Alejandro Fernández, un líder sense padrins

Va recuperar el seu escó la Nit de Nadal, en el recompte de vots definitiu de les eleccions del 21-D, i es proposa ara revifar un PPC més tocat que mai. Alejandro Fernández (Tarragona, 1976) presumeix de dots d’orador, de lucidesa argumental i de visió estratègica, unes qualitats que l’han aixecat del quart escó del grup parlamentari al primer lloc de la cúpula conservadora catalana. 

Fill d’asturians, es va assentar a Tarragona juntament amb la seva família als anys 70. Des de petit, tenia clar que volia ser polític, i al complir la majoria d’edat no va dubtar en allistar-se a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) per cursar Ciències Polítiques i de l’Administració. Aclaparat amb el llegat de Margaret Thatcher i Ronald Reagan, es va proposar fer més atractives les tesis liberalconservadores i es va afiliar a les joventuts del PP, Noves Generacions, el 1994. Llegia, estudiava i retorçava qualsevol idea en un argument a utilitzar reclinat a qualsevol faristol. 

Una vegada llicenciat, va exercir com a docent a la Universitat Rovira i Virigili (URV). Amant del gènere musical ‘grunge’, va ratllar els discos de Sisters of Mercy i els va incorporar a la seva col·lecció de prop de 1.500 pel·lícules i 2.000 CD.

El 2003 va aterrar al consistori tarragoní –on passaria 13 anys–. Fernández no va tenir padrins, a diferència de la majoria de líders populars, i va haver de fer-se a si mateix per encarrilar la seva carrera política. Ho va aconseguir. Només quatre anys després va passar a liderar el grup municipal i el 2008 va començar a dirigir el PP de Tarragona. En les eleccions del 2011 va repetir al capdavant de la llista conservadora i el PPC va passar de quatre a set regidors. La campanya va estar tenyida per la polèmica sobre l’ús que va fer el polític de la cançó de Lady Gaga que porta per títol el seu nom i que la productora va exigir retirar per falta de permisos. “Toca PP, confia en Alejandro. Un nou alcalde que es preocupa per tu. Si tens algun dubte de qui mola a Tarragona, Alejandro es mou, Alejandro es mulla”, entonava.

Pacte frustrat

Notícies relacionades

Ayuso compleix la seva amenaça i abandona la sala quan el lehendakari intervé en euskera

La Xunta va saber al febrer de la denúncia de Paloma Lagoal conseller

Fernández va pactar amb CiU per arrabassar-li l’alcaldia als socialistes i coronar-se al capdavant del consistori, però els convergents es van desdir a última hora. Va ser Oriol Pujol, llavors secretari general adjunt de CiU, l’encarregat de fer saltar pels aires aquell acord perquè, va dir, Catalunya no es podia permetre que una capital de província estigués en mans del PP. El socialista Josep Félix Ballesteros va tornar a aixecar la vara una vegada més.

Va aterrar al Congrés com a diputat provincial el 2011. Allà es va fer bon amic de Pablo Casado, al qual anys després aixecaria fins a la cúpula del PP, i de Daniel Serrano, la seva mà dreta. El bon ull no li va fallar i va ser un dels primers dirigents en recolzar el substitut de Mariano Rajoy quan tots centraven la victòria al tàndem Soraya Sáenz de Santamaría-María Dolores de Cospedal. Casado va arrasar a Catalunya i Fernández sabia que la seva victòria també li aplanava el camí a ell. Tampoc ningú se li va oposar fins al cim dels populars catalans. Ara haurà de bregar amb un nou equip per ressuscitar el PPC.