DECLARACIÓ COM A INVESTIGADA

Aguirre distribueix les seves responsabilitats al capdavant del PP

L'expresidenta madrilenya nega el finançament il·legal i assegura que va consultar els nomenaments amb Rajoy

Responsabilitza l'exgerent madrileny dels comptes del partit i nega haver ordenat la clàusula de l'1%

Aguirre distribueix les seves responsabilitats al capdavant del PP

DAVID CASTRO

Es llegeix en minuts

Ángeles Vázquez

L’expresidenta madrilenya Esperanza Aguirre ha complert al peu de la lletra amb el guió de la imputada, al desviar qualsevol responsabilitat a altres persones. Alhora s’ha mantingut fidel a aquest estil seu, tan castís i directe, que li permet dir que les fiscals del ‘cas Púnica’ comparen Fundescam –la fundació que s’investiga si va servir per finançar il·legalment el PP de Madrid– amb el «Watergate» o a admetre que «estava empipada» amb una de les empreses investigades pel mateix motiu.

A la sortida, davant els mitjans, l’expresidenta es va mostrar més mesurada i es va limitar a dir que estava satisfeta per haver pogut donar la seva versió al jutge Manuel García-Castellón. Va assegurar que mai havia «consentit, ni conegut, ni deixat d’exercir la diligència necessària per deixar de conèixer fets que poguessin ser constitutius d’una irregularitat, i molt menys una il·legalitat, en el supòsit que s’hagués produït». Ho va rematar amb un «la meva innocència prevaldrà».

Davant el jutge, que en algun moment li va haver de demanar a Aguirre que rebaixés el to amb les fiscals, l’expresidenta va negar qualsevol responsabilitateconòmica, administrativa o contractual al PP de Madrid perquè va dir que no li corresponien a la presidenta. Això va fer que el magistrat li preguntés si la presidència del partit només era decorativa, i Aguirre va respondre amb els estatuts del PP.

Va negar el presumpte finançament il·legal del partit pel qual està sent investigadafinançament il·legal, i va assegurar que va consultar amb el PP nacional «tots els seus nomenaments». Fins i tot va citar expressament l’expresident del PP Mariano Rajoy amb el seu primer executiu, l’elegit el 2003 després de la repetició de les eleccions que va obligar a l’episodi conegut com el ‘Tamayazo’, en què dos diputats socialistes no es van presentar al ple en què havia de ser investigat el president de la Comunitat de Madrid, el socialista Rafael Simancas. 

La responsabilitat sobre el partit, la imputada la va posar sobre les espatlles de qui era el seu gerent a Madrid, Beltrán Gutiérrez, de qui va assenyalar que ocupava aquest càrrec abans que ella arribés i amb qui va dir no tenir gaire relació. 

Clàusula de l’1% 

Segons la interlocutòria d’imputació dictada en esta peça del ‘cas Púnica’, la principal acusació sobre ella recau perquè en una reunió celebrada a principis del 2004, poc temps després d’arribar a la presidencia madrilenya, va ordenar que es destinés a publicitat l’1% de cada contracte adjudicat per les conselleries madrilenyes, y que sempre se n’ocupés l’empresa Over Marketing, d’Horacio Mercado. Davant el jutge va dir que ignorava l’existència d’aquesta clàusula o si es va posar en pràctica a Sanitat, al capdavant de la qual hi havia el també imputat Manuel Lamela, però que creia que només s’havia utilitzat en un contracte de carreteres de la Conselleria de Transports, llavors en mans de Francisco Granados.

Se suposa que la clàusula polèmica es va emmarcar en la campanya «La suma de tots». Segons Aguirre, això va ser una cosa improvisada; ja de nit li van demanar que es mirés el logotip i va veure la presentació i li va agradar. Segons Efe, al jutge no li va quadrar l’explicació i va ironitzar preguntant si el president dels Estats Units, Donald Trump, accediria a sortir del seu despatx per algú que no coneix de res perquè li ensenyi un logotip.

Una trajectòria «magnífica»

Notícies relacionades

Dels seus col·laboradors més propers, Ignacio González i Francisco Granados –tots dos imputats–, Aguirre va dir que va anomenar el primer el seu vicepresident, perquè hi confiava, i al segon, secretari general del partit per la seva trajectòriamagnífica. El que sí que ha volgut deixar ben clar és que mai va despatxar amb Granados sobre l’empresa pública Arpegio ni sobre el pla Prisma, sobre el qual s’investiga si es van desviar diners cap al PP. 

Amb Mintra és amb l’empresa pública que Aguirre va confessar que estava «empipada». El jutge li va demanar que aclarís el terme i ella va respondre que era molt austera i no volia fer gaires estacions de Metro. Les fiscals li van insistir en això d’estar empipada i ella va optar per demanar retirar l’expressió. El jutge li va respondre que no era possible perquè estava gravat. Aguirre era l’última imputada citada de moment per García-Castellon en relació amb el finançament il·legal del PP de Madrid.