22 set 2020

Anar al contingut

ACTE DE RECOLZAMENT

Clamor per l'absolució

Milers d'independentistes es conjuren a la presó de Lledoners per homenatjar Junqueras quan compleix un any empresonat

El dirigent republicà assevera, en una missiva, que la presó és «segurament indispensable» perquè «el món obri els ulls»

Júlia Regué

Clamor per l'absolució

Veneració d’Oriol Junqueras a les portes de la presó de Lledoners quan es compleix un any del seu empresonament i poques hores abans de conèixer els detalls dels escrits de qualificació de la Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat contra la cúpula del procés. A la crida d’ERC  van respondre, segons els organitzadors, més de 15.000 de simpatitzants, estelades en alt i llaços grocs brodats, que es van conjurar a l’àrid terreny de Sant Joan de Vilatorrada (Bages) per exigir-ne l’absolució.

L’ofrena a Junqueras, el seu líder, va guardar protagonisme per a Joaquim Forn, amb qui comparteix 365 dies de presó preventiva ininterrompuda. Tots dos van agrair el recolzament amb un sonor “bona tarda”, que va retronar des del pati del centre penitenciari fins al descampat. En dues missives llegides pels seus familiars, el republicà va alertar a l’Estat que “la presó serà la seva derrota”, i va defensar que ser entre reixes és “segurament indispensable” perquè “el món obri els ulls i s’adoni de l’Estat al que s’enfronten”. “És el preu de la llibertat”, va afegir. Forn, en el seu text, va assegurar que acudirà davant del tribunal amb la intenció de “denunciar la repressió i l’arbitrarietat de la justícia”. 

L’independentisme respira expectant, tot i que conscient que tot apunta que la Fiscalia mantindrà l’acusació per rebel·lió. El president del Parlament, Roger Torrent, rebut a crits d’“unitat” a la tarima d’oradors, va ser l’encarregat d’advertir que rebutgen indults i que persegueixen l’“absolució”. Li va prendre el fil un contundent vicepresident de la Generalitat, Pere Aragonès, que va asseverar que no “els valen ni penes rebaixades ni altres delictes, ni jocs de mans, només la lliure absolució”. “Libertad, absolució i autodeterminació”, va clamar. De la mateixa manera, la secretària general, Marta Rovira, va censurar des de Suïssa que “no ha d’acceptar-se una condemna”. “Haurem de demostrar que no hem comès cap delicte, sinó que hem posat en pràctica la democràcia”, va apuntar.

La carta portada per Demba

Als consellers republicans i càrrecs del partit que s’amuntegaven davant de l’escenari se’ls va sumar la diputada de JxCat Aurora Madaula, l’exlíder de Podem, Albano Dante Fachin, i l’exdiputat de la CUP, David Fernández, així com representants de l’ANC  i Òmnium Cultural.

Fernández va ser l’encarregat de posar veu a les paraules dels set presos. La carta la va portar a la trobada un reclús conegut com a Demba, a la presó anomenat ‘El diamant’, aprofitant dues nits de permís. “Us sentim, us veiem i ens emocionem. Infatigables i tossudament alçats”, van assegurar els empresonats, i van deixar clar que “la presó no ha aconseguit humiliar-los perquè la llibertat és imbatible”. No va faltar en el seu missatge un agraïment al misteriós home que, nit rere nit, es planta amb un megàfon per dir-los bona nit, conegut com a Joan BonaNit.

Alamany, contra el Rei

Els comuns van prendre el micro en aquesta escenografia. Ho va fer Elisenda Alamany, en plena disputa amb els seus després de llançar una plataforma perquè la confluència no s'aparti del sobiranisme. Va posar en valor l’1-O i el 3-O, va carregar contra el Rei per “haver llançat un ‘contra ells’ que ha empresonat persones dignes”, i va demanar “estar a l’altura” quan es doni el tret de sortida als judicis.

L’elegit per aconseguir crítiques a l’independentisme va ser el productor Josep Maria Mainat: “Volem que la república que va durar 10 segons duri 10 segles”, va asseverar, i va advertir ERC i el PDECat que “no poden aprovar” els pressupostos de Pedro Sánchez: “Que caigui el Govern si fa falta”, va emfatitzar.

Lledoners tornarà a ser aquest divendres punt neuràlgic d’homenatge, amb un acte convocat per l’Assemblea en defensa de les Institucions Catalanes (ADIC), juntament amb el PDECat, Junts per Catalunya, ERC, ANC i Òmnium Cultural.