Ball de cadires en el PPC

La direcció del PPC cavil·la noms i càrrecs. El precipitat anunci d’eleccions generals se suma a la confecció de la papereta més cobejada: l’europea. Si bé els populars van optar per resoldre precipitadament el seu candidat municipal per Barcelona, Josep Bou, un independent que intentarà córrer a prop de Manuel Valls en la cursa electoral, molt més cauts són a l’hora de dibuixar quinieles per a la resta de comicis. 

A contrarellotge, la millor recepta és l’estabilitat. Alterar el mínim una estructura acabada de refundar i mantenir la potencialitat d’aquells que ja estan assentats, com és el cas de l’exministra i ara portaveu del PP al Congrés, Dolors Montserrat. Veus del partit donen per fet que serà la número u per Barcelona el 28-A i fonts pròximes a la diputada asseguren que "és a la disposició del partit", i per això, si la direcció l’hi proposa, ho acceptarà "amb orgull i honor".

Interès per Europa

La llista en què es preveu més renovació és l’europea. Veterans conservadors miren Europa com a empara, un lloc adequat per a una retirada afable de la política. Tres membres del PPC ja han mostrat el seu interès per fer-s’hi un lloc: l’exdelegat del Govern a Catalunya, Enric Millo; l’actual secretària primera i diputada al Congrés, Alicia Sánchez-Camacho, i el president del grup del PP a l’Ajuntament de Barcelona, Alberto Fernández Díaz.

El reconeixement de Millo a la candidatura a la direcció nacional de Soraya Sáenz de Santamaría no l’acompanya en el camí. Amb un perfil baix, es manté com a líder provincial a Girona i ostenta el càrrec de coordinador d’acció parlamentària, tot i que no ocupa cap escó.

Amb millors ulls es veu la postulació de Fernández Díaz, que, després de 27 anys en el consistori, consideren mereixedor del càrrec a l’Eurocambra per la seva dedicació. L’arribada a Europa de Sánchez-Camacho ja es va estudiar el 2014, tot i que finalment Mariano Rajoy va canviar de plans. 

L’última paraula la tindrà el líder nacional, Pablo Casado, i, en el repartiment, anirà amb compte de guardar quadros per si aconsegueix ocupar el lloc de Pedro Sánchez a la Moncloa. Actuarà com a estadista, perquè la papereta de Brussel·les l’haurà de segellar abans de saber si serà el pròxim president del Govern. 

Relleus al Parlament

Per si la complicada confecció d’aquestes llistes fos poc, el ball de cadires també es juga al Parlament. La renovació de la cúpula catalana intenta consolidar-se tant orgànicament com en la institució.

L’anunciada marxa de Xavier García Albiol, que ja va assumir la seva retirada al conèixer els resultats del 21-D, però que va esperar fins que Casado s’assentés en la direcció nacional, va facilitar un relleu ràpid: Esperanza García, que ja s’ha estrenat al faristol.

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

La Guàrdia Civil afirma que Zaplana va teixir una xarxa de blanqueig

Però un possible abandonament de l’acta d’Andrea Levy, que sona com a número dos al consistori madrileny, tornaria a modificar l’ocupant d’un dels seus quatre escons. Li tocaria assumir l’acta de diputat al secretari general, Daniel Serrano, el següent en el repertori, home d’estreta confiança d’Alejandro Fernández.

L’únic que roman inamovible a la cambra és el seu predecessor en el càrrec, Santi Rodríguez, gran coneixedor del funcionament de la institució i portaveu parlamentari.