Vox hereta el votant de PxC però no aconsegueix la mateixa representació

Les eleccions andaluses del desembre passat van obrir la porta de les institucions a l’extrema dreta, amb la irrupció de Vox. Quatre mesos més tard la formació d’ultradreta liderada per Santiago Abascal, entrava per primera vegada al Congrés, amb 24 diputats i el 10,26% del total de vots. En les eleccions europees del passat 26-M la llista que encapçalava l’advocat de l’Estat Jorge Buxadé –qui havia estat vinculat a la Falange i al PP– va convèncer el 6,2% dels que van acudir a les urnes. En el cas de les municipals, va ser només el 2,9% de l’electorat el que va confiar en Vox, uns resultats que no obstant, estan més de 2,5 punts per sobre de l’aconseguit en les últimes municipals i que els ha permès passar de 22 a 530 regidors i d’ostentar una alcaldia a convertir-se en la força més votada en cinc municipis.

A Catalunya

A Catalunya, la ultradreta ha perdut manxa a nivell municipal. Vox ha aconseguit menys del 0,01% del total de vots, per la qual cosa no ha pogut igualar els resultats de l’extinta Plataforma per Catalunya, malgrat que en el moment de la seva dissolució, la formació fundada el 2002 per Josep Anglada –exmilitant de Força Nova i Front Nacional– va recomanar als seus militants afiliar-se al partit d’Abascal. Els ultradretans tampoc han aconseguit revalidar els resultats del passat 28-A, quan van aconseguir el 3,60% dels recolzaments a Catalunya i un escó per la província de Barcelona, superant a moltes ciutats de pes el llindar del 5% com és el cas de Salou (8,98%), Reus (5,64%), Sant Adrià de Besòs (5,27%), Sant Andreu de la Barca (5,86%), Roses (6,08%) o Figueres (5,11%). En aquesta ocasió però, els recolzaments a Vox han fluctuat entre un 1 i un 2,5%, amb l’excepció de Salt, on han convençut el 12,82%. Curiosament, a les dues grans ciutats on ha guanyat les eleccions el PP –Castelldefels i Badalona– Vox ha obtingut un percentatge de vots relativament baix, 1% i 0,39% respectivament.

Salt: l’excepció

A la localitat del Gironès, Vox s’ha erigit com a quarta força amb tres regidors i ha aconseguit més del doble dels recolzaments dels que va aconseguir fa tot just un mes, passant de 490 (4,79%) a 1.117. Aquest increment es deu principalment a l’herència de PxC. De fet onze dels candidats de la llista de Vox ja es van presentar el 2015 amb PxC, entre ells els quatre primers números. Salt era fins ara un dels cinc municipis on PxC conservava representació després de la desfeta en les municipals del 2015, quan va aconseguir mantenir només 8 dels 67 regidors que havia obtingut el 2011. 

Però el cas de Salt és l’excepció. A Mataró i al Vendrell, on PxC ostentava un i tres regidors respectivament, Vox ha obtingut bons resultats –superant el 4%–, la qual cosa no obstant no els ha sigut suficient per revalidar els regidors d’Anglada. A Sant Miquel de Fluvià i Roquetes, els altres dos pobles on PxC mantenia un regidor, Vox no va presentar llistes el 26-M. Al municipi de l’Alt Empordà la presència de l’extrema dreta sí que va quedar reflectida el 28-A, quan Vox va obtenir un dels seus millors resultats a Catalunya (9,71%).

Presents a les grans ciutats

Vox ha apostat per les grans ciutats, presentant candidatures a les 11 ciutats catalanes amb més de 100.000 habitants i en la majoria de les ciutats mitjanes, sobretot de l’àrea metropolitana com Cornellà, Montcada i Reixac, Sant Cugat, Castelldefels, Sant Adrià de Besòs, Rubí o Gavà i capitals de comarca com Vilanova i la Geltrú, Manresa, Tàrrega, la Seu d’Urgell, Olot, Solsona, Figueres, Balaguer, el Vendrell o Sant Feliu de Llobregat, una estratègia diferent de la qual seguia PxC que va oblidar moltes de les grans ciutats i per contra va consolidar la seva presència en petits municipis de l’interior. 

L’àmbit municipal ha demostrat ser una tasca que Vox encara té pendent. Els programes idèntics –basats únicament en la unitat d’Espanya i el rebuig de l’immigrant– en què tot just van canviar el nom del municipi i les llistes fantasmes van posar de manifest el poc arrelament local de Vox i els van impedir traslladar a nivell municipal els resultats que van aconseguir el 28-A. També és un exemple de la falta d’arrelament local el fet que a cap dels cinc pobles on Vox va aconseguir superar el 10% dels recolzaments en les generals –Sant Climent Sescebes, Talarn, Querol, Alfara de Carles i Canejan– van tenir l’oportunitat de tornar a votar els ultres en els comicis municipals.

Competència en l’extrem dret

Notícies relacionades

García Albiol demana al PSC que no cometi els errors del passat i recolzi la llista més votada a Badalona

Puigdemont exigeix a Sánchez revertir "l’espoli fiscal" si vol el seu suport

Vox ha hagut de competir amb unes altres quatre formacions d’extrema dreta: Som Identitaris, Som Catalans, Front Nacional de Catalunya i els ultraconservadors Família i Vida, que el 2015 es van presentar amb Vox. D’aquest puzle d’ultres, només l’FNC i SOMI han aconseguit un escó a Ripoll i Manlleu respectivament. Josep Anglada ha fracassat en el seu intent de mantenir-se al consistori de Vic i després de 16 anys com a regidor, la seva nova marca SOMI no ha arribat ni al 3% dels recolzaments. La ultradreta nacionalista catalana ha triomfat encara menys. Som Catalans, fundat per Enric Ravello i Ester Gallego –els dos exdirigents de PxC–, no han aconseguit representació en cap dels municipis on es van presentar. Es pot destacar que a la capital del Ripollès han hagut de competir SOM i l’FN i el recolzament a la ultradreta ha passat del 2,47% a l’11,54%, fet que podria ser explicat pels atemptats del 17-A.

Així doncs, el conjunt de la ultradreta a Catalunya s’ha diversificat, però en cap de les seves expressions ni en el seu conjunt ha aconseguit revalidar la presència de Plataforma per Catalunya. Els ultres s’han repartit cinc regidors a tot el país –tres a Salt, un a Ripoll i un a Manlleu–, gairebé la meitat dels que va aconseguir el partit fundat per Anglada en la passada convocatòria electoral.