Enquesta eleccions generals Catalunya: Pols entre ERC i el PSC a una setmana del 28-A

Tret d’una catàstrofe demoscòpica, la cita amb les urnes de diumenge vinent oferirà a Catalunya un resultat que passarà a la història. Bé sigui perquè per primera vegada guanyi unes eleccions generals una formació independentista; bé sigui perquè el socialisme es retrobi amb una victòria electoral una dècada després del seu últim triomf. Pot passar qualsevol de les dues coses segons es desprèn del sondeig preelectoral elaborat pel Gabinet d’Estudis Socials i Opinió Pública (GESOP) per a EL PERIÓDICO. ERC i el PSC conserven les seves opcions i se situen pràcticament amb un empat tècnic a una setmana de les legislatives, amb un lleuger avantatge dels socialistes en vots però amb els republicans per davant en escons. No obstant, es pot ressenyar que el 21,4% dels catalans segueixen indecisos.

L’enquesta reflecteix una fotografia gairebé idèntica a la que el GESOP va fer fa dues setmanes. El PSC avantatja Esquerra en tot just un punt en vot estimat. En aquests últims 15 dies els republicans han retallat la diferència mig punt, tot i que tant ERC com els socialistes han cedit 1,3 punts. Oriol Junqueras, que va debutar divendres a la campanya des de la presó amb permís de la Junta Electoral Central i ha suavitzat la condició del referèndum per investirPedro Sánchez, obtindria 14-15 escos. Per la seva banda, la cap de llista del PSC, la ministra Meritxell Batet, aconseguiria 13-14 diputats.

Newsletters

Rep al teu correu les últimes notícies de la cursa electoral

Rep al teu correu les últimes notícies de la cursa electoral(activant la casella ‘Claus electorals’ en el teu perfil d’usuari)

La llei electoral

Així, la llei electoral, que prioritza el vot de la Catalunya interior, podria jugar una altra mala passada als socialistes i quedar-se amb menys escons malgrat recollir més paperetes. I amb l’equilibri de forces que dibuixen les enquestes en el conjunt d’Espanya, un diputat més o menys pot acabar sent decisiu per a futures investidures. ERC i el PSC són els partits que consignen una fidelitat de vot més gran, propera en els dos casos al 70% i a la que hi contribueix el gir moderat dels primers en el procés –arran de l’empresonament del seu líder i candidat– i el vent favorable que de moment li ha bufat a Sánchez a la primera part de la campanya. Junqueras lidera la intenció directa de vot (el vot sense ‘cuina’), tres punts per davant dels socialistes.

La conseqüència directa del creixement d’Esquerra i el PSC és la caiguda de les seves principals marques electoralment limítrofes: En Comú Podem i Junts per Catalunya. Els comuns es van adjudicar les dues últimes eleccions generals a Catalunya (2015 i 2016) impulsats per l’empenta de Podem, però aquesta estrella s’ha apagat i les lluites internes intestines, que van provocar per exemple la dimissió de Xavier Domènech, han danyat la confluència.

No obstant, el cap de cartell dels comuns, Jaume Asens, ha recuperat força durant la campanya i la coalició obtindria ara 7-8 escons, lluny dels 12 que té avui al Congrés però millor que els 5-6 que el GESOP li pronosticava fa dues setmanes. En Comú Podem es beneficiaria del retrocés lleu d’ERC i el PSC durant aquests 15 dies, però encara els regalarien als socialistes i republicans una quarta part dels seus votants del 2016.

Notícies relacionades

Així hem explicat els debats de les eleccions generals del 2019

Així estan les enquestes de les eleccions generals el 2019

Però el principal transvasament de vots continua sent el que té lloc des del calador de JxCat fins al d’Esquerra. Després del gir estratègic imposat per Carles Puigdemont i que s’ha traduït en la purga dels representants de l’ala moderada del PDECat, els neoconvergents només retindrien el 46% dels seus votants i un 28% recolzaria ara ERC. Males expectatives que expliquen els dards que els uns i els altres s’estan llançant els últims dies i que ajudarien a entendre el discurs modulat que el seu candidat, Jordi Sànchez, va fer dijous des de la presó, relegant també el referèndum com a condició per investir Sánchez.

Del que sembla que Catalunya no es lliurarà és de la irrupció de l’extrema dreta. Vox conserva les seves opcions d’aconseguir 1 o 2 diputats catalans davant l’estancament de Cs i la patacada del PP. Inés Arrimadas no milloraria els seus 5 escons amb una campanya en què amb prou feines es deixa veure a Catalunya, mentre que la buscada aposta per la polèmica amb Cayetana Álvarez de Toledo no salvaria els populars de perdre un terç de la seva representació.