Anar al contingut

DECISIÓ JUDICIAL

El jutge arxiva totes les querelles contra els Mossos per espionatge polític

El magistrat afirma que la policia catalana va obtenir les dades amb "mitjans legals"

Els documents van ser trobats quan estaven a punt de ser destruïts en una incineradora

J. G. Albalat / Guillem Sànchez

El jutge arxiva totes les querelles contra els Mossos per espionatge polític

El titular del Jutjat d’Instrucció número 22 de Barcelona, Juan Emilio Vilá Mayo, ha arxivat les 17 querelles presentades contra els Mossos d’Esquadra, que es van acumular en una única causa, arran de la documentació interceptada per la Policia Nacional a la incineradora de Sant Adrià de Besòs el 26 d’octubre del 2017, la vigília de la declaració d’independència de Catalunya. El magistrat conclou que no va existir espionatge il·legal, malgrat que la policia catalana va recopilar dades sobre organitzacions constitucionalistes –com Societat Civil Catalana–, periodistes, detectius, sindicalistes del mateix cos i de l’advocat José Maria Fuster Fabra

En la seva interlocutòria, recorreguda pels afectats, el jutge afirma que tota la informació requisada als Mossos a la incineradora "s’ha obtingut amb mitjans legals" i que "no existeix cap intromissió en cap fitxer secret, no s’ha intervingut cap telèfon, no s’ha interceptat correspondència ni entrat a cap domicili".

El jutge considera que les investigacions que van dur a terme els Mossos "en un moment d’especial vulnerabilitat" –amb referència a l’1-O– respecte de persones amb motiu de "la seva significació sociopolítica" es van fer per comprovar si podien convertir-se en "autors o partícips en incidents amb afectació a l’ordre públic o esdevenir víctimes d’aquests incidents".

Declaració del comissari en cap

El comissari en cap Manel Castellví, citat per declarar en relació amb aquests documents, segons el jutge va oferir una explicació precisa sobre les raons de cada actuació policial, distingint entre informació i investigació. Quan la informació no ofereix cap dada rellevant, l’actuació cessa. Per aquesta raó, es va dur a terme la destrucció d’aquests documents. 

El magistrat afirma que no pot concloure’s que les investigacions dels Mossos no estiguessin guiades pel propòsit de salvaguardar l’interès públic i, per tant, no van incórrer en una "desviació de poder" i van buscar informació "essencial en tota la policia".

Entre la documentació dirigida a la incineradora van aparèixer rastres d’investigacions que afectaven moltes més persones que els que han acabat denunciant als Mossos. La Comissaria General d’Informació de la policia catalana va actuar "amb competència objectiva i espacial [...] conforme al dret penal i a l’ordenament jurídic", segons la resolució.

Sense "finalitat política"

En definitiva, la tesi de les persones afectades, resumeix el jutge, es basen a dir "que van ser investigats per motius de caràcter polític, una tesi que ha quedat desmentida per les explicacions aportades. Remarca que no consta que les dades obtingudes hagin sigut utilitzades "per a alguna finalitat política" i que la policia catalana va decidir la informació que volia buscar "segons el seu poder discrecional d’investigació".

Els querellants exposen en el seu recurs que els Mossos van realitzar seguiments i investigacions sobre un grup de persones per les seves "tendències polítiques que poguessin ser una amenaça per al procés sobiranista que estava posant en marxa la Generalitat".