Illa programa una cimera per encarar el nou curs polític

S’han acabat les vacances. El Govern de Salvador Illa dona aquesta setmana per finalitzada l’aturada estival i es reactiva per encarar el curs polític. O, el que és el mateix, el seu segon any de mandat. L’agost ha donat una treva després d’un mes de juliol marcat pels incendis de la Segarra i Paüls (Baix Ebre), així que tant el president com els consellers s’han pres un parèntesi que no va ser possible el 2024, quan van aterrar al Palau de la Generalitat a l’estiu.

Però el setembre està a tocar, així que el Consell Executiu reprendrà les reunions demà i Illa ha citat tots els seus mandataris a una cimera divendres i dissabte a les Terres de l’Ebre per fer anàlisi de situació, posar en ordre prioritats i fixar estratègia.

Hi ha un repte que ocupa el primer lloc del podi: els pressupostos del 2026. Aconseguir-los seria tant com garantir-se l’estabilitat per a la resta de la legislatura, una qüestió gens menor per a un Govern en minoria que depèn d’ERC i dels Comuns en cada votació que hi ha al Parlament. Segons fonts de l’Executiu, entre les prioritats de la seva agenda hi continuaran havent les polítiques de vivenda, reforçar la seguretat, accelerar la reforma dels serveis públics i continuar el camí per recuperar el lideratge econòmic. Però també la prevenció forestal davant els incendis de sisena generació s’ha convertit en una urgència, així que en la trobada s’abordarà com millorar en aquest àmbit.

Aquesta és la tercera trobada de team building que organitza Illa des que és president per analitzar un context que admet que està marcat per "més incerteses" que abans de l’estiu. La primera va ser fa just un any al monestir de Poblet. No va ser aquesta una elecció casual. A més de ser un símbol del catalanisme, hi ha l’arxiu de l’expresident de la Generalitat Josep Tarradellas, el far polític del també líder del PSC. En aquest imponent monestir cistercenc, tots els consellers (16 en total) van conviure per primera vegada, ja que alguns d’ells ni tan sols es coneixien. Més enllà d’aquesta vocació de fer pinya, la reunió va servir perquè el president posés deures a cada un d’ells en una nova etapa centrada en la gestió que enterrés l’enrenou del procés. Llavors, la sequera encara feia estralls a Catalunya, però la pluja va desplaçar de cop la crisi hídrica.

De Poblet a la Vall de Núria

Inaugurat el 2025, la llum vermella va acabar saltant en els trens. La segona cimera es va celebrar, precisament, amb successius caos a Rodalies de fons, si bé envoltats de neu al santuari de la Vall de Núria (un altre lloc de pelegrinatge del catalanisme) a principis d’abril. Aleshores, el Govern ja sabia que no aprovaria nous pressupostos per la insolència d’ERC, però tenia activat un pla b en forma de suplements de crèdit que va coincidir amb el desafiament dels aranzels imposats per Donald Trump. En aquesta cita, Illa va anunciar que es reprogramarien prioritats per fer-los front. "Ningú va dir que fos fàcil", admetien membres del Govern després d’una arrencada de legislatura que havia transitat amb relativa placidesa.

La tercera reclusió de l’executiu català serà a les Terres de l’Ebre. No és fútil tampoc que s’hagi escollit aquesta ubicació, també allunyada de Barcelona. El president té entre cella i cella que el Govern estigui present més enllà de la capital i vol, en aquest cas, que el sud de Catalunya se senti acompanyat, especialment després de l’incendi de Paüls en què es van cremar més de 3.000 hectàrees i va morir un bomber.

Com a primera resposta, el Govern va llançar al juliol un paquet de mesures urgents per prevenir incendis dotat amb 10 milions d’euros. Ara, arran dels greus focs que estan afectant altres territoris d’Espanya, les polítiques de prevenció i contra el canvi climàtic han tornat a acaparar focus. Després que el president del Govern, Pedro Sánchez, hagi proposat un pacte d’Estat per combatre’ls, Illa farà un pas al davant per esperonar aquesta entesa.

Sumant altres crisis

Amb un any a la seva esquena, l’Executiu ha anat sumant algunes altres crisis més enllà de la de Rodalies, com per exemple la que ha obligat a refundar la DGAIA o el procés d’adjudicació de les places de docents que es va haver de repetir, a banda també d’haver de capejar l’eco del cas de corrupció que assola el PSOE.

Notícies relacionades

Sánchez es prepara per tornar a unir el bloc d’investidura i aïllar el PP i Vox

El PP defineix la quitació del deute del FLA com «una altra amnistia comptable» als independentistes

No obstant, els dos socis de la investidura, ERC i els Comuns, l’han anat sostenint gràcies a haver aconseguit certes concessions en matèria de polítiques de vivenda, finançament i traspàs de Rodalies. Tot i que això no li ha estalviat haver de caure derrotat en alguna ocasió al Parlament retirant algun decret per manca de suports, com el de les renovables o el dels càmpings en zones inundables, o perdut alguna votació, com la de la congelació de la pujada de la taxa turística.

Justament per aquesta minoria que l’obliga a picar pedra amb els socis, Illa posarà tota la carn a la graella per mirar d’acordar uns nous pressupostos per al 2026. Oriol Junqueras ja li ha advertit que ni tan sols s’asseurà a negociar si no es compleix el finançament singular.