Joies musicals que miren a l’aigua

Arquitectures emblemàtiques

Sydney Opera House (Sydney).

El monument per excel·lència d’Austràlia, l’òpera de Sydney, és el rostre d’un nedar a contracorrent i alhora punt d’inflexió cultural: inaugurat el 1973, l’edifici va anar a càrrec de l’arquitecte danès Jørn Utzon, que no va voler anar a l’estrena per la complicació que va suposar la posada en marxa del projecte, amb canvis i remodelacions des de l’inici de l’obra, el 1959. De fet, va renunciar a acabar-la i va ser l’arquitecte australià Peter Hall el que va carregar amb aquesta responsabilitat. El disseny apel·la a les onades de l’oceà i a les veles dels vaixells que uneixen la ciutat i el continent amb la resta del món. L’edifici acull òperes, obres de teatre, ballet i alguna actuació musical. Declarat Patrimoni de la Humanitat, és seu de la companyia d’Òpera d’Austràlia, la Companyia de Teatre de Sydney i l’Orquestra Simfònica de Sydney. El recinte pot acollir 5.000 espectadors sumant els aforaments de les seves sales principals, tot i que la més gran és el Concert Hall, amb capacitat per a 2.700 persones.

Seine Culturel (París).

La ciutat de la llum també va portar a les seves aigües un projecte cultural únic a Europa: a la vora del riu Sena, el Seine Culturel s’aixeca des del 2017 com un eix d’una àrea cultural amb els seus concerts, museus i altres espais dedicats a l’oci. El projecte va ser ideat pels arquitectes Shigeru Ban i Jean de Gastines i crea un joc òptic amb l’aigua al buscar-ne el reflex en la construcció de l’auditori, que sembla flotar sobre el riu. En realitat s’eleva sobre l’illa Seguin. Ha acollit tota mena de concerts i actuacions i fins i tot una final d’Eurovisió. El recinte té dos espais per a concerts, un per a 6.000 persones i un altre per a 1.150, dedicat a la música clàssica.

Harpa Reykjavík Concert Hall (Reykjavík).

Una altra joia arquitectònica que uneix funcionalitat musical amb escenari marítim és l’auditori Harpa de Reykjavík, que va guanyar el premi Mies van der Rohe el 2013. Dissenyat per Henning Larsen Architects, homenatja les estructures basàltiques característiques de la geografia islandesa fent alhora jocs de llum i reflexos amb el mar canviant que banya el seu entorn. Marca també l’skyline de la ciutat, i li dona personalitat, i el seu entorn ha crescut amb zones residencials i d’oci. És un punt turístic i alhora parteix del recorregut a peu o amb bicicleta que segueix el litoral de la capital amb vistes. Compta amb tres grans sales i una capacitat de fins a 3.500 assistents.

Waterfront Hall (Belfast).

El Waterfront Hall és un complex cultural construït per dinamitzar i regenerar el teixit urbà de la ciutat. El projecte el va empènyer el despatx d’arquitectes irlandès Robinson McIlwaine. Inaugurat el 1997, té un auditori de música que ha acollit concerts de la Ulster Orchestra, així com d’artistes i de bandes internacionals. El seu aforament aproximat és de 2.250 seients al seu auditori principal i està envoltat d’espais per a entreteniment i oci a la vora del riu Lagan i al costat d’un llarg passeig que uneix el recinte amb barris residencials i el palau de congressos.

Royal Festival Hall (Londres).

El Royal Festival Hall de Londres frega les aigües del Tàmesi dins del complex d’art i música del Southbank Center a Londres. El recinte acull l’orquestra filharmònica de Londres i està especialitzat en música clàssica. Compta amb 2.900 butaques d’aforament, tot i que una altra de les seves sales, la Queen Elisabeth, també acull recitals per a 917 persones. Inaugurat el 1951, és obra dels arquitectes locals Robert Matthew i John Leslie Martin, del despatx Holland, Hannon & Cubitts.

Notícies relacionades

BCN preveu per a L’Escocesa 60 pisos i equipaments

Les obres de l’L8 de Ferrocarrils acumulen 10 mesos de retard

Operahuset (Oslo).

L’Òpera d’Oslo, que també juga amb el seu reflex al mar, tot i que per la seva ubicació geogràfica al nord del planeta la metàfora la busca amb els icebergs: davant el fiord, l’edifici és obra del despatx d’arquitectes local Snohetta i es va inaugurar el 2008. Centre local de la cultura, compta amb un aforament per a 1.364 espectadors al seu auditori principal, encara que disposa d’unes altres dues sales per allotjar concerts i activitats culturals amb capacitat per a 400 i 200 persones. El valor arquitectònic de l’edifici va ser reconegut a Barcelona després de la seva inauguració, al Festival Mundial d’Arquitectura, i també va aconseguir el Premi d’Arquitectura Contemporània de la Unió Europea.