Sànchez, Rull i Turull demanen que el Rei, Rajoy i Puigdemont declarin en el judici

La defensa de l’expresident de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) Jordi Sànchez i dels exconsellers Jordi Turull i Josep Rull ha decidit apuntar amunt en la llista de testimonis que han de declarar en el pròxim judici contra els líders del procés i, entre els proposats, hi figuren el rei Felip VI, l’expresident del GovernMariano Rajoy i l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, que està fugit, segons consta en els seus escrits de defensa.

La petició de l’advocat Jordi Pina es formalitzarà al llarg d’aquest dimarts a través dels escrits de defensa que interposarà, un per cadascun dels seus defensats. La petició que declari Felip VI, que es basarà en el discurs que va pronunciar el 3 d’octubre en relació amb els fets del 20 de setembre i l’1 d’octubre a Catalunya, ja va ser anunciada la setmana passada per l’exconseller Francesc Homs. Aquest escrit se suma a l’interposat aquest dilluns per l’exvicepresident Oriol Junqueras i l’exconseller Raül Romeva.

La llei d’enjudiciament criminal preveu en el seu article 410 l’obligació de presentar-se a la crida judicial per declarar de "tots els que resideixin en territori espanyol, nacionals o estrangers, que no estiguin impedits", però el precepte següent n’exceptua el "Rei, la Reina, els seus respectius consorts, el Príncep Hereu i els Regents del Regne", així com "els agents diplomàtics acreditats a Espanya, en tot cas, i el personal administratiu, tècnic o de servei de les missions diplomàtiques".

L’escrit de Sànchez, que reprodueix aquest article, precisa que en el cas que el Rei no pugui comparèixer ho faci el cap de la Casa del Rei, Jaime Alfonsín. Per la seva part, els exconsellers Rull i Turull també inclouen en la llista dels seus testimonis el ‘lehendakari’, Iñigo Urkullu, per la mediació que va tenir en el procés.

Videoconferència

Quant a Puigdemont, l’escrit precisa que declari per videoconferència, perquè si vingués al Suprem seria automàticament detingut. A més, aquesta citació planteja una altra dificultat gens fútil com és que si no hagués fugit ell també s’hauria d’asseure al banc dels acusats, i per això el seu testimoni estaria molt condicionat. A més, la defensa requereix que comparegui davant del tribunal l’expresident del Govern Mariano Rajoy, petició davant de la qual els magistrats que el componen estan disposats a accedir.

Sànchez també sol·licita que vinguin relators de les Nacions Unides com a testimonis i els sis processats per desobediència, que el Suprem va enviar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per ser jutjats allà, així com l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i Lluís Llach, que va ser present en els registres de la Conselleria d’Economia.

També demana que declarin l’expresident de la Generalitat Artur Mas, el major dels Mossos Josep Lluís Trapero, que serà jutjat a l’Audiència Nacional per un delicte de rebel·lió, i desenes de votants de l’1-O.  

Una vegada que estiguin en poder de l’alt tribunal els escrits de defensa dels 12 acusats que jutjarà per haver declarat la independència unilateral de Catalunya, el tribunal decidirà quina prova accepta i quina rebutja i fixarà el calendari del judici, que començarà a finals d’aquest mes o principis del vinent.

Traducció simultània i seients per a familiars

També demanen que s’habilitin mecanismes perquè el judici es realitzi amb traducció simultània (no consecutiva) i que es guardin uns llocs per a familiars. En concret, demanen que a la sala es reservin cinc seients amb aquesta finalitat, el mateix nombre que per a observadors internacionals.

L’escrit de defensa de Sànchez, que nega el relat de fets de les acusacions, considera "curiosa" la "rebel·lió o sedició" que se’ls imputa quan "els ciutadans presumptament rebels o sediciosos, brandint per més arma un simple paper per dipositar en una urna, a l’acabar la votació tornen pacíficament a les seves cases". Afegeix que ni l’organització que presidia ni ell mateix van rebre "personalment cap requeriment de l’autoritat judicial per abstenir-se de realitzar cap comportament, malgrat que durant les setmanes prèvies al referèndum va ser notòria i pública l’activitat en actes de campanya a favor de la participació i del vot afirmatiu en el referèndum". 

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

La Guàrdia Civil afirma que Zaplana va teixir una xarxa de blanqueig

Turull esgrimeix arguments pareguts i precisa que "no consta cap episodi –perquè no es va produir– en què "s’alcés personalment de manera violenta o tumultuària o incités els ciutadans a procedir de tal manera", alhora que ressalta que "mai va imaginar" que la celebració d’un referèndum pogués culminar amb "ús de la violència policial desproporcionada en llocs de gran afluència de gent que, "amb il·lusió i actitud sempre pacífica", havia acudit a votar.  Així mateix, denuncia un "atac directe i un atropellament" als seus drets fonamentals, com ho són la llibertat de pensament i d’expressió. "Posar les urnes no és ni pot ser considerat mai un delicte", insisteix. De les manifestacions ciutadanes reitera que van ser "pacífiques guiades per motius d’expressió política".

Rull, per la seva part, denuncia que la justícia ha creat un "relat inexistent" i que "ha tergiversat" el Codi Penal per trobar una tipificació penal "ad hoc", amb referència a la rebel·lió, malgrat que no hi va haver alçament públic, sinó, com a màxim, actes de "violència activa i no simple resistència passiva" duts a terme "per uns quants ciutadans" l’1-O. Així mateix, considera un "desvari valoratiu" fruit de la "persecució política" intentar equiparar l’actuació dels independentistes amb el cop d’Estat de Tejero del 1981, en què van sortir carros de combat al carrer i els colpistes van irrompre armats al Congrés.