Els vuit deures del Parlament per al nou curs polític: de la regulació de les dietes a la reforma de l’edifici

El Parlament inicia la seva activitat amb 13 projectes de llei en tramitació, entre ells els de vivenda, fiscalitat i patrimoni cultural, i 50 proposicions de llei –40 de grups parlamentaris i 10 iniciatives legislatives populars–. Entre aquestes destaquen reformes per erradicar la violència masclista, protegir la infància i el medi ambient, i garantir la igualtat LGTBI+.

Però més enllà de l’agenda legislativa, un dels reptes més complexos continua sent com aturar els discursos d’odi al Parlament. Després de més d’un any de proves i comparacions amb altres cambres, Rull va decidir no interrompre les intervencions dels grups d’extrema dreta i va apostar pels mecanismes ja existents per sancionar intervencions ofensives.

Actualment, es remeten a la comissió de l’estatut del diputat, encarregada de vetllar pel compliment del codi de conducta, totes les declaracions susceptibles de ser discursos d’odi. Però, malgrat que ja s’han elevat diversos episodis al llarg de la legislatura, no hi ha hagut resposta. El principal escull és que el codi no té rang de llei i les seves sancions poden recórrer-se. Per això, com va avançar EL PERIÓDICO, la Mesa treballa per reformar-lo i incorporar-lo al reglament, que sí que té aquest rang, i blindar així la potestat sancionadora.

També la renovació del pla d’igualtat continua sent una de les carpetes obertes de la Mesa. L’anterior va caducar el 2023 i, tot i que en la legislatura passada es va intentar posar en marxa un de nou, l’avançament electoral del 2024 va deixar el procés en pausa. El grup de treball especial en equitat del Parlament (GEGAN) el va rescatar en la seva primera reunió al desembre i el va situar entre les seves prioritats. La Cambra preveu presentar en els pròxims mesos un nou text que ampliï l’enfocament més enllà de la perspectiva de gènere i incorpori mesures contra altres formes de discriminació, amb especial atenció a l’antiracisme, com ja va explicar aquest diari.

En la seva aposta per modernitzar-se, el Parlament treballa des de fa mesos en la incorporació de la intel·ligència artificial (IA) a la seva activitat. L’objectiu és doble: guanyar eficiència i facilitar l’accés de la ciutadania i els professionals als plens. Per ara, com va avançar EL PERIÓDICO, els esforços se centren a aplicar aquesta tecnologia a la transcripció dels debats, tant en directe com en diferit. La previsió és que, abans que acabi l’any, aquesta primera fase estigui ja en marxa, amb marge per continuar perfeccionant-la al llarg dels mesos.

La Mesa vol impulsar l’accessibilitat integral del Parlament, tant física com tecnològica i sensorial, amb un pla que recopili les iniciatives que ja s’implementen per poder així detectar millores. De moment, està pendent fer l’auditoria que ha de marcar les línies d’actuació del programa. Alhora, els grups parlamentaris —excepte Vox i Aliança Catalana— treballen en una ponència per actualitzar el llenguatge sobre discapacitat en la normativa catalana, per fer-la més inclusiva. En matèria de sostenibilitat, el president va presentar el 2024 un projecte per aconseguir l’empremta de carboni neutra el 2030. Temps després, segons fonts parlamentàries, la Mesa ampliada va aprovar un programa de tres anys per contractar un tècnic que desenvolupi les mesures del pla. Entre aquestes hi ha un programa de desplaçaments perquè treballadors i diputats de la Cambra adoptin transports «sostenibles» en les seves rutes des de i cap al Parlament. També resta dotar el pla d’un pressupost.

Després de la pausa estival, la Mesa també haurà de reprendre els preparatius per a la celebració el 2027 del mil·lenari del Parlament, partint de les Assemblees de Pau i Treva de Déu, que són considerades «embrió del parlamentarisme català». Segons va explicar el mateix president de la institució a la Universitat Catalana d’Estiu (UCE), el programa d’actes encara no està tancat, però l’òrgan rector de la Cambra ja hi està treballant i pròximament es nomenarà un comissionat perquè s’encarregui del disseny. Rull va evitar donar detalls del dispositiu previst, però sí que va revelar que es recordarà el discurs de Pau Casals a les Nacions Unides a favor de la pau i contra totes les guerres. «Volem donar-li una projecció de modernitat que prové del discurs de Casals», va anticipar.

Així mateix, s’espera una reforma dels espais de la Cambra. La Mesa va encarregar a principis d’any la redacció d’un projecte –amb una partida pressupostària de 390.000 euros– per ampliar i reformar algunes de les sales de la institució. L’objectiu és convertir l’edifici en un espai «més obert» i «participatiu». Una de les propostes que s’estudien és ressituar l’actual biblioteca i convertir la superfície que ara ocupa en una espècie de museu, amb plafons explicatius i pantalles interactives que ajudin a explicar la història de l’edifici i tota l’activitat que actualment s’hi porta a terme.

Notícies relacionades

Ponts que es cremen

Trens, sentència del català i tornada de Puigdemont: els riscos que afronta Illa aquesta tardor

Al marge d’aquest projecte, està pendent des de fa anys l’ampliació de les instal·lacions parlamentàries, una qüestió que s’ha de pactar amb l’Ajuntament de Barcelona. A l’inici de la legislatura es va acordar crear un grup de treball entre les dues institucions per estudiar-ho. Segons persones coneixedores, s’ha anat reunint, malgrat que el focus està posat ara en la remodelació del Parlament, més que en la seva ampliació.

Un dels assumptes pendents des de fa anys que, segons fonts del Parlament,  la Mesa té la voluntat d’abordar després de les vacances és laregularització de les dietes de tots els diputats. Es tracta d’un dels temes més espinosos entre els partits, incapaços d’arribar a un acord, perquè canviar la seva consideració de complement a salari base suposa una reducció de la remuneració neta. Fins ara s’han fet alguns passos, incorporant ja fins a quatre mensualitats d’aquestes dietes dins del salari base, però queda pendent un ajustament global per acabar de regular aquestes indemnitzacions per desplaçament que cobren tots els parlamentaris, independentment de si viatgen o no, i que van dels 17.000 als gairebé 24.000 euros anuals en funció del lloc de residència.