Brussel·les encoratja els estats a assumir part de la inversió en xarxes elèctriques per alleujar la butxaca dels consumidors

El pla es va presentar al febrer i la seva principal fórmula és reduir la factura de la llum. Per fer-ho, la Comissió va demanar als estats «més ambició» en matèria de peatges i impostos, va donar algunes idees sobre com fer-ho: ajustar el tipus mínim de l’impost especial de l’electricitat, aplicar el tipus reduït de l’IVA (5%), eliminar els gravàmens no relacionats amb l’energia o transferir els gravàmens que financen les polítiques energètiques al pressupost general, i va anunciar que faria recomanacions específiques en els mesos següents.

Brussel·les acaba de publicar els seus suggeriments sobre com redissenyar els peatges, que són el pagament que fan els consumidors pels serveis de transport i distribució d’electricitat des de les centrals elèctriques fins al lloc de consum. Els peatges es financen a través del rebut de la llum (suposen entre un 24% i un 29% del total de la factura, segons l’estimació europea), però està previst que el seu cost s’encareixi en els pròxims anys a causa que es necessiten noves xarxes elèctriques per adaptar el sistema a les instal·lacions renovables.

En concret, l’Executiu comunitari estima una inversió de 477.000 milions per a xarxes de transport (línies d’alta tensió que van des de les centrals elèctriques fins al consum) i de 730.000 milions d’euros per a xarxes de distribució (línies de mitjana i baixa tensió per arribar a llars i empreses) fins al 2040. En el cas d’Espanya, el full de ruta climàtic del Govern, el Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima (PNIEC), parla d’uns 52.360 milions d’euros fins al 2030.

Per evitar l’impacte d’aquestes inversions en la butxaca dels consumidors, l’òrgan executiu de la Unió Europea planteja, entre altres mesures, recórrer a diners públics. «Els estats membres poden assignar finançament a la xarxa elèctrica amb càrrec als pressupostos, fins i tot mitjançant l’assignació d’una part específica del finançament de cohesió o un altre finançament disponible de la Unió Europea per a inversions en la xarxa», afirma en la seva publicació.

I recorda que «el suport a infraestructures energètiques en el marc d’un monopoli legal no està subjecte a les normes sobre ajudes estatals», segons la Guia d’Ajudes d’Estat per a Clima, Medi Ambient i Energia de la Unió Europea (UE), del 2022. A Espanya, la construcció i explotació de les xarxes de transport i distribució mantenen un règim de monopoli natural. En el primer cas, Red Eléctrica (REE) és el transportista únic del sistema elèctric; en el segon, està dividit per zones entre Endesa (e-Distribución), Iberdrola (I-DE Redes Eléctricas), Naturgy (UFD Distribución), Hidrocantábrico Distribución i EDP (Viesgo Distribución).

Accions selectives

El finançament amb diners públics no es tracta d’un ‘cafè per a tots’, sinó que els fons estan limitats a «costos addicionals derivats de les mesures per accelerar la descarbonització i la integració del mercat». Això inclou «interconnexions, millores importants de la xarxa o infraestructura de connexió de la xarxa marina, així com certes necessitats específiques, com ara inversions que redueixin els temps d’espera per a la connexió a la xarxa».

A més, la injecció s’ha de fer de manera «no discriminatòria, ni que afavoreixi selectivament categories d’usuaris», i la quantitat de fons públics utilitzats ha de ser «prou limitada» per preservar la igualtat de condicionsentre els estats membres i garantir que es preserva l’«efecte incentivador» dels peatges en el comportament del consumidor.

El Govern espanyol va utilitzar aquest any 489 milions d’euros , dels 931 milions d’euros reservats en l’agenda del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència per finançar l’ampliació de xarxes. En aquest cas, es tracta d’actuacions qualificades com a urgents relacionades amb projectes estratègics, com una subestació a Vigo i una altra a Sagunt per a les plantes de vehicles elèctrics previstes per Stellantis i Volkswagen, respectivament.

Altres propostes

Utilitzar fons públics per reduir la factura no és l’única recepta de la Comissió per abaixar els peatges d’accés a la xarxa. Brussel·les també planteja altres mesures, com incorporar en hores punta un càrrec per capacitat (pagaments a una central elèctrica perquè estigui disponible quan sigui necessari) per reduir el consum. Establir preus diferents en funció de l’hora, com passa ja a Espanya, per incentivar l’ús d’electricitat en les hores més barates (baixa demanda) i desincentivar-lo en les més cares (alta demanda). I crear règims tarifaris especials a classes específiques d’usuaris.

Notícies relacionades

L’IBI hoteler supera el milió d’euros a l’any en 11 municipis

Una molèstia imprescindible

A més, proposa crear tarifes d’injecció per als productors, de manera que hagin de pagar més per injectar electricitat en la xarxa a les zones amb excedent de generació i baixa demanda, i descomptes en zones amb alta demanda i generació insuficient. I recorda que les factures d’electricitat i els peatges que contenen han de ser «comprensibles i transparents» perquè impulsin un canvi de comportament cap a un sistema elèctric més rendible, així com perquè els consumidors es beneficiïn de preus més baixos.

L’objectiu de les recomanacions és que els reguladors nacionals facin un disseny «més intel·ligent» dels peatges d’accés a la xarxa per, així, ajudar a dirigir les inversions en generació més a prop de la demanda (i viceversa) o on ja hi ha capacitat de xarxa (per exemple, on s’estan desmantellant centrals elèctriques de combustibles fòssils o on hi havia una gran demanda industrial), reduir les necessitats d’inversió i minimitzar el cost per als usuaris.