Es busca 'botifler'

Com totes les guerres civils, la de l’independentisme ha germinat durant uns anys abans de fer eclosió. Però, quan ho ha fet, ha deixat en vista de tots l’absoluta vigència de la frase de Konrad Adenauer. Si el canceller alemany feia una distinció gradual entre “els enemics a seques, els enemics mortals i els companys de partit”, a Catalunya la màxima malvolença es dona entre socis de Govern.

Com també passa sovint, l’espurna que va fer saltar el pacte entre JxCat i ERC pels aires sembla una nimietat. Les dues formacions estan d’acord en acatar el jutge Llarena per sota mà simulant que no ho fan, i apartar els diputats processats pel Tribunal Suprem. Però uns exigeixen que la figura de Carles Puigdemont quedi el menys tacada possible, i altres que Roger Torrent es vegi lliure de conseqüències penals. Els dos partits sospiten que l’objectiu ocult dels seus ‘camarades’ és inutilitzar qui podria ser el seu rival en la captació de vot independentista, i és probable que tinguin raó.

El que va passar aquest dimarts en el Parlament és, sobretot, una presa de posició davant les pròximes eleccions catalanes, la imminència de les quals és una incògnita. JxCat i ERC intentaran aguantar fins al judici els organitzadors de l’1-O, perquè entenen que la foto d’Oriol Junqueras o Jordi Sànchez a la banqueta i una eventual sentència condemnatòria poden disparar les seves expectatives. Però vist això és poc provable que ho aconsegueixin.

Amb les eleccions en l’horitzó, allò de menys aquest dimarts era tirar endavant les resolucions del debat de política general, el més important que celebra la Cambra cada any. El principal era penjar l’etiqueta de ‘botifler’ a l’adversari per a, a la pròxima campanya, dir o insinuar que per la seva culpa Catalunya no és encara independent i la Generalitat ha de gestionar les engrunes de l’autonomia en lloc del pa llustrós de l’emancipació.

Els traïdors oficials -Albiol, Arrimadas, Santi Vila, Iceta, els ‘comuns’ - estan molt vistos. El sobiranisme de xarxa social està assedegat de nous culpables. Per a uns, Torrent es va consagrar aquest dimarts com a bèstia negra quan va votar al costat del PSC per evitar que Puigdemont, Sànchez, Rull i Turull poguessin participar en les votacions de la Cambra desatenent el Suprem i les advertències dels lletrats del Parlament. Per a d’altres, és JxCat –i molt especialment Puigdemont- qui s’entossudeix en estèrils focs d’artifici, en “retòrica i simbolisme de poc recorregut” que retarden el màgic moment de la independència.

Notícies relacionades

La ruptura entre JxCat i ERC posa en perill la majoria sobiranista

Puigdemont va suspendre la DUI sense l'oferta de mediació que va al·legar

Com tothom sap, ‘botifler’ és el pitjor que es pot ser a Catalunya. Puigdemont coneix de primera mà la terrible transcendència de l’insult: ell mateix va passar en unes hores, quan anava a convocar eleccions l’octubre de l’any passat i després es va retractar, de brivall a heroi.

Reprovació "moral" del Rei

Per desviar l’atenció de la cruesa del seu enfrontament, els independentistes van tractar aquest dimarts d’evadir-se de la realitat en els seus discursos públics. Qui millor ho va aconseguir va ser segurament un diputat de JxCat, que explicava als passadissos que el Parlament sí que havia proclamat “moralment” el dret de Catalunya a l’autodeterminació, o havia reprovat també “moralment” el Rei. En realitat els sobiranistes havien perdut les dues votacions per culpa de la seva divisió, però a qui li importa la realitat quan s’acosten eleccions.