El salari base dels eurodiputats és tres vegades el dels membres del Congrés

El PSOE va vèncer en les passades eleccions europees després de 15 anys, i serà el partit que més representants espanyols faci seure al Parlament Europeu. Juntament amb els 20 socialistes, 34 polítics espanyols més s’hauran de traslladar a Brussel·les, amb el seu cel gris, i fer continus viatges a Estrasburg, on hi ha la segona seu. Però hi ha al·licients: el salari base dels parlamentaris europeus és gairebé tres vegades el d’un diputat a Espanya, i disfruten d’una sèrie de prestacions i privilegis que ja han sigut eliminats al Congrés.

El juliol del 2009 va entrar en vigor l’estatut únic per pal·liar els salaris desiguals que cobraven els diputats europeus en funció del seu país de procedència. Des d’aleshores, l’assignació mensual dels eurodiputats és de 8.757,70 euros bruts (105.00 euros a l’any) amb càrrec al pressupost del Parlament Europeu. La quantitat està subjecta a un impost de la Unió Europea (UE) i al pagament d’una cotització a una assegurança d’accidents (22% de retenció), la qual cosa es tradueix en 6.824,85 euros nets. A més, han de tributar a Espanya els 13 punts que resten per cobrir l’aplicat en el seu tram d’ingressos, un 35%, així que el seu salari net es queda en 6.250 euros. 

Tot i que el salari base dels diputats espanyols és tres vegades més petit (2.981,86 euros bruts al mes), la majoria cobra complements que augmenten notablement les seves nòmines, i eleva el sou mitjà fins als 5.000 euros, uns 60.000 a l’any. Però també la nòmina dels parlamentaris europeus s’engreixa considerablement amb les dietes. La conclusió és que Josep Borrell (PSOE), Dolors Montserrat (PP), Luis Garicano (Cs), María Eugenia Rodríguez Palop (Unides Podem) o Jorge Buxadé (Vox) passaran a cobrar tres vegades el que cobren els seus companys al Congrés. 

Dietes que engreixen

És tal el que els eurodiputats ingressen en dietes, que gairebé poden viure còmodament sense haver de tocar la nòmina. I n’hi ha de diversos tipus. Les de "despeses generals", 4.513 euros mensuals, estan destinades a cobrir les despeses d’oficina, telèfon, equips informàtics, etc. al país on han sigut elegits. És per això que els partits tenen oficines europees a Espanya. A Brussel·les i Estrasburg, el Parlament Europeu proporciona oficines equipades i cotxes oficials als eurodiputats. Això sí: si no assisteixen a la meitat de les sessions plenàries de l’any parlamentari (del setembre a l’agost) sense justificació, la quantitat es redueix a la meitat. Els 54 eurodiputats espanyols manegen més de 2,8 milions d’euros a l’any per a "despeses generals" a compte d’aquesta dieta, sense control o fiscalització i sense haver de justificar-los amb factures ni rebuts. 

Les dietes diàries o d’estada en suposen 320 de fixos al dia per a ses senyories, sempre que acreditin la seva presència firmant en el registre oficial. La seva destinació és bastant ambigua: cobrir "les altres despeses en què incorren els diputats en ocasió dels períodes d’activitats parlamentàries"; això és, hotels o menjars, en cas que n’hi hagués. En els dies en què hi hagi votació al ple, si el diputat falta a més de la meitat de les votacions nominals la dieta es redueix a la meitat encara que hi hagi sigut present. I si les reunions es fan fora de la UE, la dieta passa a ser de 160 euros i les factures d’hotel es reemborsen per separat. Per si fos poc, els diputats també tenen dret al reintegrament de dues terceres parts de les seves despeses mèdiques.

Despeses per desplaçaments

Els eurodiputats tenen dret al reembors del cost real dels seus bitllets de viatge per assistir a les reunions a Estrasburg i Brussel·les, prèvia presentació de rebuts. Tot i que hi ha límits, per a tots els transports estan relacionats amb tarifes de classe alta ('business’ o primera). Però no només reben de tornada les despeses de transport: també reben dietes fixes calculades en funció de la distància i de la durada de la missió i destinades a cobrir les restants despeses relacionades amb el viatge (els peatges d’autopistes, les despeses per excés d’equipatge o les despeses de reserva).

Per als viatges de ses senyories fora d’Espanya amb finalitats diferents a l’assistència a reunions oficials (conferències o visites de treball, per exemple), els diputats tenen dret al reembors de les seves despeses de viatge, allotjament i altres despeses associades fins a un màxim anual de 4.454 euros. I si són dins d’Espanya, tenen dret al reembors de les despeses de transport, amb un màxim anual establert per a cada país.

A més, cada eurodiputat pot elegir els seus assistents, i disposa d’un màxim de 24.943 euros mensuals per cobrir els seus sous, però no poden contractar familiars pròxims. 

Retir i final de mandat

Un altre dels privilegis ja extints al Congrés són les pensions de jubilació dels parlamentaris. Els eurodiputats, en canvi, tenen dret a una pensió quan compleixin els 63 anys, del 3,5% de la seva assignació parlamentària per cada any complet de mandat, també amb càrrec al pressupost de la UE. A més, hi hauria un fons de pensions voluntari que es va tancar el juliol del 2009 al qual ja no es poden afiliar nous eurodiputats i que s’està suprimint progressivament.

Notícies relacionades

La querella del nòvio d’Ayuso s’admetrà

Feijóo utilitzarà la campanya del 12M per llançar Montserrat a les europees

El Parlament Europeu també conserva una indemnització transitòria per fi de mandat. Suposa conservar el salari a raó d’un mes per cada any d’exercici del mandat, amb una durada màxima de dos anys. La indemnització és incompatible amb qualsevol càrrec públic o amb la pensió de jubilació o d’invalidesa.

Queixes per falta de transparència  

L’opacitat d’aquestes dietes ha arribat fins i tot al Tribunal General de la UE. Després que diversos mitjans demanessin accedir a les dades d’ingressos de cada eurodiputat, el tribunal va confirmar al setembre la negativa del Parlament a difondre aquestes dades perquè suposaria difondre dades personals de ses senyories. En la resposta que el Parlament Europeu va donar als periodistes per justificar la seva negativa es van evidenciar les carències i la ineficàcia dels mecanismes de control: la cambra europea no té informació de l’ús que fan els seus membres de les quantitats que reben en concepte de dietes. La major part de les queixes que va rebre el Defensor del Poble Europeu el 2018, gairebé una de cada quatre, tenien a veure amb l’accés a la informació pública i la transparència.