Debat intern al PDECat sobre el grau de confluència amb la Crida

Les cartes estan marcades en la direcció del PDECat. Davant la cada vegada més evident decisió de la Crida de constituir-se en un partit, en la direcció dels postconvergents conviuen dues tendències, amb tots els matisos interns. D’una banda, els i les entusiastes de la Crida, que aposten sense dubtar-lo perquè el PDECat s’integri a aquest nou espai polític liderat per l’expresident Carles Puigdemont i que van assistir a l’acte inaugural de la Crida a Manresa. De l’altra, els qui van expressar aquest dilluns en l’executiva les seves reticències i van transmetre la idea que una cosa és confluir (per tant, dissenyar eventuals coalicions electorals) i una altra és la dissolució pura i dura, per la qual alguns dirigents no estan disposats a passar.

"Treballarem per mantenir la personalitat pròpia del PDECat", reivindica un dirigent, preocupat especialment per la confusió que el procés pot generar en els candidats del partit en les pròximes eleccions municipals. "Tot és molt confús", admet un altre membre de l’executiva, en què van intervenir sobre aquest tema durant una hora més d’una dotzena de càrrecs dels 27 que la integren.

No hi va haver conclusions. L’excusa és que la Crida encara no ha formalitzat la seva constitució en partit. El debat –suau en les formes– va portar a qüestions col·laterals, com els drets electorals del PDECat (que no poden ser cedits tret de la constitució d’una coalició electoral) o bé les despeses econòmiques que està assumint la postconvergència. Segueix pendent el pacte pel qual el PDECat assumia cedir el seu protagonisme a Junts per Catalunya en les eleccions del desembre, a canvi que l’assignació econòmica al grup parlamentari de JxCat s’ingressés a les arques postconvergents.

Consulta a les bases

L’única conclusió del debat és que abans de consultar a la militància què s’ha de fer, la proposta passarà de nou per la direcció. Per tot això, en la roda de premsa posterior a la reunió, el president del partit, David Bonvehí –que no va assistir al naixement del partit de Puigdemont– es limitava a afirmar que "en l’executiva hi ha diferents opinions sobre com orientar la negociació amb la Crida, moltes opinions però un element bàsic: hem de trobar l’encaix i continuem apostant per continuar trobant aquest encaix".

Els crítics amb la Crida descriuen aquesta operació com una plataforma electoral per a la consellera Elsa Artadi –de cara a les eleccions catalanes– i l’exconseller Ferran Mascarell –per a les municipals a Barcelona– sense passar pels debats propis d’un partit polític i malgrat que això comporti "un partit que fragmentarà encara més l’espai independentista", segons un dirigent.

Un exemple paradigmàtic d’aquesta confusió és la candidatura a l’alcaldia de Barcelona. Si bé el PDECat ha escollit Neus Munté en primàries, Bonvehí de nou mostrava "generositat" respecte a Mascarell. Un eufemisme per mostrar la disposició que sigui Mascarell que lideri el projecte, si bé amb la participació també de l’exconseller pres Joaquim Forn.