Anar al contingut

Política antiterrorista

Quinze presos d'ETA, últim nucli dur a les presons

La plataforma basca Sare ha convocat per a aquest dissabte a la tarda dues manifestacions a Bilbao i Baiona per reclamar més acostaments

Lidera els reus Iñaki Bilbao, que prova de fer proselitisme de la resistència entre el centenar de terroristes que mediten demanar beneficis penitenciaris

Juan José Fernández

Quinze presos d'ETA, últim nucli dur a les presons

EMILIO NARANJO

Quinze presos d’ETA  amb condemnes llargues integren l’últim grup de resistència a les presons espanyoles, segons fonts penitenciàries. Són una resta dels 40 etarres empresonats que, el juny del 2017, es van negar a secundar el pla del Col·lectiu de Presos d’ETA (EPPK, en les seves sigles en eusquera) de permetre als seus membres acceptar, de manera individual, les normes i burocràcia penitenciàries per accedir a beneficis a la presó.

La quinzena de 'durs’ es congrega entorn d’Iñaki Bilbao Goikoetxea, àlies 'Basur', i 'Txikito', el més fanàtic dels etarres a la presó, que la banda terrorista va expulsar el 2014 després de tres anys oposant-se al cessament definitiu de l’activitat armada.

La resistència dels 'durs’ persisteix al començament d’un any en què l’esquerra aberzale i els col·lectius propresos es mobilitzen per reclamar més acostaments a Euskadi dels reclusos d’ETA. Per a la tarda d’aquest dissabte, la plataforma basca Sare ha convocat manifestacions a Bilbao i Baiona, en el marc de la campanya 'Orain Presoak' ('ara els presos’).

Sare, que aglutina recolzaments col·lectius i individuals de la societat basca, pretén que la manifestació de Bilbao sigui "massiva", i ha anunciat que comptarà amb el recolzament de familiars dels polítics presos catalans, si bé no n’ha revelat quants ni els seus noms. No obstant, el PNB no acudirà, ni tampoc el Govern Basc –com tampoc en convocatòries d’altres anys–, tot i que sí tots els sindicats bascos i EH Bildu.

La formació hereva d’Herri Batasuna  va demanar dijous passat al Govern d’Espanya "més moviments" a favor dels presos etarres per "impulsar un nou escenari".

Búnquer a la presó

Bilbao és a la presó per l’assassinat a trets del regidor socialista d’Orio (Vizcaya) Juan Priede el març del 2002. Quan el va matar ja tenia experiència carcerària: estava entrant i sortint de la presó des del 1983. Quan va disparar, no havien passat encara dos anys de la seva última excarceració, el setembre del 2000.

L’etarra, que ja ha complert els 60 anys, està condemnat a 68 anys i 7 mesos. La major part de la condemna, que s’extingeix el 2070, l’ha passat als centres penitenciaris Puerto III i Puerto II, a El Puerto de Santa María (Cadis), a 1.031 quilòmetres d’Euskadi.

En aquestes presons acumula un extens historial d’incidents, tots ells resistències passives i vagues de fam. Les seves condemnes s’han vist agreujades per les amenaces de mort que ha proferit contra els jutges davant de qui ha comparegut, entre ells Baltasar GarzónFernando Andreu i Teresa Palacio.

Entre els 15 'durs’, sis són els més fidels a Bilbao i proven de fer proselitisme entre un centenar d’empresonats d’ETA que mediten admetre la legalitat penitenciària. Malgrat que el grup és reduït, els seus vigilants no li resten importància pel potencial que, en el mitjà penitenciari, té tot enaltiment de la violència.

En l’actualitat, hi ha 232 etarres en cel·les espanyoles. D’ells, 188, segons Institucions Penitenciàries, no han sortit encara del primer grau penitenciari (el més dur, el dels més perillosos i menys evolucionats), tot i que molts compleixen la seva pena en mòduls ordinaris; 28 estan en segon grau; tres, en tercer grau, i sis, en condicions especials de compliment. La resta, set, són presos preventius.

Un centenar busca millores

Dels 232 reclusos, 92 han sol·licitat progressar de grau. Entre ells, Sebastián Etxaniz, membre del 'comando Vizcaya', que, als seus 75 anys, és el degà dels etarres a la presó. Fonts penitenciàries consideren positiu que gairebé la meitat dels interns d’ETA hagin admès la legalitat tramitant recursos per canviar de grau o participar en activitats, a la recerca de beneficis penitenciaris.

I aquest any hi haurà canvis en la seva situació, segons les mateixes fonts. Institucions Penitenciàriesestudiarà amb deteniment els informes de les juntes de tractament de les presons.

Interior aprovarà progressions de grau per als reclusos sobre qui hi hagi informes positius unànimes

Qualsevol progressió de grau parteix en primer lloc d’aquest informe, tot i que la proposta no és vinculant: l’última paraula la té Interior. I el ministeri mirarà amb renovada atenció aquells informes en els quals el suggeriment dels tècnics de la presó sigui unànime.

Donat que les revisions de grau tenen lloc cada tres mesos per als presos que estan en el primer, al març s’evidenciarà una cadena de canvis amb ritme semblant als que s’han estat produint els 17 trasllats d’etarres a presons més properes al País Basc des que es va formar el Govern socialista.

L’esquerra aberzale va reconèixer dijous passat, en boca dels parlamentaris Maddalen Iriarte i Julen Arzuaga,  que el 2018 s’han produït millores en la vida dels presos d’ETA empresonats a França i "un nou discurs" del Govern espanyol.  

Interior aprova els acostaments de presos a Euskadi informant prèviament les víctimes del terrorisme, va assegurar el 13 de desembre passat el secretari general d’Institucions Penitenciàries, Angel Luis Ortiz, davant de la Comissió d’Interior del Congrés. Ortiz va explicar que va ser la primera ordre expressa que li va donar, després de nomenar-lo, el ministre Fernando Grande-Marlaska.

Trasllat polèmic

No obstant, aquest divendres l’Associació Víctimes del Terrorisme (AVT) va protestar al conèixer el trasllat des d’Almeria fins a la presó d’Herrera de la Mancha, el 29 de novembre passat, de l’etarra Sergio Polo sense informació prèvia. Polo va matar el comandant de l’Exèrcit Luciano Cortizo el 22 de desembre del 1995, i està condemnat a 110 anys des del març del 2018.

Institucions Penitenciàries ha al·legat que no es va informar les seves víctimes perquè es tracta d’un trasllat per raons mèdiques, i no permet la llei de protecció de dades donar detalls de la seva malaltia.

Polo va ser mogut poc després que, el 18 d’octubre, els etarres María Lizarraga i Íñigo Gutiérrez van ser traslladats a les presons de Villena (Alacant) i Picassent (València). Fonts penitenciàries no oficials relaten que són parella i que seran pares. A Villena no hi ha mòdul de mares.

Temes: País Basc ETA