Apunt
Obrir-se al mar de debò
El Moll dEspanya, donde está el Americas Cup Experience y las bases de los suizos y británicos, que se quedarán todo el 2025 en Barcelona. /
Cada vegada que diuen que Barcelona s’obre al mar, acaben després tapant-lo. Així va passar quan es va alliberar el Moll de la Fusta: l’alegria va durar poc, van aterrar diversos patracols, Imax, Aquàrium, Maremàgnum, i el van tornar a tapar. El mateix va passar amb el Moll de Barcelona: el van alliberar i després hi van encasquetar el World Trade Center. En acabat amb l’ampliació del port, la guinda de l’hotel Vela. Però almenys hem pogut accedir a un moll, acostar-nos a la làmina d’aigua i passejar per la costa. Benvinguda, doncs, ara la remodelació del Moll d’Espanya. Perquè l’espai que es va recuperar en el seu dia, tot i que impactant i singular, no va arribar mai a connectar de debò amb la ciutat ni a acostar-nos al mar. Potser ha funcionat com a atractiu turístic i per fer caixa per al port per continuar fent ampliacions, però la institució té pendent, aquí i en altres zones, obrir-les de veritat al barceloní. Als turistes també, és clar, però no a ells i prou, com ha sigut la prioritat fins ara.
La idea que es proposa d’un passeig circular no és cap novetat; de fet, ja existeix avui dia, però és desagradable i tortuós, caminar al nivell del moll és no veure res. I caldria estendre aquest circuit per la part del Moll de Pescadors, que avui dia fa pena ¿Per què hauríem de passejar només per una vora quan en tenim dues?
Soterrar la circulació és, sens dubte, adequat, aquí gairebé obligat. Les masses de vianants no s’avenen amb els motors. I eliminar les protuberàncies de la mal anomenada plaça Ictíneo –perquè és una antiplaça–, quan vols guanyar vistes al mar era evident. Les dues bones noves són: el trasllat del Reial Club Marítim i esperem que ben aviat de l’altre Club, que han gaudit d’un privilegi molts anys que ara toca compartir. I l’arribada del Liceu Mar, aposta cultural. Evidentment, ha de ser a canvi de demolir els cines, l’Imax i altres construccions que s’hi han anat amuntegant d’una manera indigna. Com que això serà motiu d’un concurs, esperem que el jurat tingui pietat de nosaltres. I no dels seus egos.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Carme Forcadell: "Sabíem que pagaríem un preu, però no que seria tan car"
- Tribunals Una veïna de Sant Adrià s’enfronta a 25 anys de presó per matar la seva parella amb «118 ganivetades» simulant «un joc sexual»
- L’entrada d’una massa d’aire fred posa en alerta Catalunya
- De «no vull ser pare» a «superpare de l’any»: Bertín Osborne i la paternitat com a negoci
- Sylt, l’illa de la ‘pijería’ alemanya