El Tribunal Europeu de Drets Humans rebutja l'acostament del pres d'ETA Fraile Iturralde

El Tribunal Europeu de Drets Humans, amb seu a Estrasburg, ha declarat inadmissible el recurs presentat pelpres de la banda terrorista ETA Jorge Fraile Iturralde contra la decisió de la justícia espanyola que el va mantenir en una presó extremenya malgrat la seva sol·licitud de trasllat al País Basc per estar més a prop de la seva família, ja que entén que la política de dispersió està justificada i emparada per la llei i no va vulnerar els seus drets fonamentals.

"El Tribunal considera que l’objectiu de les autoritats espanyoles al mantenir la ubicació del recurrent a la presó de Badajoz era garantir una disciplina adequada a les presons i aplicar la seva política respecte als presos d’ETA", diu la resolució, difosa aquest dimarts, que incideix en el fet que la dispersió en aquest cas es va ajustar a dret.

Fraile Iturralde, condemnat a 25 anys de presó per col·laboració amb banda armada, tinença d’explosius, estralls i danys, va sol·licitar el 2016 canviar el centre penitenciari de Badajoz pel de Durango (Biscaia) per les dificultats de la seva família –dona, filla i pares d’edat avançada– per anar a visitar-lo, però li va ser denegat.

Espanya ja va rebutjar la seva petició

L’Audiència Nacional primer, i després el Tribunal Constitucional, van rebutjar les seves pretensions a l’entendre que mantenir l’allunyament no suposava cap vulneració de drets fonamentals. Per això, va acudir al TEDH, on va al·legar vulneració dels articles 8 (dret a la vida familiar) i 2 (dret a un tribunal just) del Conveni Europeu de Drets Humans.

Notícies relacionades

Quinze presos d'ETA, últim nucli dur a les presons

El Govern acosta els dos primers presos d'ETA

Estrasburg, si bé entén que s’ha pogut produir una "interferència" en el dret a la vida familiar per la situació de dispersió, considera que aquesta mesura "té base en la legislació nacional" i s’hi adopta "de conformitat", que proporciona a més, "àmplies garanties" que cada cas és considerat individualment seguint "els criteris pertinents".

Per això, "accepta que la interferència va perseguir finalitats legítimes, com la prevenció del desordre i el delicte i la protecció dels drets i llibertats dels altres" i rebutja així que, com al·legava Fraile Iturralde, la mesura fos desproporcionada i per tant, injusta.