Anar al contingut

FOTOS EXCLUSIVES

Les imatges de l'assalt d'uns lladres a la Fundació Francisco Franco

Un jove "patriota espanyol" que va anar a "afiliar-se aquella mateixa tarda", sospitós del robatori comès el 3 de desembre, en plena polèmica per l'exhumació de Franco

Dos encaputxats es van emportar una caixa de cabals amb documentació, però no van poder entrar a l'arxiu, amb més de 30.000 documents de la dictadura

Luis Antonio Rendueles

Les imatges de l'assalt d'uns lladres a la Fundació Francisco Franco

Dos encaputxats van assaltar la seu de la Fundació Francisco Franco i es van emportar una "caixa amb documents" la nit del passat 3 de desembre, en plena polèmica per l’exhumació del dictador de la seva tomba al Valle de los Caídos i la possible il·legalització de la fundació oberta en el seu honor. Les investigacions apunten a dos homes, "espanyols", segons ha pogut saber aquest diari.

Les imatges de les càmeres de seguretat en poder de la Policia Nacional, que ofereix en primícia EL PERIÓDICO, mostren dos encaputxats al ‘hall’ de la seu de l’entitat franquista. En les gravacions s’adverteix que un dels assaltants porta unes vambes blanques, el que ha permès reconstruir una part dels fets.  La tarda d’aquell diumenge 3 de desembre, les secretàries de la Fundació Franco van atendre, a l’interior de la seu, a l’avinguda Concha Espina de Madrid, un "home o noi jove, de menys de 40 anys."

Un patriota truca a la porta

Les testimonis van afirmar que era espanyol, que no tenia cap accent especial i deia que “es volia afiliar a la Fundació” Franco per respondre a l’“assetjament” que estava patint per part del govern. Les secretàries li van indicar que havia d’aportar el seu carnet d’identitat i el número d’un compte bancari per cobrar-li les quotes. En aquell moment, el jove va anunciar que havia de baixar al seu cotxe, aparcat allà a prop, per agafar la documentació del seu compte.

Ja no va tornar, almenys a cara descoberta. Quan les treballadores van veure les imatges de les càmeres de seguretat, es van fixar que un dels atracadors encaputxats portava unes vambes blanques, gairebé idèntiques a les del patriota que havia estat a la Fundació unes hores abans.

El robatori va tenir lloc aquella mateixa nit. Els assaltants van esperar el canvi de torn dels vigilants de seguretat de la urbanització. A les 21.35 van saltar les alarmes de Prosegur. La denúncia presentada pel general Chicharro, president de la Fundació Franco, davant la Policia Nacional, amb el número 26505/18 recull que els assaltants "han fracturat la porta d’accés i han sostret una caixa de cabals que contenia documentació".

Els lladres, en el moment del robatori a la Fundació Franco.

La policia va comprovar que les dues peces del pany de les portes estaven rebentades. L’objectiu dels lladres podia ser l’enorme arxiu de Franco que es guarda a la fundació, més de 30.000 documents de gran valor històric i polític. Però aquests documents estan guardats darrere d’una porta blindada que els assaltants no van poder traspassar.

Els investigadors de la Policia Nacional van revisar les imatges, van interrogar els empleats i també als treballadors que en aquells dies formaven part d’una obra que s’estava fent a la Fundació Franco. Un d’ells, per cert, va mostrar un cert temor davant dels fets. No hi estava implicat, però era un immigrant sense documentació legal per viure i treballar a Espanya.

Un mes després de l’assalt,  els membres de la Fundació van descobrir que algú havia rebentat les portes del soterrani de l’edifici, on guarden documentació. Es desconeix si van ser els atracadors del 3 de desembre, però la policia s’inclina més per pensar que es va tractar d’una reunió de grups de seguidors radicals del Reial Madridque podrien haver fet una "‘botellón’ intens" al soterrani de la fundació abans d’acudir a l’estadi Santiago Bernabéu, situat a tot just dos-cents metres de la Fundació Franco.

Arriba Lluís Alfons de Borbó

La Fundació Francisco Franco va néixer el 1976, té un pressupost d’uns 150.000 euros i la seva finalitat declarada era "difondre l’obra" del dictador, del qual afirma que "va ser la solució a tots els problemes que van afligir Espanya". El seu president d’honor actual és Lluís Alfons de Borbó, besnet del militar que va governar Espanya fins a la seva mort, el 20 de novembre del 1975.

En l’últim any la fundació s’ha tornat a fer mediàtica per la seva ferotge oposició a la decisió del Parlament espanyol d’exhumar les restes del dictador i traslladar-les fora del Valle de los Caídos, i per això ha emprès, juntament amb la família Franco, el prior del Valle, Santiago Cantera, i altres simpatitzants de la dictadura en una batalla legal contra el govern de Pedro Sánchez que encara continua. També, perquè el Parlament Europeu va demanar la il·legalització de totes les entitats que "exaltin el feixisme" i el govern va anunciar els seus plans per il·legalitzar-la o, almenys, perquè els que li donessin diners cada any deixessin de rebre desgravacions en la seva declaració de la renda.