Anar al contingut

EL JUDICI AL PROCÉS

Les defenses dels presos de l'1-O busquen la remuntada

Els advocats dels dirigents sobiranistes afirmen que encara no s'ha demostrat la violència ni la malversació

Els lletrats mostren el seu descontentament amb la declaració de dos comissaris dels Mossos, però elogien Trapero

J. G. Albalat

Les defenses dels presos de l'1-O busquen la remuntada

Queda molt partit per endavant i estan disposades a lluitar per controlar cada pilota que es jugui al camp. És a dir, a la sala del Tribunal Suprem on se celebra el judici al procés. Les defenses dels 12 dirigents independentistes processats mantenen l’esperit combatiu, malgrat que les declaracions d’alguns testimonis proposats per la fiscalia no els han afavorit gens. Tot el contrari. O, aquesta, almenys, és la imatge que es percep. “S’ha seguit el guió previst. Els que eren dolents per a nosaltres durant la instrucció del cas ho han sigut en el judici. Era el que s'esperava”, ha reconegut un dels advocats.

Aquest mateix lletrat inclou els comissaris dels Mossos Manuel Castellví i Miguel Quevedo que, nerviosos i amb frases entretallades, van admetre que van plantejar al llavors president de la Generalitat, Carles Puigdemont, que desconvoqués el referèndum unilateral de l’1-O davant de la possibilitat que es produís una “escalada de violència” o “problemes de seguretat” als centres de votació. “Ja ho van dir davant del jutge d’instrucció, però millor que en el judici”, explica un dels juristes consultats per EL PERIÓDICO.

Més contents han quedat els advocats de la defensa amb la declaració del major Josep Lluís Trapero, que va defensar per tots els mitjans l’actuació dels Mossos. "Va deixar clar que els processats no van utilitzar els Mossos com a braç armat, tal com afirma l’acusació, i que els acusats tampoc van donar intruccions" a la policia de la Generalitat, ha assegurat un lletrat. Aquest distanciament del cos dels polítics va quedar patent quan Trapero va declarar que, fins i tot, tenien previst detenir l’aleshores president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i els consellers.

Entre els advocats de la defensa hi ha pragmàtics i hiperventilats. Els primers reconeixen que alguns dels testimonis que han passat davant del tribunal, com el tinent general de la Guàrdia Civil i coordinador de l’operació policial del referèndum de l’1-O, Diego Pérez de los Cobos, o els comandaments de la Guàrdia Civil i de la Policia Nacional han sigut contundents, o que l’exdelegat del Govern a Catalunya, Enric Millo, “ha declarat més bé del que m’esperava”. “Ja m’agradaria que juguessin al nostre equip i no en el de l’acusació”, ha afirmat un dels lletrats d’aquest sector. D’altres asseguren que "juguen en camp amic" (el Suprem).

Els hiperventilats, encara malgrat que veuen molt difícil guanyar la partida, neguen que el judici vagi malament per als seus interessos. Al seu entendre, els principals testimonis de càrrec no han aportat cap element que corrobori l’existència de la violència, requisit necessari per sostenir el delicte de rebel·lió. Així, qualifiquen de “pel·lículer” el relat de la secretària judicial que va participar en el registre de la Conselleria d’Economia el 20 de setembre del 2017 i que va estar 17 hores a l’interior sense poder sortir. “Ha exagerat”, insisteixen des d’aquest sector, mentre que els pragmàtics incideixen que la testimoni va relatar el que ella va sentir i que “la sensació de por és subjectiva”.

Els comandaments dels Mossos

La majoria dels defensors admeten que la declaració de Castellví i Quevedo no va ser bona, però més “per les formes que pel que van dir”. Els dos testimonis van titubejar i, sobretot el primer, estava nerviós. “Ja ho estava quan va declarar en la instrucció, però aquí, a la sala, encara més”, explica un jurista. Malgrat que Castellví va explicar que li va dir a Puigdemont que hi podria haver una “escalada de violència” l’1-O, els lletrats afirmen que això no demostra que es produís realment violència. “La violència la van exercir els policies nacionals i guàrdies civils que van pegar amb les porres els concentrats”, insisteix aquest professional del dret. Un altre matisa: “És normal que els comandaments dels Mossos estiguessin nerviosos. A la policia de la Generalitat se l’està acusant de passivitat”.

“Crec que encara és prematur valorar la violència. Falta sentir molts testimonis, entre els quals els guàrdies civils que van estar en el registre de la Conselleria d’Economia. Dubto que la fiscalia rectifiqui, però. ¿N’hi ha prou per condemnar per un delicte de rebel·lió el que va passar amb els cotxes de la Guàrdia Civil?”, es pregunta un advocat. Una part de la defensa afirma que l’acusació es basa en un trencaclosques d’accions (manifestació davant de Conselleria d’Economia, actuació dels CDR, ocupació de les vies del tren i resistència a la Policia Nacional i la Guàrdia Civil l’1-O) per construir aquest “alçament violent” per atribuir a diversos dirigents sobiranistes el delicte de rebel·lió. Una violència, que ells, per descomptat, rebutgen taxativament. “No hi va haver ni alçament, ni violència”, remarquen.

El delicte de malversació és una altra cosa. Les defenses són unànimes: no hi ha proves de la desviació de fons públics per a l’organització de l’1-O. Els testimonis han donat, això sí, explicacions surrealistes. Per exemple, un exdirectiu d’Unipost va relatar que 45.000 cartes certificades de les meses electorals de l’1-O les hi havien donat al carrer. O que un “tal Toni”, del qual no coneixia ni el cognom, era qui va gestionar aquest encàrrec en nom de la Generalitat (un altre compareixent el va identificar perquè el va veure per televisió).

Altres persones han confessat que van fer treballs vinculats a la consulta sobiranista, però que no els van cobrar, malgrat que van emetre factura. “No hi ha cap prova que s’utilitzessin fons públics per a l’1-O”, assegura un dels processats. Per a la fiscalia, però, l’existència d’una factura és un compromís de pagament, tot i que no s’hagi cobrat aquest deute.