El pla unilateral de Torra torpedina els pressupostos de la Generalitat

«Sense pressupostos és difícil que la legislatura continuï». Aquest va ser l’avís per a navegants que el vicepresident, Pere Aragonès,  va llançar divendres a l’antena de TV-3. En condicions normals, aquest avís tindria com a destinatari aquelles forces amb les quals un govern negocia uns comptes. En aquest cas, els comuns. Però, ¿era realment un avís per a Catalunya En Comú Podem?

El cert és que Aragonès, fins ara, pot tenir poca queixa dels comuns. Les negociacions, ara encallades, com ja van preveure les dues parts, per la sentència i la campanya electoral, van raonablement bé. En l’última reunió, en la qual la Conselleria d’Economia va donar a conèixer als postecosocialistes el repartiment dels diners per departaments, es va tancar amb el compromís governamental de mirar d’encaixar les peticions dels comuns i es van citar per a després del 10-N. Continua sent aviat per dilucidar si hi haurà o no pressupostos, però a diferència d’altres vegades, a hores d’ara encara hi ha partit. En part per la pressió de les entitats socials que es troben ofegades després de la doble pròrroga pressupostària.

Llavors, ¿quin és el problema? La proposta de Quim Torra llançada en el ple extraordinari de resposta a la sentència de l’1-O, per la qual va plantejar la celebració d’un nou referèndum unilateral abans «del final de la legislatura» va deixar descol·locats els comuns. Una cosa lògica, tenint en compte que també els partits que donen recolzament a l’Executiu, Junts per Catalunya i ERC, i fins i tot tots els consellers es van quedar amb la boca oberta a l’escoltar el president, perquè ningú en sabia res.

Així les coses, els comuns es troben amb un Govern que podria utilitzar l’oxigen del qual els podria dotar l’aprovació d’uns pressupostos per fer un nou intent unilateral, d’enfrontament obert amb l’Estat. Exactament del que sempre han fugit, i alertat, els postecosocialistes.

El paper de Torra

Aquests són conscients que els seus interlocutors són els republicans, però, com assenyala una veu de la força, «el president és Quim Torra». El sil·logisme és senzill. Si Torra vol aguantar tot el que pugui, en part perquè JxCat no desitja anar a les eleccions amb unes enquestes sobre la taula gens encoratjadores, necessita uns pressupostos. Sinó els serveis bàsics es ressentiran i pot augmentar la conflictivitat social.

Estirant el raonament gairebé absurd, podria tancar-se un acord ‘tècnic’, és a dir, uns pressupostos que satisfacin totes les parts, però no plasmar-se en la votació al Parlament per una eventual falta de garanties del Govern que no buscarà un nou ‘momentum’ unilateralista.

Els comuns també veuen amb preocupació el canvi de to que ha obrat Torra quan se’ls dirigeix des del faristol parlamentari. El to crispat, i a dir de Jéssica Albiach, «masclista» no ha agradat gens a l’espai postiniciativa. La mateixa Albiach, en el ple de resposta a la sentència, ja va demanar al president que dimitís o bé que se sotmetés a una qüestió de confiança.

Notícies relacionades

Així els hem explicat l'actualitat de les protestes a Catalunya

El Canadà torna a negar a Puigdemont l'autorització per viatjar al país

En el ple ordinari d’aquesta setmana, Torra, sense venir al cas, va arremetre contra la líder de l’espai comú, l’alcaldessa Ada Colau, per continuar sense significar-se obertament al costat del Govern en el seu pols amb l’Estat. «No és moment ja per a ambigüitats: o s’està amb els repressors o s’està amb els represaliats», va etzibar Torra, a més, en una disjuntiva que va enervar els ànims del grup de CEP.

ERC, per la seva banda, considera estratègic tirar endavant aquests pressupostos. Sobretot perquè reforça la seva imatge de centralitat en el tauler i de força que treu recolzaments més enllà dels fronts establerts. I segon perquè l’escenari ideal de Pere Aragonès és acudir a les eleccions, al llarg del 2020, amb els comptes aprovats. La ruleta russa dels comicis i les sumes impossibles que poden derivar-se’n poden fer fins i tot més difícil que ara, per al president que aconsegueixi ser investit, aprovar uns comptes.  ERC considera ara que la legislatura agonitza i mira més enllà.