El TC declara inconstitucional la llei que permetia investir a distància el president de la Generalitat

El ple del Tribunal Constitucional ha declarat nul·la, la llei que va aprovar el Parlament per permetre la investidura no presencial del president de la Generalitat i la celebració de les reunions del Govern per via telemàtica.

El Constitucional, en una decisió adoptada per unanimitat, estima de forma parcial el recurs d’inconstitucionalitat presentat pel Govern central contra aquesta norma, denominada llei de presidència de la Generalitat, que està suspesa de forma provisional des del maig del 2018, la qual cosa va impedir el pla d’investir Carles Puigdemont malgrat trobar-se fugit a Bèlgica.

Aquesta llei s’havia aprovat per la via d’urgència amb el suport de les forces sobiranistes després que el mateix Constitucional vetés un mes abans la investidura de Puigdemont de manera telemàtica o de qualsevol manera que no impliqués la seva presència al Parlament.

El candidat hi ha de ser present

El Constitucional, després de mantenir-la suspesa gairebé un any, ha sentenciat que és inconstitucional i nul l’article 1 d’aquesta norma, que establia que, en cas d’absència, malaltia o impediment del candidat, el ple del Parlament podria convocar la sessió d’investidura sense intervenció del candidat.

El tribunal de garanties, en una sentència de la qual ha sigut ponent Antonio Narváez, recorda que ja en la sentència relativa al primer intent d’investidura a distància de Puigdemont va determinar que aquesta fórmula seria contrària a la Constitució per vulnerar els principis que emanen de l’article 99.2, fet que determina que el candidat a president del Govern exposarà davant del Congrés el seu programa electoral.

En el cas de Puigdemont, contravindria també l’Estatut i el Reglament del Parlament, segons el Constitucional.

El tribunal també declara la inconstitucionalitat i nul·litat de l’article 2 d’aquesta llei, en què es permetia al Govern constituir-se, convocar i celebrar sessions, adoptar acords i remetre actes tant de forma presencial com a distància.

El TC torna a recolzar-se en l’anterior sentència per remarcar la importància dels processos deliberatius i decisoris, ja que "la separació física no permet conèixer tot el que està succeint en un altre lloc".

Preservar el secret de les reunions

La sentència planteja que en una reunió a distància pot ser que no estiguin degudament protegides les funcions dels membres d’un Govern com ara exercir el seu càrrec sense interferències externes, la seva pròpia seguretat, la llibertat amb què hagin d’afrontar la seva participació en els debats i deliberacions i el secret que hagin de preservar.

I afirma que, amb aquesta llei, podria passar que totes les sessions se celebressin per via telemàtica, quan tant la Constitució com l’Estatut pretenen que aquestes reunions no presencials se celebrin només en casos "justificats, excepcionals" i amb "les oportunes garanties".

Notícies relacionades

Una carta redactada pel president

Sánchez irromp en la campanya electoral

Per això, declara inconstitucionals els termes "constituir-se", "celebrar" i "adoptar acords", tot i que accepta que per convocar o remetre actes es facin servir mitjans telemàtics.

El TC recalca que la sentència té "plens efectes davant de tothom", és a dir que totes les autoritats i càrrecs públics que van ser advertits en el seu moment (el president del Parlament, Roger Torrent, i els altres membres de la Mesa) tenen el deure d’"impedir o paralitzar qualsevol iniciativa que pogués suposar ignorar o eludir la resolució de la sentència".