Maragall persegueix un cara a cara amb Colau però esquiva Artadi

En funció de les perspectives demoscòpiques, partits i candidats van demanant debats contra aquells a qui consideren que poden arrabassar-li part de l’electorat. Elsa Artadi, per exemple, es mostra inassequible al desànim demanant un cara a cara a Ernest Maragall. No és l’única, hi ha altres alcaldables que es volen enfrontar amb el republicà. Aquest, però, només manté el seu objectiu de debatre tot sol amb l’actual alcaldessa, Ada Colau.

De moment, i a diferència del que va passar, per exemple amb Manuel Valls, la postecosocialista es manté reticent al cara a cara amb Maragall. I aquest, al seu torn, apel·la a l’agenda per dir que serà difícil respondre a totes les peticions que rep.

El duel de Maragall i Artadi, que demoscòpicament guanya de llarg Maragall, és singular. L’exconseller es va espolsar la pressió debatidora del seu excol·lega del Consell Executiu al demanar un debat amb Quim Forn, com recordant a la postconvergent que ella, de fet, no és la cap de llista.  La Junta Electoral central va tombar la proposta.

La puigdemontista, per la seva banda, no hi ha dia que no insisteixi en l’edat del republicà i a criticar totes les mesures que proposi o executi ERC. Passa, per exemple, amb el decret que prepararà la Conselleria de Justícia per regular el preu dels lloguers de les vivendes. Artadi les va criticar a primera hora i Maragall li va respondre que no el “sorprenia” la posició de JxCat i que això era una mostra de la gran distància, també amb Artadi, quant a com respondre a l’interès general ciutadà. No ho va dir, però va planar en l’aire que les divergències programàtiques, derivades de les ideològiques, impedeixen qualsevol llista conjunta entre republicans i postconvergents.

Entre Roosevelt i Pasqual

Ernest Maragall va llançar aquest divendres una picada d’ullet a l’etapa daurada del maragallisme, la del seu germà Pasqual. La primera gran campanya de la seva gestió va ser la de la promoció per a la rehabilitació de les façanes que va portar per nom “Barcelona, posa’t guapa”. 30 anys després, òbviament, els problemes o els focus d’atenció són uns altres. I un per sobre de la resta, la preocupació pel clima. Maragall va presentar les seves mesures en aquest camp, ja que la diligència mediambiental “ha de tenyir totes les polítiques del mandat”. A aquesta actitud global Maragall la va definir amb un rooseveltià “New Green Deal”; i a les polítiques concretes de “Barcelona, posa’t verda”.

Notícies relacionades

PP i Vox tramiten a València les seves lleis entre crits de "vergonya"

Koldo compareixerà dilluns que ve en la comissió del Senat

El programa dels republicans preveu invertir, si guanyen els comicis, uns 800 milions en polítiques climàtiques que haurien d’esperonar que la iniciativa privada aporti un import similar. Aquestes aportacions tindran, com a gran objectiu, adequar unes 5.000 vivendes. “Des del terrat, on es pot i s’han de col·locar panells solars, al subsol, on s’haurà de facilitar la connexió dels cotxes elèctrics a la xarxa, passant pels aïllaments i tancaments de l’edifici per si mateix”, va detallar l’alcaldable.

Quant a l’actualitat política, l’exconseller no va voler fer grans valoracions dels noms que Pedro Sánchez proposa per presidir les cambres de les Corts (Manuel Cruz, en el Senat, i Meritxell Batet, al Congrés). Sí que va criticar l’excessiva importància que el president del Govern dona als càrrecs “quan el que importa és l’actitud. El que explica és saber quan i on s’asseurà amb l’independentisme al Govern per dialogar”.