El rei Joan Carles participarà en l'homenatge a la Constitució en el Congrés

El rei Joan Carles acudirà dijous vinent, dia 6, al Congrés, on se celebrarà l’acte solemne pel40è aniversari de la Constitució. La direcció de l’Estat, no obstant, no vol informar encara d’on es col·locarà exactament en l’escenografia parlamentària. Segons l’agenda oficial coneguda aquest migdia, a la Cambra Baixa també hi seran Felip, Letícia i Sofia. L’actual Rei pronunciarà un discurs, igual que la presidenta del Congrés, Ana Pastor. No ho farà Joan Carles, almenys dins de l’hemicicle i de manera formal, afegeixen fonts de la Zarzuela.

Entre les diferents opcions de quin paper tindrà en l’escenografia a la Cambra Baixa s’hi inclou la tribuna de convidats; el centre de l’hemicicle, on habitualment es col·loquen les taquígrafes, o a la part principal al costat dels Reis. En tot cas, fonts parlamentàries aclareixen que la decisió la prendrà únicament la Zarzuela. S’avancen a possibles futurs problemes, com el que ja van viure les dues institucions l’any passat quan Joan Carles no va participar en la celebració de les primeres eleccions democràtiques. Llavors,l’antic Monarca va fer saber el seu enuig a la premsa i el Congrés i la Casa del Rei van evitar responsabilitzar-se d’aquesta absència al·ludint a uns suposats problemes de protocol.

En la principal setmana dels festejos constitucionals, la Zarzuela ha decidit compensar aquella error i Joan Carles, a més d’al Congrés, també acudirà a l’audiència al Consell Assessor de les Corts Generals de dilluns i a la inauguració de l’exposició 'Democràcia 1978-2018' de dimarts al CaixaFòrum.

Problemes d’agenda privada

Notícies relacionades

Felip VI: "Fora de la llei només hi ha la negació de la llibertat"

Albiach apel·la al vot útil perquè el PSC no impulsi el Hard Rock

La participació de Joan Carles a la Cambra Baixa no estava clara. Alguns episodis de la seva vida i la seva agenda privada han complicat el que hauria d’haver sigut el natural encaix del Rei emèrit en el festeig d’aquesta part de la història espanyola en la qual va tenir un paper clau, ja que va col·laborar en la transició de la dictadura a la democràcia. L’excap de l’Estat porta uns mesos fora dels actes oficials de la Zarzuela per problemes de salut i també a la polèmica per unes gravacions de l’excomissari José Manuel Villarejo que es van conèixer el juliol, en els quals la seva examiga Corinna zu Sayn-Wittgenstein afirmava, entre altres coses, que el Monarca havia obtingut una comissió perl’AVE a la Meca. Un jutge de l’Audiència Nacional va considerar els indicis "extremadament febles" i va tancar el cas. A més, el magistrat va remarcar que el que havia dit l’empresària alemanya podia haver obeït a la ruptura amb el Monarca.

A la controvèrsia per aquest arxivament, criticada per Units Podem i els partits independentistes, s’hi suma a una altra polèmica, la setmana passada, quan l’excap d’Estat va aparèixer al Gran Premi de Fórmula 1 d’Abu Dhabi, on va saludar el príncep hereu saudita, Mohamed bin Salman, al qual la CIA considera l’instigador de l’assassinat del periodista Jamal Khashoggi. La Zarzuela va destacar que formava part de la seva agenda privada i que "va ser una salutació estrictament protocol·lària sense transcendència institucional".