La cimera de Torra només aconsegueix un fràgil acord pel diàleg

3

Es llegeix en minuts

Fidel Masreal / Xabier Barrena / Roger Pascual

Per què confiar en El Periódico

Barcelona 16 de de novembre del 2018. Actualitzada 17 de de novembre del 2018 a les 00:43

0 Comentaris

D’una cimera de grups parlamentaris amb l’absència de tres de les formacions i en un context de tensió màxima en el debat sobiranista, podia esperar-se més aviat poc. Així que com es diu en aquests casos, la clau estava en el factor humà i en els matisos. D’entrada, les formes i la voluntat de tots els presents –Govern, JxCat, ERC, PSC icomuns– de dialogar, de fer-ho amb bon to, de continuar veient-se i d’explorar vies polítiques per resoldre el conflicte existent. Aquesta és la conclusió principal, extreta de les impressions que fonts coneixedores de la reunió transmeten d’una trobada que va durar dues hores en el Palau de la Generalitat i que va comptar amb absències significatives: Ciutadans, primer grup del Parlament; el PPC, i també en l’altre extrem del tauler, la CUP, l’excusa del qual és que es tractava d’una reunió autonomista.

Diverses fonts consultades van apuntar que la reunió havia transcorregut amb “bon to”, tot i que no s’havia tancat “cap concreció”. Amb tot, les perspectives de futur eren encoratjadores: “Hi ha opcions d’avançar, això sí, pas a pas i lentament”, va assenyalar a aquest diari una veu coneixedora dels detalls de les reunió.

Les vies de futur

L’absència de Ciutadans i el PPC va deixar el PSC com a única força representada que no recolza el dret d’autodeterminació de Catalunya. Un PSC que, com va recordar en roda de premsa la portaveu del Govern i consellera de Presidència, Elsa Artadi –i, fora de les càmeres, altres representants de l’independentisme–, fa sis anys sí que recolzava al dret a decidir. De fet, quan ha sigut preguntada sobre la proposta dels comuns d’un "pacte de claredat" basat en el model canadenc, Iceta recordava de seguida que el seu partit va tombar aquesta via.

Per tant, el possible ‘recorregut’ passa o bé perquè el PSC s’acosti de nou al referèndum o bé perquè els partits independentistes abracin un nou estatut d’autonomia, amb el seu pertinent rentat d’imatge i, fins i tot, canvi de nom. Quan va ser preguntat un dels assistents independentistes a la reunió si era factible aquest pas enrere la resposta va ser taxativa, “ni de broma”. Es pot concloure que, per al secessionisme, la raó última d’aquest fòrum –mentre el PSC es presenti– és precisament reforçar la pressió sobre els socialistes catalans perquè tornin a les seves posicions del 2012.

Al conclave, el president del grup parlamentari d’ERC, Sergi Sabrià, va agrair als comuns la seva claredat en la defensa del dret a l’autodeterminació. “No compartim la posició dels comuns al 100%, però agraïm molt que fos sobre la taula”. Una mostra més dels gestos de complicitat entre aquests dos espais polítics. Sabrià va fer vots perquè en futures reunions «s’avanci» en el que són “grans consensos de país”. "La solució del conflicte només pot passar per les urnes i per l’exercici del dret a l’autodeterminació".

Autonomista o no, el cas és que l’actitud dels compareixents en roda de premsa després de la cita a Palau ha sigut constructiva. Això sí, continuen operant els tics en forma d’atacs a què alguns semblen no poder resistir-se, com quan Albert Batet, en nom de Junts per Catalunya, retreia al l PSC que no hagués aconseguit convèncer els seus "socis del tripartit 155" que acudissin a la reunió. Unes declaracions que en el PSC han generat la següent resposta: "Cal ser realistes, les posicions són molt distants, no hi ha voluntat de ruptura, però només cal escoltar les declaracions de Batet".

Contra la intimidació

Una carta redactada pel president

Sánchez irromp en la campanya electoral

En un clima dens políticament per exabruptes al Parlament, accions com lesd’Arran, vinculada a la CUP, contra el domicili del jutge Pablo Llanera, o la tensió evident i pública entre JxCat i ERC, es pot destacar el que va explicar el socialista Miquel Iceta –que va tenir la iniciativa de demanar la reunió– en el sentit que hi va haver "un gran consens a l’hora de denunciar qualsevol acte de violència o intimidació".

Dit això, al capítol dels no acords, hi ha una llista notable d’assumptes. D’entrada, els comuns que avisen Torra que haurà de demostrar en els pressupostos que realment vol fer política social, més enllà del procés. També Artadi que ha lamentat que el PSC no volgués compartir una declaració conjunta contral’acusació de rebel·lió i la presó preventiva dels independentistes presos. O que es rebutgi tornar a aplicar el 155. En qualsevol cas, tot això podrà ser objecte de debat si, com ha promès el president Torra, es produeixen noves trobades en aquest tímid inici de desglaç en forma de diàleg.