El Barça també guanya Ivanovic al’espera de Pascual

La vida és tan recargolada que a qui li va tocar ahir divendres aparèixer pel Palau va ser a Dusko Ivanovic. Als seus 67 anys, calb per davant, cabells recollits en cua per darrere, va arribar fet un pinzell al capdavant del Virtus de Bolonya. La seva presència va coincidir amb la recent contractació de Xavi Pascual com a nou tècnic del Barça, tot i que no començarà la seva segona etapa al club fins la setmana que ve. Fa ja gairebé 18 anys, el president Laporta va fer fora Ivanovic perquè va venir a dir que la plantilla que li havien construït als despatxos, amb Zoran Savic al capdavant de la secretaria tècnica, era un desastre. Al seu lloc, sí, va arribar Pascual, llavors el seu assistent, per obrir un temps. Quines coses.

No es va acostar encara Xavi Pascual al Palau per veure com el seu nou equip (7-4 a Europa) guanyava el Virtus. Ja tindrà temps perquè l’enfoquin. Sí que van ser a la llotja els capatassos, aquesta vegada sense Laporta, i amb el criticat Josep Cubells al capdavant. Unes cadires més enllà s’asseia Juan Carlos Navarro, general manager de la secció que toreja entre les retallades i el traç gruixut, amb el director esportiu, Mario Bruno Fernández, que no va dubtar a aixecar-se a aplaudir els jugadors del Barça quan la megafonia els presentava.

Óscar Orellana, un home de la casa, tornava a asseure’s a la banqueta blaugrana després del triomf a Múnic. Encara li faltarà una tercera vegada, contra el Baskonia diumenge. Orellana està fent el que pot amb aquesta plantilla a la qual el destituït Peñarroya poc va poder esprémer, descompensada, amb escassa coordinació defensiva i importants forats –Norris no va sortir, Marcos ho va fer un parell de minuts i Fall va quedar fora–.

Notícies relacionades

Mor Xabier Azkargorta, llegenda de l’Espanyol

De sobreviure a un càncer amb 15 anys a anunciar la Superbowl

Va ser emotiu veure, això sí, com els jugadors del Barça es van deixar la vida per guanyar un Virtus tan físic. Parra, vermell com un tomàquet, es va esgargamellar quan els blaugranes albiraven el precipici en l’últim quart. Va encistellar dos triples en un parcial de 9-0 que capgirava el guió, va contagiar la seva ànsia als seus companys i va permetre que una de les escenes del partit, el triple de Punter des del centre del camp abans del descans, tingués sentit. Clyburn, com a Belgrad, conclouria la història.

A l’espera de Pascual, Orellana, l’interí, continua guanyant.