Puigdemont va suspendre la DUI sense l'oferta de mediació que va al·legar

L’1-O es va viure en el Palau de la Generalitat una suma de realitats. Per exemple, a l’últim pis del noble edifici, el Govern va ubicaruna vintena de 'hackers’. Ells van ser la infanteria en la guerra digital que es mantenia amb l’Estat. Una estratègia que es combinava, per exemple, amb un 'call-center' ubicat a Londres que és el que responia els dubtes que tenien els que controlaven els col·legis electorals. En aquest 1-O hi va haver, fins i tot, temps per a la tàctica. A mesura que avançava el rellotge i es feia evident que hi hauria gruix electoral suficient com per donar uns resultats i que, una vegada fets públics, servien per proclamar la independència, qui més qui menys va començar a llançar càlculs sobre quin dia seria l’assenyalat per passar a la història.

La primera batalla que es va entaular va ser la de la proclamació dels resultats aquell mateix dia. Hi va haver dubtes i debat entre partidaris i detractors d’anar cremant ràpidament etapes al camí de la DUI. Finalment, passada la mitjanit (molt més tard del que és habitual en unes eleccions a l’ús), Oriol Junqueras, Jordi Turull i Raül Romeva van donar a conèixer l’escrutini, tot i que ràpidament es va fer saber que no eren els resultats oficials. Aquests van tardar cinc dies més, fins divendres. De nou, molt més tard que unes eleccions a l’ús, sobretot quan no hi havia en aquest cas un vot per correu per escrutar.

Allà hi va haver una de les claus del que vindria, la desil·lusió del públic independentista: "Una vegada perduda l’oportunitat [de proclamar la independència] les 48 hores posteriors a l’1-O, tot el que va passar després ja no tenia importància. No hi ha processos de revolució en diferit. Les revolucions es consoliden en les primeres hores”, raona el líder de Demòcrates i diputat, llavors, de Junts pel Sí, Antoni Castellà.

Reunió sabatina

A tot això es va fixar el ple del Parlament d’acceptació dels resultats, i eventual proclamació de la independència, per al dimarts 10 d’octubre. Dos dies després de la  manifestació espanyolista més gran celebrada mai a Barcelona. Precisament, dissabte, és a dir, en la vigília de la concentració, a la seu del Govern, el PDECat, ERC, la CUP, Òmnium i l’ANC van ultimar la declaració d’independència que s’havia de llegir i votar a les 48 hores. Els anticapitalistes van sortir, hores després, de l’edifici amb un acord tancat i res més els va ser comentat fins al dia dels fets.

Aquell mateix diumenge i, sobretot, dilluns, Espanya es va mobilitzar. Els poders econòmics i empresarials, sobretot aquells de soca-rel catalana, van començar a exercir una pressió sobre l’Executiu perquè no dugués a terme la declaració unilateral. Els executius i empresaris que es passen més de mitja vida anant i venint a Madrid amb el pont aeri van buscar interlocució amb el Govern.

Un destacat membre del Gabinet de Puigdemont els va retreure que haguessin estat callats durant tots aquests anys de procés, en lloc de provar de buscar la interlocució tant del Govern central com de l’autonòmic,  i que, en canvi, justament en aquell moment sortissin a la llum exigint solucions a tan sols una de les parts.  

Arribat el dia dels fets, convertit el Parlament en un plató de televisió internacional perquè aquell dia, sí, el món mirava Catalunya, les coses no van passar com s’havia planejat. Després de posposar l’inici del ple, el nerviosisme es va començar a escampar. Puigdemont comunica a ERC, una hora i mitja abans de l’hora fixada per al ple, que declararà i immediatament deixarà en suspens la independència. La 'DUI interruptus' o la 'DUI amb 'paradinha'.

La decisió no va agradar es republicans, que havien advocat o bé per frenar la DUI abans del ple o bé, si s’arribava a la sessió parlamentària, ser coherents i anar fins al final. En la reunió de dissabte s’havia acordat anar fins al final. Menys marge va tenir la CUP, que, per a la seva sorpresa i malgrat el pactat, va rebre la trucada de Puigdemont tot just 30 minuts abans de l’inici del ple.

La 'fake news'

Notícies relacionades

La ruptura entre JxCat i ERC posa en perill la majoria sobiranista

Es busca 'botifler'

Va ser llavors quan l’entorn immediat de Puigdemont va deixar caure que la demora es devia al fet que el president havia rebut una trucada d’una possible mediació. Aquest entorn es va posar en contacte amb l’ACN, agència pública de notícies, i li va passar la 'notícia'. Es va especular, fins i tot, que l’interlocutor fos Donald Tusk, president del Consell Europeu. Segons fonts coneixedores, res d’això va ser cert. Va ser un pretext inventat per justificar la marxa enrere.

Després va venir la declaració dels vuit segons, l’enuig monumental de la CUP i de molts sectors de l’independentisme. Però, ¿per què no es va declarar la independència aquell dia, si no hi havia intermediació en marxa i els ulls del món se centraven en el Parlament? Castellà dona una possible explicació d’això: "Ens van enganyar, perquè no hi havia interlocutors per a la mediació. Per tant, arribo a la conclusió, i és humà, que proclamar la independència immediatament després de l’1-O va donar vertigen".