JUDICI AL PROCÉS

Gozalo: "Els CDR cridaven a tallers de resistència amb un llenguatge prebèl·lic"

El tinent general explica que "els Mossos van tenir actitud de passivitat i, fins i tot, de resistència"

Insisteix que "el grau d'oposició" que van trobar als centres va ser "violenta i manifesta"

zentauroepp47255155 angel gozalo pascual190307105016

zentauroepp47255155 angel gozalo pascual190307105016

3
Es llegeix en minuts
Ángeles Vázquez / J. G. Albalat

El tinent general de la Guàrdia Civil Ángel Gozalo, responsable màxim del cos a Catalunya durant l’1-O, va explicar que els Comitès de Defensa de la República (CDR) cridaven a la ciutadania a anar a una sèrie de cursos en què s’utilitzava un "llenguatge prebèl·lic", amb "formació teoricopràctica per resistir-se i defensar la república o el referèndum". "¿Defensar de què?", es va preguntar el testimoni, perquè ell complia la llei.

No obstant, contestant a preguntes de l’acusació que exerceix Vox, va precisar que allò del llenguatge prebèl·lic era una percepció personal davant de la crida a una defensa davant d’un atac, segons la seva opinió inexistent. I a l’advocada de l’Estat li va precisar que "tampoc fa falta un màster" per obstaculitzar l’entrada a les escoles l’1-O, perquè "la gent es posa al mig de l’accés i si enllaça els braços dificulta el pas de les forces de seguretat", va precisar. "No es va detectar ningú" ordenant "fer una cosa o la contrària" als centres, va dir, tot i que va incloure la possibilitat de no haver-ne sigut informat. Va afegir que tampoc era usual que hi hagués nens a la primera línia d’aquesta resistència: "Més que nens, el que hi havia eren persones de determinada edat".

Va assenyalar que, a través de xarxes socials i dels mitjans de comunicació, amb certa insistència s’estaven donant notícies que les escoles estaven obertes i "s’incitava a aquesta activitat ludicofestiva que no era usual comparat amb altres caps de setmana". L’1-O el desplegament dels Mossos va ser "escassíssim i davant de l’arribada de la Guàrdia Civil van tenir una actitud de passivitat i, fins i tot, de resistència", tot i que en general va ser "passiva", malgrat haver-los demanat que ajudessin. "En alguns punts, efectius de la Guàrdia Civil i dels serveis d’informació van ser objecte de seguiments", va assenyalar per afegir que no li constava que també se’ls intervinguessin les comunicacions.

Va remarcar que aquesta oposició que van trobar tant per entrar com per sortir "era violenta i manifesta" contra la Guàrdia Civil, fet que va atribuir a les "ganes" que es tenia contra el cos perquè en aquestes dates van arribar nombroses diligències per intervenir efectes del referèndum, com la intervenció de 10 milions. Per error fins i tot va afegir en aquestes confiscacions les "urnes". El testimoni va comptabilitzar 55 guàrdies lesionats, dels quals cinc van causar baixa per al servei. A més, va xifrar en 131 les "mostres de desafecte a la Guàrdia Civil", entre les quals va situar les concentracions que es van produir contra casernes.

En un testimonio molt similar al del màxim responsable de la Policia Nacional a Catalunya l’1-O, Sebastián Trapote, que el va precedir davant del tribunal, va explicar que les instruccions de la secretària d’Estat de Seguretat del 29 de setembre complementaven les instruccions del fiscal i la interlocutòria que marcava que "el prioritari era el compliment del mandat judicial fent-lo compatible amb la convivència ciutadana, com no pot ser d’altra manera". La Guàrdia Civil, igual com la Policia, havia de donar suport als Mossos i estar preparada per intervenir si era necessari.

"Ombra de dubte"

Notícies relacionades

El tinent general va mostrar el seu recel davant de l’actuació dels Mossos al registre d’Unipost, perquè quan van arribar se’ls va comunicar que hi havia una sèrie de persones que "obstaculitzaven" la intervenció policial i van respondre 40 minuts més tard, dient que es consultaria amb els comandaments i que calia valorar la situació.

I durant els registres del 20 de setembre va explicar que es va informar la Policia de la Generalitat "minuts abans", perquè es tractava d’una causa que estava declarada secreta. "Entre els temps de demanda i de resposta i de no acció s’hi va sumar una ombra de dubte" sobre la seva actuació el "preludi" de l’1-O.