Suplents que no ho són

Fermín va repetir el gest encunyat per Cristiano Ronaldo. El que es queda aquí. Sentia que ho havia de fer davant la parròquia barcelonista, per molt que evoqués l’antic astre madridista, després del molt que es va parlar de la seva possible marxa al Chelsea, sense que ni ell ni el Barça obrissin la boca. Era evident que ha continuat després que es tanqués el mercat; va voler remarcar que s’havia volgut quedar, il·lusionat a complir l’objectiu de triomfar en el Barça. "Sempre he volgut ser aquí i lluitaré per ser-hi molts anys", va repetir Fermín ahir.

Es va quedar pel sentiment propi i pel sentiment de Flick, subjugat pel silenciós rendiment que li va donar Fermín, un mal anomenat suplent que ha esgarrapat portes i parets per escalar fins a la titularitat en una de les places més cotitzades. Amb la mateixa perseverança amb què pujava esglaons al planter i era conegut com a Fermín el Petitó.

Suplent en cada inici de temporada, sense disfrutar de la primera titularitat fins a l’octubre, Fermín el Gran ha aparegut en dos dels quatre partits, encarint encara més el lloc. Flick no en té cap com Fermín, el futbolista amb la millor ràtio entre gols marcats i minuts disputats. El paradigma de "la intensitat i la humilitat" que els demana l’entrenador. Fermín es retrobava amb els culers, en el mateix escenari del Gamper, i va repetir el doblet que va clavar al Como.

18-1 al València

Fermín no és un suplent, i encara menys Ferran Torres, titular en els altres quatre partits. Ningú insta Robert Lewandowski a tornar. Ningú ha trobat a faltar el polonès, i tocat en l’orgull de veure’s relegat a la banda, va voler esprémer aquest privilegi que veu perillar amb una puntada a l’escaire per ultratjar un València molt feble que s’arruga contra el Barça de Flick. Va encaixar un 7-1 a Montjuïc, un 0-5 a Mestalla i una altra repassada ahir a l’Estadi Johan Cruyff (6-0). Des del gener fins al setembre.

Notícies relacionades

El Barcelona enlluerna el València en una capsa de sabates

Que bé, que t’has quedat

Va ser suplent, i tampoc ho és, Raphinha. Flick el va castigar amb el xandall per haver arribat tard a una cita de l’equip. Per molt vicecapità que sigui, va haver de passar pel mateix correctiu que Jules Kounde la temporada passada. Amb un valor afegit, però. Flick ahir no tenia Lamine Yamal, lesionat amb la selecció espanyola. Es va estimar més donar la titularitat a Roony Bardghji, un suplentíssim –el tercer recanvi d’aquesta demarcació–, que donar un símptoma de debilitat davant els futbolistes. Raphinha va sortir enfurismat. No amb Flick.

Els suplents que no ho són es van repartir els gols de dos en dos, però el més suplent de la plantilla, des de l’agost del 2024 que no posava els peus a la gespa, va ser el més aplaudit. Va tornar Marc Bernal després d’un any i dues setmanes absent per lesió. Va donar l’assistència a Lewandowski per perpetuar la gran però minúscula festa del Johan Cruyff. L’estadi va consignar un rècord d’assistència en un partit oficial amb 5.862 persones. El club va escriure un altre rècord: el de pitjor assistència a un compromís del primer equip.