Futbol / La crònica

El Barcelona enlluerna el València en una capsa de sabates

L’equip blaugrana, amb Fermín, Raphinha i Lewandowski com a bigolejadors, completa un gran partit davant els 5.862 espectadors del Johan.

Flick havia parlat d’egos; els seus escollits li van respondre on tocava

Rashford, assistent i incisiu, comença a prendre el pols al projecte

El Barcelona enlluerna el València en una capsa de sabates
4
Es llegeix en minuts
Francisco Cabezas
Francisco Cabezas

Cap d'Esports d'EL PERIÓDICO

ver +

Que el primer equip masculí del Barça jugués com a local en un estadi amb 5.862 espectadors –per a glòria dels veïns que van poder veure una aberració històrica des dels balcons adjacents amb un parell d’espirituosos– va ser molt més que una anomalia. Les mentides solen tenir conseqüències, tot i que els que les paguin no siguin els mateixos que es fotografien rebolcant-se per la gespa d’aquest Spotify Camp Nou convertit en una Ítaca de grues i goteres, ni tampoc els qui van desemborsar 1.500 euros per una cadira VIP encoixinada amb escumeta negra després de la banqueta Des d’allà, és clar, es va veure fabulosa la publicitat del Congo que envoltava una gespa impecable. Però també Fermín, bigolejador com Raphinha i Lewandowski. Tots van ser protagonistes del triomf blaugrana contra un València que no va ni piular.

Al Barcelona n’hi ha que toca defensar-los a capa i espasa. Com els empleats de pic i pala, especialment els del departament de comunicació que salven tota mena de trampes. Com també Fermín, que algun encorbatat hauria volgut empaquetar a Stamford Bridge per salvar avals. I com també Hansi Flick, un tio que no es deixa endur pels populismes que fan fortuna en aquest temps, sinó per la naturalitat de qui, per guanyar-se el respecte, actua.

Un dia després de carregar contra la Federació –i hi entra el seleccionador, Luis de la Fuente– per esprémer un adolorit Lamine Yamal (baixa a València), va esborrar de l’onze inicial peces que pressuposaven la titularitat. Va quedar al banc Lewandowski i va conservar el lloc Ferran, perquè la meritocràcia funciona. Més impactant va ser la suplència de Raphinha, un dels capitans i que va arribar tard a la sessió d’activació, com el seu dia Koundé o Iñaki Peña. Flick no distingeix. Raphinha, per si de cas, ja va sortir vestit i pentinat per començar el primer després del descans, agrair a Rashford l’assistència en el 2-0 i acolorir la nit amb el 4-0.

Amb tot, l’equip va quedar a Flick tan irreconeixible com eficient. Perquè els qui van ocupar els extrems van ser l’esmentat Rashford i Roony Bardghji, el suec de 19 anys, fill de refugiats sirians, que es va poder estrenar després d’haver sigut inscrit amb fitxa del filial. En l’eix, qui va haver de substituir el lesionat De Jong va ser Casadó, solt i aplicat. Mentre que en el centre de la defensa, gran mal de cap des de la marxa d’Iñigo Martínez a l’Aràbia Saudita, Flick va tornar a retorçar les meninges posant Eric Garcia al costat de Cubarsí. L’únic cop que Eric va dubtar, intentant un túnel on no tocava, Cubarsí el va salvar.

És clar. Encara es poden millorar moltes coses. Arribarà el dia que Rashford, incisiu i valent a la vora, tingui una mica més d’espais i, a més d’assistir, també marqui. I Roony, que va durar 45 minuts, gosarà demanar a crits la pilota a qui consideri, no solament Casadó. Però Flick se les va apanyar perquè el seu Barcelona fes goig davant el 5-4-1 amb què Carlos Corberán va tractar sense èxit de retallar tots els espais.

Per això és important la maniobra de Ferran en l’1-0, quan va donar sentit una passada de Cubarsí per desplegar una catifa a Fermín. L’andalús es va posar a besar l’escut del Barça després de patir el desamor. Quan va marcar el 3-0, rebentant la pilota com si així clavés una puntada de peu als qui van dubtar d’ell, es va deixar portar en una celebració que anticipa el seu veritable paper en un equip que també va aplaudir d’allò més una altra jove joia. Marc Bernal va disputar els últims deu minuts després de més d’un any de baixa.

Flick va parlar del perill de l’ego en els futbolistes que s’acostumen a guanyar. Els escollits li van respondre on tocava. Tot i que fos en una capsa de sabates.

Barcelona 6 - 0 València

FC BARCELONA: Joan Garcia (6); Koundé (6), Cubarsí (7), E. Garcia (6), G. Martín (6); Casadó (6), Pedri (7), Fermín (8); Roony (5) i Ferran (7), Rashford (7). Tècnic: Hansi Flick (7). Canvis: Raphinha (7) per Roony (m. 46); Olmo (6) per Rashford (m. 68); Lewandowski (7) per F. Torres (m. 68); Jofre (6) per G. Martín (m. 74); M. Bernal (s.q.) per Pedri (m. 81).

VALÈNCIA: Agirrezabala (6); Foulquier (4), Tárrega (4), Diakhaby (5), Copete (4), Gayà (5); J. Guerra (4), Diego López (4), Santamaría (4); Hugo Duro (4) i Danjuma (5). Tècnic: Carlos Corberán (5). Canvis: Ramazani (5) per Danjuma (m. 57); Ugrinic (5) per J. Guerra (m. 57); L. Rioja (5) per D. López (m. 57); T. Correia (5) per Diakhaby (m. 65); L. Beltrán (5) per Hugo Duro (m. 77).

GOLS: 1-0 (m. 29), Fermín; 2-0 (m. 53), Raphinha; 3-0 (m. 56), Fermín; 4-0 (m. 66), Raphinha; 5-0 (m. 76), Lewandowski; 6-0 (m. 86), Lewandowski.

ÀRBITRE: Guillermo Cuadra (6).

Notícies relacionades

T. GROGUES: Diakhaby.

ESTADI: Johan Cruyff. 5.862 espectadors.