La gestió forestal, clau per evitar els incendis a Euskadi

No tot Espanya crema per igual. Les xifres de centenars o milers de focs en comunitats com la gallega, que tan sols a l’agost n’ha hagut de suportar més de 500, contrasten amb les d’altres regions, com el País Basc o La Rioja, que segons les últimes dades del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (Miteco) van registrar 69 i 56, respectivament, el 2023, davant els 908 de la comunitat gallega. La majoria, inferiors a una hectàrea. Tant és així que l’any passat el Govern basc, en col·laboració amb les tres diputacions forals, va adquirir el seu primer –i per ara únic– mitjà aeri, un helicòpter antiincendis que en aquesta onada d’incendis ha estat donant servei en altres comunitats.

En tot cas, aquestes regions no són exemptes del perill que comporten els incendis, cada vegada més voraces i difícils d’apagar, i també han patit els seus efectes aquest any, tot i que en grau més baix que les comunitats de l’oest. Això, tal com explica a aquest diari un dels enginyers tècnic forestals de la Confederació de Forestalistas del País Basc, Fernando Azumendi, es deu a "una barreja de tot", des del clima, la geografia i la demografia fins a la "cultura forestal", amb una "indústria transformadora de la fusta molt activa". Aquí també hem tingut problemes al seu dia i no estem exempts de tenir-los, però al final rere de tot això està el treball de les últimes dècades, perquè en gestió forestal, parlar d’un any o dos no és significatiu".

Potències fusteres

Una cosa en la qual coincideix la mateixa Administració, i que ja assenyalava a l’abril la diputada biscaïna de Medi Natural, Arantza Atutxa, que va atribuir el descens en els incendis de la província –de 16 el 2023 a sis el 2024–no a una millora "casual", sinó a una "estratègia que posa el focus en la gestió forestal sostenible i en la prevenció". "Una muntanya cuidada crema menys, i si crema, avança més a poc a poc i es pot atacar amb eficiència", deia en aquell temps.

Les dues regions són unes potències fusteres de primer ordre, amb grans similituds i també grans diferències. La superfície forestal de Galícia, si bé és percentualment similar a la basca (un 49% del territori davant un 54% al País Basc), és gairebé tres vegades més gran. A Galícia ronda el milió i mig d’hectàrees, de les quals 1,3 són arborades; al País Basc, la superfície forestal és de 489.130 hectàrees, i l’arbrat, de 395.890. Malgrat aquesta diferència entre una i altra, el pes del sector forestal-fuster en l’economia és molt similar, aportant un 1,7% del PIB gallec i un 1,5% del basc. Una cosa que també s’aprecia en les xifres d’ocupació; al voltant de 19.000 persones en les dues comunitats.

Així mateix, a les dues regions la propietat del terreny és principalment privada, però ho és molt més a Galícia, amb 1,4 milions d’hectàrees (el 97% de la seva superfície forestal) pertanyents a particulars i 664.630 hectàrees, a comunitats de muntanyes veïnals. Així doncs, són uns 450.000 propietaris i 3.072 comunitats de muntanyes. Mentrestant, especialment en Biscaia i Guipúscoa, la propietat privada ronda el 80%, un percentatge una mica menor a Àlaba.

Finalment, el mapa forestal és diferent. A País Basc, el 84% de les tales són de pi radiata, que ocupa un 26% de la superfície –la resta de coníferes, un 17%–, mentre que l’eucaliptus suposa un 6% de territori, i la resta de frondoses, el 51%. A Galícia, en canvi, el 38% de la riquesa de la muntanya ve de l’eucaliptus, que suposa el 28% de la superfície forestal, amb alguna cosa més de 400.000 hectàrees. La resta de frondoses representen el 42%, i les coníferes, el 30%. En tot cas, no és a la diferència d’espècies a què la Confederació de Forestalistas atribueix la baixa taxa de focs. "Sempre està el debat de les espècies forestals", entre "espècies bones i dolentes", assenyala Azumendi, però al sector forestal "hi ha unanimitat en què el que importa és el manteniment".

"Aquí les competències estan transferides a les diputacions forals dels tres territoris", assenyala, i "la relació que tenim amb l’Administració és fluida i diàriament", que és una cosa de vital importància al tractar-se sobretot de propietaris privats. Només en la Confederació hi ha uns 6.500 associats, diu, per la qual cosa és imprescindible "mantenir una coordinació constant amb les administracions", bàsicament a través de plans d’ajuda per emprendre tasques de prevenció a la muntanya, com desbrossament i podes.

La gestió de les emergències recau en el Govern basc, assenyala, però els propietaris col·laboren en l’extinció dels incendis com poden, en hivern. La seva "principal" aportació, assenyala, és mantenir neta i actualitzada la xarxa de camins forestals, majoritàriament privats. "Normalment són moltes parcel·les, molt petites i distribuïdes per tot el territori, per això té molta importància que la xarxa estigui en bones condicions", explica. "Entenem que aquesta és la nostra principal col·laboració en el que pot ser l’inici de l’extinció de l’incendi", perquè "la prevenció, dins de la gestió forestal sostenible, és un dels pilars fonamentals", i "per les característiques de la nostra geografia i la dispersió de les parcel·les, si els accessos no estan en bon estat és un impediment important".

Notícies relacionades

Retards a Rodalies un mes abans de començar les obres de l’R3

Albiol explica que la falta de mitjans motiva el tancament de les platges

Abandonament

En qualsevol cas, tampoc el País Basc es deslliura de l’amenaça constant de l’abandonament del món rural, un murmuri cada vegada més present que per a les agrupacions de propietaris "no és cap alternativa". Ara per ara, no és un problema apressant –el 90% de les plantacions que es talen, tornen a plantar-se– però sí que és preocupant. "Som els primers impulsors d’una gestió forestal sostenible, a través del teixit associatiu dels propietaris, i sempre mirem de donar alternatives als propietaris que siguin reals, accessibles i viables", un aspecte "crucial" per mantenir la muntanya i incentivar-ne la gestió. Això sí, "cal ser prudents" i "no abaixar la guàrdia", perquè les condicions meteorològiques extremes i el nou comportament dels focs no fan cap mena de discriminació.