El relleu en la cúpula judicial dona més pes als progressistes en el tribunal de l'1-O

L’escenari de cara al judici contra els 17 líders independentistes pel procés ha canviat d’un dia per l’altre. El pacte rubricat entre el PSOE i el PP per nomenar  Manuel Marchena com a president del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), l’òrgan de govern dels jutges, i alhora del Tribunal Suprem ha regirat el tauler en què es jugava aquesta partida. Ell era el president del tribunal, compost per set magistrats, que ha de jutjar a començaments del 2019 els membres del cessat Executiu de Carles Puigdemont i Jordi Cuixart i Jordi Sànchez. I no només això, sinó que, a més, era el ponent de la sentència.  "El Suprem ha actuat sempre com una pinya en aquest cas i, si hi ha canvis, seran de matisos", han assegurat a EL PERIÓDICO fonts judicials.

El substitut de Marchena al capdavant del tribunal del procés és Andrés Martínez Arrieta, de 63 anys i amb 20 d’experiència en el Suprem. Li ha tocat aquesta responsabilitat perquè és el més antic del tribunal que dictarà sentència. Està considerat un jutge de caire moderat (pertany a la centrista associació professional Francisco de Vitoria) i no és tan conservador com el futur president del CGPJ. No obstant, també se’l qualifica d’"impredictible" i "tècnic", de manera que ningú aventura si aquest relleu beneficiarà o no els processats per presumpta rebel·lió. D’entrada, els advocats defensors no confien que la substitució millori les seves expectatives i menys encara si no hi ha un canvi d’actitud (s’hauria de tenir el beneplàcit de la fiscalia, qüestió improbable) sobre l’empresonament dels líders independentistes.

La jugada encara és més complexa. La sortida de Marchena del tribunal que dictarà sentència en la causa del procés suposa l’entrada d’un nou jutge, la qual cosa podria, al seu torn, inclinar la balança cap a un costat o cap a l’altre. L’elecció està condicionada al fet que aquest magistrat no estigui "contaminat". És a dir, no pot haver participat abans en decisions sobre la causa, com per exemple en la resolució de recursos. Per cobrir aquesta plaça, s’estudia el nom de Susana Polo, considerada progressista. Fonts judicials expliquen que entre els magistrats que jutjaran el cas n’hi ha dos de clar tarannà progressista, Luciano Varela i Ana Ferrer, però també n’hi ha d’altres no tan marcats, com ara Andrés Palomo. Igualment precisen que "hi ha hagut jutges progressistes que han desestimat recursos presentats pels processats".

Marchena, considerat també un bon jurista, no presidirà el judici, però, sí, el Tribunal Suprem. Des d’aquesta posició i pel pes en el si d’aquest òrgan judicial, es dona per fet que tindrà certa influència en la vista oral. Segons algunes fonts, eren freqüents els contactes entre ell i el jutge d’instrucció del cas, Pablo Llarena. Martínez Arrieta s’ha mostrat més distant.

Sense gaires esperances

Un advocat defensor ha assegurat a aquest diari que “Marchena estava molt motivat. El substitut no necessàriament ha de ser pitjor, però no hi ha res que faci pensar que el que el rellevi sigui més imparcial”. Altres fonts pròximes als processats han recordat que Marchena era un dels jutges més "bel·ligerants" i durs en contra dels dirigents independentistes i que va ser recusat per haver participat en la sala d’admissió de la querella de la fiscalia. No obstant, en aquella ocasió, l’octubre del 2017, es va deixar oberta la possibilitat que els fets fossin qualificats de "conspiració per a la rebel·lió" i no de rebel·lió.

El PSOE i el PP han pretès que la renovació del CGPJestigués a punt abans que comencés el judici del procés per donar un nou impuls a la justícia i en especial al Suprem, la imatge del qual ha quedat molt tocada aquesta setmana amb lasentència de les hipoteques. La imatge deCarlos Lesmes, actual president del poder judicial, ha quedat molt tocada per la gestió de la crisi.

Notícies relacionades

Perfil | Marchena, una peça clau en el judici del procés

Rivera critica el "supermercat" del PP i el PSOE amb el CGPJ i Podem rebutja Marchena

Els contactes entre la ministra de Justícia, Dolores Delgado, i el seu antecessor durant el Govern del PP, Rafael Catalá, han sigut claus per tancar l’acord. L’òrgan de govern dels jutges estarà, per tant, presidit pel conservador Marchena, però els socialistes i Podem tindran 11 vocals. Els populars, només nou. Aquest panorama de cohabitació provocarà que s’hagi d’arribar a acords.

El magistrat José María Fernández Seijo, que va adquirir notorietat en el procés per les clàusules terra, entrarà com a vocal del CGPJ, així com la catedràtica Carmen Sáez Lara; també ho faran la fiscala Pilar Fernández, el lletrat de l’Administració de Justícia, Luis Martín Contreras, i Bernardo Fernández Pérez, exvicepresident d’Astúries amb el PSOE. El jutge de l’Audiència Nacional a qui s’atribueixen les frases més dures de la sentència del 'cas Gürtel', José Ricardo de Prada, i Gema Espinosa, magistrada d’Audiència de Barcelona i dona de l’instructor de la causa del procés, Pablo Llarena, també són en la llista.