Anar al contingut

Sánchez acaricia una investidura sense ERC

Si JxCat no substitueix els seus tres diputats suspesos, la majoria al Congrés baixa a 174 escons

El PSOE necessitaria només aconseguir ara els recolzaments de Coalició Canària, reticent a un pacte amb Podem

Juan Ruiz Sierra / Iolanda Mármol

Sánchez acaricia una investidura sense ERC

FERRAN NADEU

Sense fer res, Junts per Catalunya pot acabar aportant molt a la governabilitat d’Espanya. Poc després de conèixer-se que el Congrés suspèn com a diputats els quatre presos preventius pel procés, donant un últim tomb a una campanya del 26-M que va començar amb la inesperada mort d’Alfredo Pérez Rubalcaba, fonts de la formació postconvergent van explicar que no tenen pensat fer córrer la llista. Els escons de Jordi Turull, Josep Rull i Jordi Sànchez quedarien buits, informa Fidel Masreal. Almenys, fins després de la sentència del Tribunal Suprem, prevista per a la tardor. En cas de ser així, al marge del que decideixi Oriol Junqueras (ERC), Pedro Sánchez ja no necessitaria l’abstenció d’algun parlamentari republicà per garantir-se la investidura.

El líder socialista en tindria prou amb els 175 recolzaments que va aconseguir dimarts passat Meritxell Batet com a presidenta del Congrés. Al no ser substituïts els tres dirigents de JxCat, serien 347 diputats, i no 350, els que es posicionarien sobre la reelecció de Sánchez, en un ple a la Cambra baixa que el Govern calcula que se celebrarà a finals de juny o principis de juliol. En una segona votació, en la qual no es necessita majoria absoluta sinó només més ‘sís’ que ‘nos’, serien suficients els 175 recolzaments de Batet, que van venir del PSOE (123), Unides Podem (42), el PNB (6), Coalició Canària (2), Compromís (1) i el Partit Regionalista de Cantàbria (1).

Però per a això falta encara que la Mesa del Congrés determini, després d’estudiar un nou informe dels lletrats de la Cambra baixa, si es rebaixa el còmput de la majoria absoluta davant d’aquest nou escenari, una cosa que a la Moncloa donen per fet.

Poc abans que es conegués la suspensió de Junqueras, Rull, Turull i Sànchez (que es donava per descomptat), la portaveu del Govern, Isabel Celaá, va assenyalar el camí. “Està tot obert, però l’elecció de la presidenta del Congrés suposa una orientació. Es van reunir 175 vots. Va ser una majoria. I no hi va haver recolzaments ni d’ERC, ni de Junts per Catalunya”, va dir després del Consell de Ministres.   

Les negociacions sobre la investidura, fins ara molt temptatives, no començaran a fons fins després de les eleccions municipals, autonòmiques i europees d’aquest diumenge. L’Executiu, de moment, s’imposa “prudència” i evita expressar la seva satisfacció per una possible reducció de les majories per a la investidura. No obstant, fonts governamentals reconeixen que "tot el que ajudi la governabilitat i l’estabilitat suposa un pas endavant".

Els càlculs

Els socialistes, independentment de si al final accepten o no un Executiu de coalició com el que reclama Pablo Iglesias, consideren gairebé segur que Sánchez reunirà els mateixos recolzaments que Batet. Amb una excepció: Coalició Canària, un partit que s’ha mostrat fins ara contrari a recolzar la investidura de Sánchez si va de la mà dels morats. No obstant, el PSOE confia que els resultats de les autonòmiques a l’arxipèlag serveixin per aplanar el camí cap a la reelecció del seu secretari general. Segons l’última enquesta del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS), el PSOE seria la primera força a les illes, amb un 27,8% dels vots, davant el 16,5% de Coalició Canària. Fonts del partit de Sánchez assenyalen la possibilitat d’oferir  a la formació canària la presidència autonòmica a canvi del seu recolzament a la investidura.

Les eleccions d’aquest diumenge també donaran pistes sobre una possible coalició entre PSOE i Unides Podem. Aquesta dependrà, entre d’altres, de dos factors: quant es necessitin Sánchez i Iglesias comunitats i municipis i quin resultat obtingui Ciutadans, perquè el PSOE argumenta que si els taronges aconsegueixen superar el PP en territoris clau, faran una oposició molt dura, fet que inclinaria el president en funcions a sumar els morats al Govern.

Tot està en l’aire, a l’espera de la correlació de forces que es configurarà en les eleccions de diumenge en què el PSOE busca amarrar poder territorial per governar en solitari. El PP aspira a no perdre les places clau, Cs té fermes esperances d’avançar els conservadors i els de Pablo Iglesias busquen ser clau de govern, malgrat que Més Madrid es pot emportar la part més dolça del pastís després d’una campanya que va acabar amb un acte de Vox davant la seu del Suprem. 

Desacord a la Mesa

Socialistes i morats van viure aquest divendres el seu primer desacord des de les generals del 28 d’abril. La formació d’Iglesias va votar en contra de declarar la suspensió als diputats presos, com instava l’informe dels lletrats parlamentaris, informa Miguel Ángel Rodríguez, una decisió que va tirar endavant amb els recolzaments del PSOE, el PP i Cs.  Les discrepàncies, van voler suavitzar a Podem, no llasten la seva confiança a formar una coalició amb Sánchez.

La decisió posa punt final a la tensió entre el Congrés i el Suprem, des d’on es considera irrellevant que la Mesa de la Cambra acordi la suspensió a l’aplicar el reglament o la llei d’enjudiciament criminal. Fonts jurídiques recorden que al seu dia l’instructor, Pablo Llarena, es va decantar per aquesta norma quan va instar el Parlament que els suspengués, davant l’absència al reglament de la Cambra autonòmica d’un article equivalent al 21.1 del del Congrés. A més, rebutgen respondre l’escrit fiscal que demanava a l’alt tribunal dirigir una comunicació similar a la Cambra baixa, perquè aquesta ja ha actuat i tramitar-lo no té de sentit ja que només dilataria el procediment, informa Ángeles Vázquez.