Mónica Gracia, secretària general del SUP: «L'1-O els policies van ser conduïts fins a una emboscada»

A molt pocs espanyols, en l’any transcorregut, els ha augmentat el sou mensual 202 euros bruts de mitjana i, en aquest, 177 euros més, excepte als 160.000 policies i guàrdies civils que formen el gruix de les Forces de Seguretat de l’Estat.

S’ha complert un any de l’acord de la seva equiparació salarial amb els Mossos i aquest és un aniversari creuat per brins històrics. Aquesta pujada de salaris públics sense precedents està íntimament connectada amb l’1-O i amb la necessitat que va tenir el Govern espanyol de desplegar milers d’antiavalots a Catalunya. I precisament l’actuació d’aquells policies és posada aquests dies a la picota per les defenses del gran judici a procés.

Del desplegament policial, de l’1-O, de la pujada salarial i del judici al Suprem és testimoni privilegiada Mónica Gracia, que uneix a la seva condició de subinspectora de Policia –amb destinació al control de fronteres de l’aeroport del Prat– la de secretària general del Sindicat Unificat de Policia (SUP, primera força en representació en el col·lectiu) i la de barcelonina nascuda el 1971 que, com gairebé tots els catalans, té família de tots els colors polítics.

-¿Haurien aconseguit l’equiparació salarial sense l’escenari polític de l’esclat del procés?

-Crec que sí, però l’1-O va ser el moment clau, l’empenta necessària perquè es veiés la nostra situació. Hi ha un fet històric, l’1 d’octubre, en el qual la societat va percebre que els policies estàvem mal pagats i que érem els que estàvem defensant l’Estat. I en aquest punt d’inflexió els polítics van haver de reconèixer el que era de justícia.

‑Vostè és catalana, de Barcelona. ¿Com va impactar l’1-O en la seva família? ¿S’ha notat en el seu entorn la divisió que ha provocat aquesta situació política?

-Tristament, sí. Soc molt catalana i, per damunt de tot, espanyola. I, en la meva família, en segons quines trobades, està vetat parlar de segons quins temes, perquè es genera una discussió que no ens porta enlloc. Soc de les que es va confondre quan, fa uns quants anys, pensava que això no passaria dels cercles polítics; avui dia, la divisió és present en les famílies i en les reunions familiars.

-En el judici al procés, les defenses han tret els vídeos de l’actuació policial de l’1-O. És un altre judici, als seus companys, que se celebra alhora que la vista dels polítics encausats. Segons vostè ¿hi va haver violència policial aquell dia?

-És complicat... Jo el que sé és que els meus companys van complir la llei. Als meus companys els van donar una ordre de desallotjar les escoles i van actuar en proporció, segons si el ciutadà els deixava actuar o no. En proporció la manera com va actuar el ciutadà, va actuar el policia.

-¿I hi va haver violència ciutadana aquell dia?

-Sí. Sí que n’hi va haver, perquè hi va haver persones que es van atrinxerar a les portes. I podríem parlar del Fairy, del qual s’ha parlat en el judici... Però és un tema més de fons: el problema d’aquell dia és que va fallar una de les potes del dispositiu; els Mossos no van actuar. La inacció d’una part dels Mossos ens va posar en situacions que, si s’haguessin sabut abans, potser el dispositiu s’hauria preparat d’una altra manera, i segur que no s’hauria hagut d’arribar a actuar com es va fer.

-¿Els policies van estar ben dirigits?

-Pels nostres comandaments policials, sí. Però, si mirem cap a dalt, ja és una altra cosa. El senyor Pérez de los Cobos no és policia. En aquesta central sindical sempre vam dir que no era la persona idònia per portar un dispositiu d’aquesta envergadura.

-¿I els dirigents polítics? Pel que els han sentit en el judici, ¿els policies se senten avalats?

-Per uns més que per d’altres. Al secretari d’Estat, el senyor Nieto, des del SUP li donem les gràcies, perquè no va eludir la seva responsabilitat. Veient els polítics que hi ha en aquest país i el seu nivell de responsabilitat, ens va sorprendre gratament. Ens hauria agradat que l’exministre Zoido hagués sigut més clar en la seva exposició, que no hagués sigut frívol. No pot ser que els polítics ens deixin als peus dels cavalls. Els policies van ser conduïts fins a una emboscada i van haver de fer complir la llei. I ara hi ha famílies que es juguen el seu pa en diversos processos per defensar la llei. Sempre els defensarem, perquè el que van fer va ser per un mandat judicial. La violència o no que hi va haver aquell dia va ser en funció de l’actitud del ciutadà. ¿Per què hi va haver escoles en les quals no hi va haver cap problema? Un antiavalots està acostumat a aquests serveis i actua progressivament. A ningú li agrada treure la defensa. Si l’agent arriba fins allà, és perquè no li queda cap altre remei.

-La puntada de peu voladora que es veu en un vídeo i altres excessos igualment gravats, ¿entren dins d’aquesta definició?

-Dir que tot va ser correcte tampoc seria cert. És possible que en algun moment concret o en algun cas puntual algun company fes alguna cosa que... Però per a això tenim els nostres mecanismes interns i no es pot culpabilitzar tota la Policia per una cosa que, en el fons, té com a responsables els polítics. En aquest tipus de situacions hi pot haver procediments que no són ortodoxos, però aquests companys portaven un alt grau de tensió i de pressió des de les sis del matí, després de setmanes en un barco. Som persones. El que no pot ser és que ara sembli que, de tot el que va passar, els responsables són els policies que eren allà. Els policies vam ser una eina, no els responsables del que passa a Catalunya.

-Es compleix un any de la firma de l’acord d’equiparació salarial i, malgrat els vaivens de la legislatura, els pagaments s’estan complint...

-Econòmicament, s’ha complert al cent per cent. El primer tram es va cobrar, que va suposar 202 euros bruts de mitjana, i aquest segon tram també es cobrarà en la nòmina de l’abril amb caràcter retroactiu, que suposa 177 euros bruts de mitjana. Però hi ha una qüestió que està en l’aire i és la consultoria encarregada (per Interior i els sindicats policials a Ernst & Young, per ajustar quina pujada real falta per equiparar el sou amb els Mossos). Entre el 28 de febrer i principis de març, els sindicats ja hauríem d’haver rebut les dades dels dos primers capítols, i un tercer pel que sembla s’ha entregat a la secretaria d’Estat, però encara no se’ns ha donat. El SUP ho ha denunciat en el portal de Transparència i Bon Govern, perquè se’ns està privant de dades essencials per acabar l’equiparació real i efectiva, que serà el 2020. Esperem que ens reuneixin com més aviat millor.

-¿Això significa que els 247 milions d’euros previstos en l’acord per apujar el sou a policies i guàrdies civils el 2020 podrien ser més?

-Si la consultoria arriba a aquesta conclusió, sí.

-¿Fins a quin punt té garantit un policia o un guàrdia que el seu sou, el 2020, no serà diferent del d’un mosso?

-Totalment, però el Govern que hi hagi el 2020 haurà de complir el que es va acordar, que està publicat en el BOE. Si, com esperem, la consultoria dona com a resultat que l’equiparació real suposa més del total de 807 milions d’increment previstos en l’acord, hauran de trobar la partida extraordinària per complir. I llavors hi haurà altres variables a valorar, com ara les hores extra, la jubilació...

-Els membres de les Forces de Seguretat de l’Estat i les seves famílies suposen mig milió de vots. ¿Els partits estan fent atenció en les seves agendes electorals a l’equiparació salarial?

-La solen portar sempre. Qualsevol polític amb mires sap que sense seguretat no hi ha llibertat i que sense llibertat no hi ha democràcia. Però fins ara els partits han anat arribant al Govern i oblidant. Per això aquest acord ha sigut històric, després de tants anys de promeses. En aquestes eleccions novament tots els partits portaran al·lusions a l’equiparació salarial i nosaltres no deixarem que no compleixin el que es va acordar.

-¿Estan tenint contactes amb els partits per posar en l’agenda electoral el salari de policies i guàrdies civils?

-Sí, ens estem reunint amb tots els partits que presenten llistes, des de l’esquerra fins a la dreta, amb tots els partits que puguin decidir el futur dels policies, perquè no s’oblidin de l’equiparació salarial i per presentar-los les nostres necessitats.

-Els diners de l’equiparació salarial arriben a les nòmines, però una part del col·lectiu, la plataforma radical Jusapol, amb integrants molt vinculats a Vox, nega l’equiparació i amolla grans desqualificacions.

-Algú s’ha oblidat que, mentre estàvem negociant, altres col·lectius, com ara el de Presons o els de la Sanitat i Educació, o els jubilats, estaven fent també les seves reclamacions als carrers. ¿Quin d’aquests col·lectius ha aconseguit fins ara 807 milions per a les seves retribucions? Algun dia els qui ho neguen s’adonaran del seu error. Estan dividint la Policia. Arribar a l’extrem dels insults i les amenaces no ajuda en res. S’estan sobrepassant totes les línies. Nosaltres preferim ocell en mà a quedar-nos sense res per tensar massa la corda. Aquells que no ho veuen, que m’expliquin: si no haguéssim firmat, ¿què tindríem avui en les nostres nòmines? Tindríem 380 euros bruts menys al mes.

Notícies relacionades

Policies i Guàrdies Civils exigeixen al Govern que compleixi l'equiparació salarial abans de deixar el poder

Una carta redactada pel president

-El clima en la Policia s’ha enrarit entre insults i escarnis. Per a vostè, que a més és dona i també l’han insultat per aquest flanc, ha tingut un cost personal...

-Més que per ser dona, em dol que m’insultin per ser companys meus. És molt trist que un company t’insulti o et desitgi que et moris, que això ho he hagut d’aguantar, el "mor-te, filla de puta". La Policia avui està dividida. Sempre hi ha hagut discrepàncies entre les organitzacions sindicals, però mai havia vist en la Policia traspassar les línies vermelles que s’han traspassat aquesta vegada. Això ens debilita tots. Junts ens aniria molt millor davant el pròxim Govern que surti del 28-A.