Anar al contingut

SONDEIG DEL GESOP

Enquesta eleccions generals: El PSOE guanya però les dretes s'acosten al Govern

Sánchez treu un còmode avantatge a Casado, però la caiguda de Podem li complicaria la governabilitat

El PP també s'enfonsa en favor de Ciutadans i Vox, que podria ser la tercera força en escons

Jose Rico

Enquesta eleccions generals: El PSOE guanya però les dretes s'acosten al Govern

Més difícil encara pot resultar l’escenari polític que deixin les eleccions exprés que, a manera de mil dimonis a unes dretes envalentides, acaba de plantejar Pedro Sánchez. La primera instantània demoscòpica de la precampanya del 28 d’abril és endimoniada: ni la doble esquerra ni la triple dreta tindrien garantida la governabilitat d’Espanya, però el bloc conservador seria més a prop de recuperar el poder que el progressista de retenir-lo. El PSOE surt amb un avantatge còmode per guanyar els comicis, però la caiguda del seu soci natural, Units Podem, sumat a l’empenta de l’extrema dreta de Vox, el podrien obligar a fer les maletes i cedir la Moncloa a Pablo Casado. No obstant, la triple aliança conservadora també necessitaria buscar un quart soci que acceptés el llast de pactar amb els ultres.

Segons el sondeig preelectoral del Gabinet d’Estudis Socials i Opinió Pública (GESOP) per a EL PERIÓDICO, efectuat a partir de 1.000 entrevistes del 13 al 15 de febrer, l’arriscada jugada del president del Govern li brindaria una victòria bastant amarga: 115-117 escons i el 27,4% dels vots. Dos punts més que a l’últim baròmetre, de fa tres mesos.

El gir a la dreta del PP de Casado i les fortes convulsions que sacsegen Podem permetrien als socialistes arrabassar-li fins a 32 diputats a la coalició de Pablo Iglesias respecte a les legislatives del 2016. I és que Units Podem es precipitaria de 71 a 36-39 parlamentaris després de cedir-li al PSOE un de cada quatre votants de fa tres anys. Així les coses, si Sánchez aspirés a reconstruir l’aliança que el va catapultar al Govern via moció de censura fa vuit mesos, encara li faltarien una vintena d’escons per aconseguir la majoria absoluta.

SAGNIA DEL PDECAT

Precisament 20 són els escons que podrien arribar a sumar les dues forces independentistes catalanes amb què el cap de l’Executiu central acaba de trencar acords, ERC i el PDECat. El transvasament de vot entre aquestes formacions s’ha convertit en una autèntica sagnia per als postconvergents. Amb prou feines el 17,5% dels votants del PDECat el 2016 escollirien avui la mateixa papereta, mentre que el 44,3% triarien la d’Esquerra i el 32,4% es declaren indecisos. Però es pot ressenyar que encara no està decidit si el PDECat es presentarà al 28-A en solitari o en coalició amb JxCat i la Crida de Carles Puigdemont, un factor que segurament alteraria els equilibris entre els postconvergents i ERC.

A l’altre costat de la balança, la competició desfermada per aconseguir el pot de les essències conservadores infligiria a Casado una patacada més gran que la d’Iglesias, ja que podria cedir fins a 62 dels 137 diputats que va aconseguir Mariano Rajoy el 2016. El PP obtindria 75-77 escons i el 19,9% dels vots, un punt i mig menys que el novembre passat i 10 punts per sota dels últims comicis. Repartiria les seves pèrdues entre Ciutadans i Vox. El partit d’Albert Rivera es quedaria amb 44-47 parlamentaris, una trentena menys que tres mesos enrere, i el 14,5% dels sufragis (set punts menys que a l’últim sondeig). La fidelitat de vot al PP i Cs se situa per sota del 50%.

EMPENTA ULTRA

Els ultradretans de Santiago Abascal irromprien al Congrés amb una força determinant: 43-46 representants i el 13% dels vots. El novembre, el GESOP els atorgava cinc escons i el 4,3% de les paperetes. És a dir, Vox podria ser la tercera força del Congrés en nombre de diputats, tot i que seria la quarta en intenció directa de vot (el vot sense ‘cuina’) i la cinquena en vot estimat. Tot això després d’absorbir la quarta part de l’electorat del PP i el 16% dels votants de Cs.

Les tres dretes sumarien entre 162 i 170 diputats i el 47,4% dels vots. Actualment, el PP i Ciutadans sumen 169 parlamentaris i a les eleccions del 2016 van obtenir el 45,6% dels sufragis. Casado també necessitaria altres aliats per ser investit president, i malgrat quedar-se més a prop que Sánchez de la majoria absoluta (176), podria tenir-ho més complicat que el líder del PSOE per convèncer un potencial soci que comparteixi la foto de la investidura amb Vox, com va fer Cs a Andalusia.

Fora dels blocs naturals hi hauria una tercera via, però igual de complicada: un pacte PSOE-Cs. La suma de Sánchez i Rivera es queda en 159-164 escons. En aquest cas, la recerca d’aliats no seria gaire més senzilla, però s’obriria la incògnita, per exemple, de si Units Podem seria capaç d’abstenir-se amb l’esperó de barrar el pas a la ultradreta. És clar que, segons l’última condició fixada pel líder de Cs, perquè aquest acord veiés la llum primer s’hauria de cobrar el cap de Sánchez.

Fitxa tècnica

–Tècnica: entrevistes telefòniques assistides per ordinador.
–Àmbit territorial: Espanya.
–Univers: població de 18 i més anys amb dret de vot.
–Nombre d’entrevistes: 1.000.
–Tipus de mostreig: Estratificat per comunitat autònoma i dimensió de municipi.
–Error de la mostra: +/- 3,1% per a un nivell de confiança del 95,0% i p=q=0,5.
–Treball de camp: del 13 al 15 de febrer del 2019.