JxCat s'aferra a Puigdemont per intentar tapar la patacada a les municipals

L’expresident i cap de cartell de JxCat a les europees, Carles Puigdemont s’ha convertit en la principal carta, per no dir l’única, de l’espai anteriorment conegut com a Convergència i Unió. La patacada ahir a la nit tenia un nom: la ciutat de Barcelona. La ciutat que fa tan sols quatre anys estava en mans del convergent Xavier Trias, deixa ara Junts per Catalunya en penúltima posició, només per sobre del PP. Un fracàs absolut sense pal·liatius, al qual cal afegir-hi el pes gairebé inexistent de la formació postconvergent a l’àrea metropolitana. Un fracàs en un partit que si alguna cosa ha sigut sempre és municipalista. Un fracàs a més en benefici del principal rival independentista, ERC. L’únic aplaudiment de la nit, va ser el que es va produir a l’oferir-se les dades de les europees a Catalunya –victòria de l’expresident–, amb crits de “¡Puigdemont president!”.

Ja a la primera i breu compareixença de la nit, la número dos de JxCat a l’alcaldia de Barcelona, Elsa Artadi, parlava més de Puigdemont que de la seva pròpia candidatura, i preferia quedar-se amb el resultat global del sobiranisme, més enllà de JxCat. “Serà una molt bona nit per a l’independentisme, hi haurà canvis al Parlament Europeu i a les municipals es demostrarà la força de l’independentisme, tindrem un resultat històric a les europees, estem confiats que el president Puigdemont obtindrà un magnífic resultat”, va apuntar.

A mesura que s’anava coneixent l’escrutini de les eleccions municipals, els candidats a Barcelona preferien parlar del magnífic resultat de l’expresident que del seu propi, per al qual receptaven molta prudència. El silenci entre els pocs simpatitzants s’imposava a mesura que s’anaven reflectint dades dels resultats municipals a tot Catalunya. “Hem perdut la centralitat i el discurs, no hi ha projecte”, es lamentava un regidor que va perdre el seu càrrec en un destacat municipi metropolità. “Hem de reflexionar a fons”, és el missatge que més repetien uns i altres, tant diputats al Paralament com candidats de ciutats importants. Fins i tot als feus de Girona o Sant Cugat del Vallès els resultats no convidaven a l’eufòria.

Notícies relacionades

El PNB agita territori ‘abertzale’ en el seu intent d’evitar el sorpasso de Bildu

¿Marejol a Euskadi?

Algunes veus crítiques amb l’estratègia rupturista de Puigdemont remarcaven que a municipis amb un alcalde que ha fet un discurs més convergent clàssic, el partit ha aguantat sense deixar d’assumir el “desastre”. És el cas de Martorell, que no va presentar batalla com a JxCat. O de Reus, Lloret (que aguanta) i Igualada (on es retrocedeix però se segueix en primera posició).

S’admet que s’imposa una reflexió que serà més dura si JxCat perd alguna de les quatre diputacions provincials. En la catarsi es posarà sobre la taula el paper de la Crida de Puigdemont, del PDECat, l’estratègia a seguir –rupturisme o pactisme– i el líder que ha d’encapçalar la nova etapa.