L’Espanya de les golejades posa rumb al Mundial

Comencem per l’asterisc. Si Espanya perdés dimarts vinent a Sevilla contra Turquia per 0-7 (o 1-8, o 2-9, o...), hauria de jugar la repesca per estar al pròxim Mundial. Sigui com sigui, la selecció mai en els seus 105 anys d’història ha perdut un partit per una diferència superior als sis gols (dos 7-1, el 1928 i el 1931, són el rècord), l’estadística i el sentit comú permeten convertir en afirmació certa el que les matemàtiques encara posen en dubte: Espanya jugarà el Mundial del pròxim estiu.

Ahir, a Tbilissi, es va arribar a la fita, a la quarta golejada espanyola en cinc partits de classificació, tots resolts amb victòria i sense gols en contra. Als 35 minuts, Espanya ja havia marcat tres gols que li garantien una victòria còmoda. A partir de llavors, la mirada es va dirigir cap a Bursa, on es jugava el Turquia-Bulgària. Els locals van guanyar el partit perquè la classificació matemàtica conservi l’anecdòtic asterisc.

Espanya no va acusar les baixes de, atenció a la llista, Lamine Yamal, Nico Williams, Pedri, Rodri, Carvajal i Le Normand a Tbilissi. Sis titulars en circumstàncies normals, a qui cal sumar el madridista Huijsen, un altre que fa oposicions a aquesta condició, i que es va quedar fora de la convocatòria a última hora per molèsties musculars. No hi ha cap demostració de la profunditat de plantilla i la preponderància del col·lectiu sobre les individualitats que ha cisellat Luis de la Fuente que exhibeix sense lamentacions una llista d’absències així.

És cert que Geòrgia, molt més voluntariosa que talentosa, òrfena el dissabte a més del groguet Mikautadze, no és la prova més exigent que pot oferir el futbol de seleccions. Però era la que tocava i Espanya la va superar amb escreix, donant continuïtat a una fase de classificació impecable, cinc victòries en cinc partits, amb 19 gols a favor (una mitjana de 3,8 per partit) i cap en contra.

Tres gols en 35 minuts

La borratxera anotadora a què s’ha abonat la selecció aquesta temporada es va destapar de seguida a Tbilissi. Als 11 minuts, després de la revisió del VAR, Oyarzabal va castigar de penal una clara mà de Gocholeishvili a l’àrea. Als 22, Zubimendi va transformar el segon després d’una passada sensacional de Fabián. Als 35, Ferran Torres va celebrar, ben assistit per Oyarzabal, el 24è gol amb la selecció, igualant Sergio Ramos i Di Stéfano.

El partit estava sent un festival incontestable, sense tenir tampoc cap mena de necessitat de forçar la màquina, la diferència de recursos que hi havia entre les dues seleccions era immensa. Kvaratskhelia, que és una estrella mundial, era un nàufrag futbolístic entre samarretes grogues. De la Fuente va aprofitar la situació per regular els esforços dels jugadors, va retirar Pedro Porro al descans, i a Merino i a Fabián al minut 60.

Notícies relacionades

Àlex Márquez torna a demostrar que és l’‘altre’ millor del món

Erika Villaécija, exnedadora: "Quan et retires tens por perquè no saps si tornaràs a fer res tan bé"

Quedava que Ferran li tornés a Oyarzabal el favor, assistint al davanter basc perquè marqués de cap el seu segon gol del partit. Amb aquest quart, va tancar l’aixeta una selecció que es va moure en el tram final entre no fer més sang i no deixar de buscar una maneta que no va arribar. En bona part, per culpa de l’encert del porter Mamardashvili.

I així, sense despentinar-se en excés i sense arribar mai a activar el DRS, Espanya va aconseguir una nova golejada que li serveix per sumar-se a una llista de mundialistes que ja registren també França, Anglaterra, Croàcia i dues més que també estan virtualment classificades: Noruega i els Països Baixos. Fora d’Europa ja tenen també bitllet Argentina, Brasil, Marroc, Uruguai, els EUA, Mèxic... L’Espanya-Turquia de dimarts a La Cartuja servirà per celebrar-ho a casa. Tret que els turcs marquin set gols, és clar.