Anar al contingut

16 DETENCIONS

Una cadena de detencions enerva l'independentisme

La Policia Nacional practica 16 detencions pel tall de les vies de l'AVE a Girona en l'aniversari de l'1-O

JxCat, ERC i la CUP abandonen l'activitat parlamentària del dia i paralitzen el Parlament

Júlia Regué

La Policia Nacional va activar aquest dimecres a primera hora del matí una cadena d’arrestos pel tall de vies de l’AVE a Girona en el primer aniversari del referèndum de l’1-O. Les indagacions es van concloure amb un total de 16 detinguts, acusats de presumptes desordres públics, entre els quals dos alcaldes de la CUP –el de Verges i el de Celrà–, un fotoperiodista i el nebot del president de la Generalitat, Quim Torra. La resta de detinguts són persones vinculades als CDR de la província de Girona, alguns també membres de col·lectius com l’ANC, La Forja i el SEPC. La policia busca una altra persona que encara no ha sigut localitzada.

Les detencions es van produir per iniciativa pròpia de la policia, a qui se li va encarregar una investigació per part del Jutjat d’Instrucció número 4 de Girona després de rebre una denúncia d’Adif pels aldarulls de l’octubre passat. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va assegurar que el jutjat “no havia dictat cap ordre de detenció”, per la qual cosa l’operació es va orquestrar des del cos policial per avançar en la seva investigació, amb un dispositiu en el qual van participar agents de la Brigada Provincial d’Informació de Barcelona en col·laboració amb la Comissaria General d’Informació a Madrid.

Fonts del cos indiquen que, acollint-se a l’article 492 de la llei d’enjudiciament criminal, els agents poden practicar detencions, encara que no estiguin processats si hi ha "motius racionals per creure en l’existència d’un fet que presenti els caràcters de delicte" o que aquesta persona "hi ha tingut participació", informa Luis Rendueles.

L’advocat dels detinguts, Benet Salellas, va denunciar que els agents que custodiaven les portes de les dependències policials li van tallar el pas "per parlar en català", i no va accedir a veure els seus clients fins a gairebé quatre hores després de l’inici dels arrestos.

Onada d’indignació

Les detencions van despertar una ona d’indignació en el sobiranisme. Milers de persones es van concentrar en diferents localitats per mostrar-hi el seu rebuig. L’epicentre de les mobilitzacions va ser la capital gironina, en la qual es va concentrar la plana major de l’independentisme: representants del Govern; el president del Parlament; membres de JxCat, ERC i la CUP, i els portaveus de l’ANC i Òmnium.

Els anticapitalistes van defensar que l’operatiu s’emmarcava en "una operació orquestrada per l’Estat en contra de l’independentisme popular" i van carregar contra el president del Govern, Pedro Sánchez; el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, i la delegada de l’Executiu central a Catalunya, Teresa Cunillera, per haver "enviat encaputxats a detenir activistes". La CUP ja ha demanat la compareixença de Cunillera al Parlament, i ERC i els comuns, la de Grande-Marlaska al Congrés. 

Però els cupaires no es van oblidar del Govern Torra, i van apuntar els Mossos d’Esquadra com a "col·laboradors necessaris" en aquest dispositiu, perquè van acudir a Verges per custodiar l’arrest de l’alcalde davant de la indignació dels veïns. En una roda de premsa al costat de l’ANC, van titllar l’Executiu català de ser “com el Govern de Vichy”. Elisenda Paluzie, la líder de l’ANC, es va unir a la crida per la mobilització "des dels principis de la lluita no violenta", i va denunciar "abusos policials" i "vulneració de la garanties processals". Fonts de la Conselleria d’Interior han respost a les crítics de la CUP que els Mossos hi han intervingut i no han detingut ningú.

El Parlament, paralitzat

La CUP va abandonar l’activitat parlamentària, una iniciativa a què es van sumar els postconvergents i els republicans al considerar "absolutament inadmissibles" els arrestos, i van deixar sense quòrum les comissions previstes, i per això van paralitzar la Cambra catalana. Al consistori barceloní van fer el mateix, però s’hi va mantenir igualment el que hi havia al calendari. 

Des de Ciutadans els van acusar de "ganduls", de "voler cobrar però no anar a treballar", mentre que els populars van retreure als independentistes que "segrestin" les institucions catalanes i provin de "criminalitzar l’actuació de la policia i l’Estat". Els socialistes els van retreure haver escollit una manera de protestar que "lesiona el dret d’iniciativa parlamentària de l’oposició", i els comuns van qüestionar que aquesta fos "la millor manera de donar resposta a aquesta situació d’excepcionalitat".