DES DE MADRID

Pedro i Pablo, una coalició temerària

La discrepància entre Unides Podem i el PSOE a la Mesa del Congrés consolida la reticència de Sánchez a un Govern de coalició

Els morats tindran més possibilitats si sostenen els presidents socialistes a Aragó, Extremadura i Castella-la Manxa

zentauroepp48055518 politica newsletter  sanchez iglesias190507211710

zentauroepp48055518 politica newsletter sanchez iglesias190507211710 / DAVID CASTRO

4
Es llegeix en minuts
José Antonio Zarzalejos
José Antonio Zarzalejos

Periodista

ver +

La reticència de Pedro Sánchez i del PSOE a formar un Govern de coalició amb Pablo Iglesias ha mostrat aquest divendres la seva raonabilitat. Els dos membres de la Mesa del Congrés per Unides Podem –Gerardo Pisarello i Gloria Elizo– han votat contra la suspensió temporal de les funcions de diputats d’Oriol JunquerasJordi SànchezJosep Rull i Jordi Turull, sense secundar així la presidenta Meritxell Batet i els altres dos representants socialistes. Si aquesta discrepància –la primera tot just començar la legislatura– es produeix en un assumpte tan sensible i, d’altra banda, tan jurídicament indicat, ¿quina cohesió d’un Govern conjunt PSOE-Unides Podem podria esperar l’actual president en funcions? En cercles molt pròxims a la Moncloa es considera "temerari" que la legislatura s’abordi amb un Executiu en què hi hagués incrustats "ministres militants" d’Unides Podem i, eventualment, que "un d’ells sigui Iglesias".

La formació d’un Gabinet en solitari no depèn enterament de la voluntat de Sánchez. Els 42 escons d’Unides Podem (la suma amb els del PSOE és de 165) resulten estratègics, tot i que no arriben a la majoria absoluta. Si per al pròxim president de l’Executiu governar amb Iglesias representa un risc de radicalització i un altre de no menor d’"entrisme" a la sala de comandaments de l’Estat, per al secretari general del partit morat implicaria un salconduit polític dins i fora de la seva organització en què ell sap que està qüestionat. És evident que els resultats d’Unides Podem aquest 26-M seran determinants per a la capacitat de pressió d’Iglesias sobre Sánchez.

Ara, els escons morats estan recolzant presidents autonòmics socialistes a Castella-la Manxa (Emiliano García-Page), a Aragó (Javier Lambán) i a Extremadura (Guillermo Fernández Vara). A AstúriesJavier Fernández va obtenir la presidència de la Junta del Principat amb l’abstenció dels d’Iglesias, que no van ser rellevants en altres comunitats com Cantàbria, Navarra, Múrcia, La Rioja, Madrid, Castella i Lleó, Ceuta i Melilla. Si el poder territorial d’Unides Podem disminueix en les comunitats on van propiciar governs socialistes i el PSOE ha de sumar amb altres forces (previsiblement amb Ciutadans), l’arsenal d’Iglesias serà més escàs encara per exigir a Sánchez un Govern de coalició. Les enquestes no pinten bé per a Unides Podem en aquests comicis en què es juguen diversos ajuntaments que es van adjectivar "del canvi". El desafiament del 26-M és per a Iglesias de més envergadura que per a Sánchez.

El repartiment de carteres

Sembla fora de dubte que el president del Govern en funcions no assignaria en cap cas a Unides Podem ministeris que es consideren ‘d’Estat’ com a Defensa, Afers Exteriors, Justícia, Hisenda, Foment i Presidència. Una altra cosa serien departaments sectorials de menor importància estratègica. Aquest tipus de coalició ja seria de gran calat i inauguraria una nova etapa en la democràcia espanyola en la qual no s’ha registrat aquesta manera de desenvolupar el poder executiu, tot i que tant Felipe González com José María Aznar van oferir ministeris a la CiU de Jordi Pujol, oferta sempre rebutjada per qui va ser president de la Generalitat de Catalunya.

S’estudia només una coalició 'tova', en la qual no s’inclouen els ministeris ‘d’Estat’

S’escampa la sensació que si, com les previsions dels sondejos apunten, Iglesias no augmenta la seva capacitat de pressió després dels resultats d’aquest 26-M, es pugui produir una 'coalició tova' que consistiria en l’atribució a Unides Podem de ministeris amb titulars independents, però pròxims al seu ideari i programa i, potser, alguna secretaria d’Estat (ara en l’estructura orgànica del Govern són 24), completada l’oferta amb altres llocs de rellevància en organismes autònoms, empreses públiques i agències estatals. I tot i que aquest pacte pugui resultar insuficient a Iglesias, ¿quina altra alternativa podria manejar? No és pensable que el seu grup parlamentari frustri la investidura de Sánchez perquè el remei seria per a Unides Podem molt pitjor que la malaltia. També és cert que un acord insatisfactori per a Iglesias provocaria inestabilitat parlamentària al Gabinet de Sánchez.

Notícies relacionades

Unides Podem i Iglesias no estan en aquest punt de maduració política i d’adhesió institucional que permetin a Sánchez i al PSOE presentar en la molt plural societat espanyola un Govern de coalició plena. Els socialistes, tot i que amb heterodòxies, persisteixen en un model socialdemòcrata que no inquieta els molts interessos sobre els quals ha d’operar un Executiu, siguin aquests econòmics, culturals, polítics o internacionals. D’una altra banda, la qüestió catalana reclama en el poder executiu línies argumentals i de comportament inequívoques que, com es va comprovar a la Mesa del Congrés, no es presenten en els dirigents d’Unides Podem.

Madrid, al focus

Passa, a més, i Sánchez i el PSOE ho tenen molt present, que l’organització d’Iglesias segueix en crisi. Una crisi que es dirimirà aquest 26-M en un escenari essencial de la política espanyola: Madrid. En la comunitat, la candidatura d’Íñigo Errejón sembla amb més possibilitats que la llista alternativa d’Isabel Serra. I a la capital, Manuela Carmena, dissident per complet dels criteris d’Unides Podem, és una candidatura guanyadora (no és segur que pugui repetir a l’alcaldia) davant la molt minoritària de Carlos Sánchez Mato que, a última hora, Iglesias ha comès l’error de recolzar. En altres paraules: no és fàcil que Iglesias es presenti davant Sánchez amb més munició política després dels comicis del 26-M, ni amb el seu partit més ordenat i pacificat. En aquestes circumstàncies, el Govern de coalició resulta poc probable i, insisteixo, per a molts també "temerari".