Ponts que es cremen

No obstant, són les comunitats autònomes les competents en matèria de prevenció i extinció d’incendis forestals als seus territoris. D’explicacions polítiques, o excuses, sobre la tasca autonòmica desenvolupada només n’ha donat el president de Castella i Lleó, obligat per la puntual aliança PSOE-Vox. Per ara no hi ha aparences de rendició de comptes de la resta de presidents de les autonomies afectades: Extremadura, Galícia, Andalusia o Astúries.

En el Govern es mostren convençuts que els assisteix la veritat, i les dades –prova d’això van ser els 50 minuts de vídeo que va projectar la ministra de Defensa al Senat amb l’actuació militar en la lluita contra el foc– i d’aquí les actituds dels ministres –fins i tot els menys bel·ligerants políticament– entrant al combat amb el PP, fins i tot amb els presidents autonòmics.

No només s’han cremat les muntanyes, les cases i els somnis de molts espanyols, també els ponts entre oposició i Govern. Aquest dilluns, després d’uns últims dies de vacances després del primer Consell de Ministres, Pedro Sánchez presentarà unes directrius del pacte d’Estat per afrontar l’emergència. Un pacte que va fer aigües fins i tot abans de néixer i que ara fins i tot s’evidencia en les formes. Alhora, Feijóo estarà dissenyant l’estratègia del PP amb el seu Comitè de Direcció en una reunió fora de la seu al carrer Génova, en concret a la vila d’Aranjuez, a més de 50 quilòmetres de la capital.

En aquesta estratègia cal veure quina posició marcarà el rumb del PP respecte als menors migrants. Perquè hi ha líders populars que recolzen accions de l’Executiu per fer front a la cada vegada més contínua arribada de menors –cada vegada més nens– a les costes espanyoles. Uns sense mitges tintes, cas del president de Ceuta, d’altres amb una mica més d’objecció, com el de Melilla. I després els que confrontant amb la mesura de «solidaritat obligatòria» decideixen acollir-s’hi, cas de les Balears. Amb el rerefons de la disputa entre el PP i Vox per liderar el relat a la dreta que ha derivat en l’afront de Santiago Abascal directament amb l’organització Open Arms, demanant que se li enfonsi el «barco de negrers» que ajuda els migrants en alta mar.

Però aquest assumpte migratori en què tant afany posa el president canari ha trencat motllos de l’eix de confrontació PSOE-PP i ha obert, fins i tot, una bretxa entre Andalusia i el País Basc. Amb el president andalús Juanma Moreno i el lehendakari Imanol Pradales en un encreuament de missatges sobre el repartiment de menors que el dirigent basc va voler arxivar perquè «cal treballar més, generar menys soroll i no convertir en motiu de disputa política persones que emigren, especialment menors perquè es tracta de persones», va afirmar.

Però aixecant la mirada i portant-la al context internacional, on tot apunta que a Sánchez li està pesant la seva bel·ligerant oposició –aplaudida internament– d’elevar al 5% del PIB la despesa en defensa fixada en l’última cimera de l’OTAN. Ara que l’Aliança certifica que Espanya, per primera vegada, ja gasta el 2% del seu PIB en defensa i compleix el compromís adquirit el 2014.

Notícies relacionades

¿De què parlarem, ara al setembre?

Els vuit deures del Parlament per al nou curs polític: de la regulació de les dietes a la reforma de l’edifici

Queda que Europa entengui i defineixi com és la relació amb el president dels EUA. Al poc de firmar la UE i els EUA l’acord que evitaria la guerra comercial –assumint els europeus el 15% dels aranzels imposat des de Washington– Donald Trump va amenaçar d’imposar aranzels addicionals i limitar les seves exportacions de xips als països que no eliminin les seves taxes digitals, perquè considera que perjudiquen les empreses tecnològiques nord-americanes. Obviant que també ho pateixen les companyies xineses, principalment.

Nova amenaça de Trump a la UE que, com va avançar Emmanuel Macron juntament amb el canceller alemany, no «es deixarà amenaçar» en un assumpte per al qual les competències són als parlaments nacionals i a l’Eurocambra. Precisament, Espanya va ser pionera a imposar l’anomenada ‘taxa Google’, ho va fer a l’arribar Pedro Sánchez a la Moncloa.