cara. D’una banda, ajuden moltes persones joves a comprendre que no són les úniques que se senten així, a entendre que el problema no sempre és individual, sinó que hi ha factors socials i estructurals que hi influeixen. A més, contribueixen a visibilitzar i normalitzar temes que abans quedaven amagats o estigmatitzats.

Tanmateix, aquestes mateixes xarxes socials també són un canal de sobreinformació i desinformació. El discurs sobre la salut mental sovint s’hi simplifica tant que es perden de vista aspectes clínics i socials fonamentals, traslladant tota la responsabilitat a l’individu. Això pot acabar generant processos de culpabilització i una idea reduccionista de qüestions molt complexes.

Respostes ràpides a problemes que requereixen temps

En aquesta era de la velocitat, busquem respostes ràpides i fàcils per a problemes que sovint requereixen temps i acompanyament professional. Així, proliferen diagnòstics i etiquetes a través de vídeos virals, sovint sense el rigor necessari. Tot i això, per a moltes persones les xarxes són l’únic punt d’accés a informació sobre salut mental, especialment quan no poden accedir a una teràpia per raons econòmiques o geogràfiques. És millor això que res? Potser sí. Però també és un miratge que no substitueix l’acompanyament real.

Aquest fenomen no es pot deslligar de la mirada històrica cap a les generacions més joves. Sempre hi ha hagut prejudicis cap a la joventut, però internet i les xarxes socials han accelerat i ampliat aquest buit entre generacions, agreujant sovint la incomprensió i l’aïllament.

Paradoxalment, mai havíem estat tan connectats i, tanmateix, mai havíem parlat tant de soledat no desitjada entre els joves. Un fenomen que fa uns anys es vinculava principalment a la gent gran, ara també afecta un grup d’edat que, tot i la hiperconnexió, sovint se sent més sol que mai.

Una conversa més crítica

En definitiva, cal que aquest canvi de paradigma serveixi per a construir una conversa més crítica i responsable sobre salut mental, que combini visibilització amb rigor, i connexió amb comprensió real de les emocions. Perquè el malestar forma part de la vida, i abordar-lo requereix més que etiquetes i posts virals: calen espais de diàleg, recursos i acompanyament adequat per no quedar-nos únicament a la superfície. És per això que des d’Obertament fa molts anys que oferim als centres de secundària el nostre projecte What’s Up! Com vas de salut mental?, que genera espais de visibilització i confiança envers la salut mental i emocional a les aules, promovent que aquesta formi part de la cultura del centre educatiu.

Perquè cal que les xarxes ajudin, però que no siguin l’única taula de salvació. Ja que si no, correm el risc que la paraula «salut mental» perdi sentit. I això, justament ara que comencem a trencar l’estigma, seria un retrocés massa gran.

Notícies relacionades

Marta Lopera, investigadora de la UOC: “El buen terror no explota la locura, la convierte en experiencia humana”

El nostre sistema de salut ens abandona

Irene Alabau

Responsable de Salut Mental i Estigma a l'Àmbit Educatiu d'Obertament