De Chen a Alan

Des de diumenge passat tinc la sensació, diguem-ne pressentiment, que algunes actituds dels nous propietaris ens portaran coses bones, o molt bones.

Aquests somriures còmplices de J. J. Watt [exllegenda de l’NFL i soci d’Alan Pace] en la prèvia de l’Espanyol-Atlètic prenent una birra, barrejant-se amb la massa periquita, reconec que m’han excitat i si parlem d’implicació ha sumat més que nou anys de Chen Yansheng.

És el veí de la teva tenda al càmping a qui demanes una escala i sense res a canvi agafa el seu 4x4 i recorre 50 quilòmetres per portar-te-la. Per compartir hobby o pel que sigui. Aquest és el to que em generen aquests tios. Però... Tan sols hem guanyat tres punts, o tres puntassos. També els analitzaré quan perdem tres partits seguits i comprovem com gestionen la crisi quatre americans apassionats de l’esport espectacle en una competició espanyola.

Notícies relacionades

El Barça s’assegura Montjuïc per si no reobre el Camp Nou

Amanda Gutiérrez, presidenta de FUTPRO: "El futbol femení no avança perquè la gent no treballa perquè això passi"

No cauré en la trampa fàcil de criticar l’etapa de Chen. Convé recordar que ens va salvar de la desaparició com a entitat i que anàvem llançats a començar una altra vegada competint des de quarta catalana (enfrontant-nos contra un Ronin FC qualsevol) i a més amb un altre nom: Atlètic Espanyol, Reial Club Futbol Espanyol, o el que sigui. I ho va ser per una gestió inapropiada dels gestors del passat i que ningú dels d’aquí va ser capaç de reunir la pasta necessària per salvar la nau. Alan, que som catalans i la pela és la pela.

L’inversor asiàtic va venir a fer negoci i nou anys després no marxarà en olor de multitud, per diverses raons, però el meu agraïment absolut per evitar l’enfonsament d’una entitat centenària. La victòria des de l’èpica davant tot un Atlètic ens reforça moltíssim. Sovint penso que amb totes les connotacions especials que reuneix aquest club, si tota la pericada (sí, tota) anéssim al mateix vaixell remant en la mateixa direcció, estic convençut que arribaríem a cotes esportives extraordinàriament altes. I aquí continuem, orgullosos a punt de complir 125 anys, tec. Tocant els collons.