El Barça alliçona el Madrid

La grandesa del Barça va més enllà de judicis i mirades externes. Es desmarca dels dubtes i tira de la constància i la determinació d’un equip que es nega a deixar la corona que tant temps i esforç li ha costat. El clàssic va tornar a ser per al Barça (4-0), amb un bon grapat de gols i moltes lliçons de com el futbol es defensa a Barcelona. Perquè una nit no fa estiu i el Madrid no va tornar a assaborir (ni ensumar) una victòria contra el Barça.

El partit es va tensar fins i tot abans de començar. Aitana Bonmatí va sortir de l’onze inicial per molèsties als isquiotibials i la sorpresa començava a instal·lar-se entre els aficionats. Es quedava a la banqueta la tres vegades Pilota d’Or i el Barça no només tenia un canvi al centre de camp per la lesió de Patri Guijarro, sinó que Alexia es quedava sola. Vicky López i Laia Aleixandri van acompanyar Alexia en l’eix vertebral de l’equip de Romeu, que va sortir amb una intensitat que feia pressentir una gran tarda a Montjuïc.

La realitat del clàssic és que va ser un partit disputat. Es van igualar les forces, cada equip a la seva manera. El Madrid va respondre les envestides culers i va arribar a marcar poc després, però el gol va ser anul·lat per fora de joc.

36.276 aficionats

En els primers 20 minuts es van anul·lar fins a tres gols, els altres dos del Barça. Un per fora de joc i un altre per mà de Pajor. Quant ha trobat a faltar el Barça Ewa Pajor. La davantera polonesa ha estat unes setmanes de baixa per una lesió al genoll i contra el Madrid va tornar a la titularitat. I va tornar a demostrar per què és el gol d’aquest equip. Va ser ella qui va foradar la porteria blanca per obrir la llauna. La polonesa va fer embogir els 36.276 aficionats que van omplir les grades. Terrabastall i crits de rebel·lia, de venjança, de gust.

Amb el gol de Pajor, el Barça va pujar dos punts d’intensitat. Va donar intensitat al seu futbol per controlar la pressió asfixiant amb la qual el Madrid les volia empresonar. Cata Coll va estar excel·lent davant Linda Caicedo quan la colombiana es va plantar a l’àrea blaugrana. Va evitar el que podria haver sigut l’empat, just abans que Pajor tornés a aparèixer. Caroline Graham Hansen va centrar una pilota d’aquelles que s’enverinen en l’aire. Misa la va desviar però no va acabar de ser solvent i va quedar la pilota morta a l’àrea petita. Pajor, sempre pendent, va rematar amb l’escut del club que tant l’ha trobat a faltar aquestes setmanes en què ha estat lesionada.

La intensitat de la primera part va quedar una mica diluïda en el segon temps. El partit es va calmar, i poc hi va haver a ressaltar en els primers minuts. Al 60 va tornar la sorpresa, ara a la inversa. Aitana va saltar a la gespa.

Cata para un penal

Des de llavors, el partit es va capgirar per al Barça. Cata Coll va fer caure Athenea dins de l’àrea petita. Pau Quesada va demanar la revisió i la col·legiada va acabar assenyalant la pena màxima a favor de les blanques. El trasbalsament va envair la grada i d’això es va alimentar Coll. Weir va plantar la pilota al punt de penal però Cata ni s’immutava. Feliç a prop del perill, com sempre. Va parar la pilota a mitja altura per salvaguardar l’avantatge blaugrana.

Notícies relacionades

Un somni humit

Isidre Esteve: "Sento que tinc un magnífic equilibri en la meva vida"

El Barça va celebrar la gran actuació de la seva portera i va sorgir el caos. Baralla entre banquetes amb empentes i retrets que van encendre encara més l’ambient i les grades del clàssic més tens de la història. Ja amb nit tancada a Barcelona i les pulsacions disparades, tan sols quedaven 10 minuts perquè s’acabés el partit. I amb això el Barça en va tenir prou per tornar a alliçonar el Madrid. Sydney Schertenleib, que va sortir quasi en l’afegit, es va plantar davant de Misa i va marcar el tercer gol.

La tensió es va convertir en goig per als culers que encara van poder celebrar un últim gol. Aitana va tancar una tarda una mica estranya aprofitant un centre de Mapi amb una rematada a boca de canó. El Barça es va rescabalar i va tancar una ferida a través del que se li dona més bé: el futbol.