Alejandro Fernández, nou president del PPC

El tarragoní Alejandro Fernández ha sigut proclamat aquest dissabte nou líder del PPC. El veloç, no per això menys esperat, abandonament de Xavier García Albiol ha precipitat un conclave en què tot estava escrit, ja que Fernández ha sigut l’únic candidat a la presidència. Sense sorpreses, ha sigut elegit amb el 97,1% dels vots en una trobada a Sitges (Garraf), acompanyat pel dirigent nacional, Pablo Casado. 

Fernández arriba al cim de la formació amb una direcció renovada que apressa els fidels a Casado mentre guarda butaques per recollir la resta de sensibilitats. El seu home de màxima confiança, l’actual president provincial de Barcelona, Daniel Serrano, ocuparà la secretaria general i desplaçarà del càrrecSanti Rodríguez, que passarà a ser el portaveu del grup parlamentari. El seu altre recolzament serà l’exdiputat Juan Milián, nou coordinador general d’estratègia.

Les vicesecretaries es redueixen de deu a sis i les ocuparan Maritxu Hervás, estreta col·laboradora d’Albiol a Badalona; Toni Gallego, exdiputat en el Congrés; Albert Fernández Saltiveri, fins ara vicesecretari d’organització; Ángeles Esteller, diputada i exregidora a Barcelona; Manuel Reyes, exalcalde de Castelldefels; i Marisa Xandri, presidenta del PP a Lleida. 

Fernández també ha reservat una butaca en la direcció a l’exdelegat del Govern, Enric Millo, que serà el nou coordinador d’acció parlamentària, i a l’exministra Dolors Montserrat, que s’encarregarà del comitè electoral. 

En les vocalies de lliure designació se situaran Albiol, juntament amb la secretària primera de la Mesa del Congrés, Alícia Sánchez-Camacho, l’exsecretari general del PPC, Rafael Luna, l’exministre Jorge Fernández Díaz i el regidor a Barcelona Alberto Fernández.

Apoderar el “53%”

Fernández ha pronunciat un discurs elaborat, amb paraules calculades i entonació mesurada, heroic i encoratjador, plenament conscient del repte que ha d’encarar: revifar un partit que està en hores baixes. 

El nou líder ha augurat que s’acosten “mesos molt durs perquè la ferida del procés segueix oberta”, i ha apostat per la “convivència, la sensatesa i la llei” per fer front a la “sobredosi d’utopia i populisme tant d’esquerres com separatista”. Fernández ha diagnosticat “dues comunitats que s’observen amb desconfiança, de vegades amb rancor i ressentiment, i fins i tot odi” a Catalunya i ha censurat que amb el “bonisme” no s’arriba a la concòrdia. 

El conservador ha assegurat que el desafiament sobiranista “només es resoldrà” quan el “53% disposi del dinamisme i del prestigi social del 47%” perquè “ja no podran ignorar ni menysprear”. Per aconseguir-ho, ha apostat per recuperar la “capacitat operativa” de les delegacions i subdelegacions del Govern a Catalunya i pel compliment de les sentències judicials, a més de “defensar la profunda espanyolitat històrica”. 

“No podem esperar que [els independentistes] incompleixin la llei perquè siguin els poders de l’Estat els que actuïn. Hem de ser nosaltres, guanyant i creixent”, ha emfatitzat, i ha animat Casado a “reunificar” i “liderar” el centre dreta “amb fermesa i sense cursileries”. 

No s’ha oblidat en el discurs de Ciutadans, i ha carregat contra els taronges per no plantejar una alternativa al Govern Torra. “Si em pregunten: ¿Amb 36 escons t’hauries presentat a una investidura? Sí, a la d’Òmnium i a la del Barça si fa falta”, ha reblat.

Recuperar el vot escapat

Casado s’ha abalançat al faristol amb la intenció d’enviar un missatge als votants del PP que en els últims comicis es van decantar pels taronges a les urnes. “Som més dèbils davant el populisme perquè cada vot que ha perdut el PP ha sigut un més al secessionisme”, ha asseverat, i ha recitat una bateria de preguntes per qüestionar els seus exvotants si Espanya ha “avançat més o menys” en “nacionalisme”, “populisme”, “radicalitat” i “inestabilitat” amb el seu canvi de papereta.

“Molts que se n’han anat a buscar el PP fora del PP... torneu a casa”, ha reclamat, i ha cridat a ser “mur de contenció” quan “el nacionalisme vol continuar avançant per arruïnar la societat i dividir la gent”.

El comiat d’Albiol

Notícies relacionades

La querella del nòvio d’Ayuso s’admetrà

Feijóo utilitzarà la campanya del 12M per llançar Montserrat a les europees

Minuts abans, Albiol ha ordenat traslladar la bandera espanyola i catalana del fons de la sala a la tarima dels oradors abans d’arrencar el seu discurs. Agraïments i autocríticahan centrat la seva intervenció, en què ha repassat la seva trajectòria a la cúpula del PPC. “Si el correcte el 2015 [quan va ser designat candidat al Parlament] era fer un pas endavant, avui l’adequat és fer un pas al costat”, ha entonat.

El fins avui president dels populars catalans ha atribuït la desfeta electoral dels últims comicis autonòmics al “sacrifici de donar una resposta a l’independentisme premiant els interessos d’Estat als electorals”, en al·lusió a l’aplicació de l’article 155 a Catalunya, una maniobra de la qual ha tret pit i que ha utilitzat contraCiutadansper sumar-se més tard al carro “al veure les enquestes”. “Els resultats no van ser els esperats i per això faig un pas al costat”, ha conclòs, i ha inaugurat una nova etapa amb un equip renovat.