ELECCIONS ANDALUSES

Susana Díaz convocarà eleccions a Andalusia per al 2 de desembre

La cita serà la primera prova dels partits després de l'arribada de Sánchez al Govern i el canvi de líder en el PP

El PSOE andalús aspira a revalidar la seva victòria després de 37 anys de poder ininterromput

GRAF2469. SEVILLA, 08/10/2018.- La presidenta de la Junta de Andalucía, Susana Díaz, durante su comparecencia esta tarde en el Palacio de San Telmo en Sevilla, tras firmar el decreto de disolución del Parlamento autonómico y de la convocatoria de elecciones andaluzas anticipadas para el próximo 2 de diciembre. EFE/Julio Muñoz

GRAF2469. SEVILLA, 08/10/2018.- La presidenta de la Junta de Andalucía, Susana Díaz, durante su comparecencia esta tarde en el Palacio de San Telmo en Sevilla, tras firmar el decreto de disolución del Parlamento autonómico y de la convocatoria de elecciones andaluzas anticipadas para el próximo 2 de diciembre. EFE/Julio Muñoz / Julio Muñoz (EFE)

4
Es llegeix en minuts
Julia Camacho

La presidenta de la Junta d’Andalusia, Susana Díaz, aclarirà avui la incògnita després de més d’un any de rumors i una accelerada agenda d’anuncis, promeses i visites a municipis en les últimes setmanes. Tot apunta que els andalusos aniran a les urnes el 2 de desembre que ve, tres mesos abans del previst, amb la qual cosa la Cambra regional estarà ja conformada per al nou any. La dirigent socialista prova d’aprofitar així la dinàmica d’un debat electoral pròpiament andalús, tot i que sens dubte la situació a Catalunya es colarà en els discursos dels candidats. Els sondejos li són favorables al PSOE per revalidar la seva posició com a partit més votat després de 37 anys de govern ininterromputs a la comunitat, que no ha conegut encaral’alternança  política per decisió dels votants.

La presidenta andalusa ha convocat per a aquesta tarda una reunió extraordinària de govern per confirmar els seus plans. L’avenç era clar després que a començaments de setembre Cs donés per trencat el pacte que ha permès al PSOE tirar endavant els últims tres pressupostosCs trencat el pacte. Una excusa, ja que a tots dos els venia bé anticipar la convocatòria per millorar les expectatives electorals i tot just uns dies abans presumien de l’elevat grau de compliment de l’acord. És més, des d’aleshores, i malgrat que segons els socialistes la ruptura malmetia l’estabilitat política a la regió, Díaz ha aconseguit aprovar diverses lleis i anunciar des d’oposicions multitudinàries a subvencions a diversos sectors.

La cita andalusa serà el primer test al qual s’enfrontin els partits després del tomb en el panorama nacional registrat amb la moció de censura contra Mariano Rajoy il’arribada de Pedro Sánchez a la Moncloa. El PSOE arriba amb ganes de demostrar que les bones expectatives que auguren les enquestes són reals, i a més de les visites del líder socialista ja ha anunciat un Consell de Ministres a Sevilla el 26 d’octubre que ve. El PP, d’altra banda, aspira a inaugurar amb bon peu l’arribada del seu nou líder, Pablo Casado. I de passada, frenar les aspiracions d’un Cs en auge pel debat sobiranista, ja que Albert Rivera es planteja la convocatòria com a un trampolí per a les següents cites amb les urnes: municipals, europees i autonòmiques toquen al maig, i Sánchez podria convocar les generals la tardor de 2019. Per a això, ja ha desembarcat a Andalusia juntament ambInés Arrimadas i així treure partit dels orígens andalusos de tots dos. Per a Podem, és l’ocasió de demostrar la tirada de l’aposta de Teresa Rodríguez per una confluència d’esquerres amb IU –que la va enfrontar a Pablo Iglesias– com a alternativa d’esquerres al PSOE andalús, i si el recolzament com a soci preferent al Govern de Sánchez els passa o no factura.

37 anys en el poder

Els partits de l’oposició fa setmanes que són en precampanya, cosa que ha permès comprovar per on aniran els seus missatges per atreure els votants, i que, com s’ha pogut comprovar en les diverses incursions dels líders nacionals de PP i Cs, se centraran en l’argument de “quatre dècades de règim” –fent una mena de paral·lelisme amb la dictadura de Franco– per provar de desgastar el PSOE. És el principal llast que arrossega la formació de Díaz, que per combatre'l gira l’estratègia en els cinc anys transcorreguts des que ella va arribar el Govern, i intenta així donar una imatge renovada.

L’argument, no obstant, pot ser una arma de doble tall ja que, com insisteixen en el PSOE andalús, deixa clar la incapacitat de la dreta durant aquelles quatre dècades per conformar un projecte atractiu per als andalusos. Fins ara, només en una ocasió, el 2012, ha aconseguit el PP convèncer els andalusos del seu projecte de canvi. I tot i així, aquesta victòria va ser insuficient per arribar al consell de govern a causa de l’acord entre socialistes i IU, provocant la marxa de l’històric Javier Arenas.

Notícies relacionades

Tot i que en els últims dies des del PP han acusat a la formació de Rivera de ser la crossa del PSOE i fins i tot els han citat a firmar davant de notari que no tornarien a donar-los suport, els conservadors els necessiten, i aspiren a una aliança amb Cs que els permeti arribar la Junta. Però cap sondeig pronostica que aquests números arribin. És més, algun avança fins i tot un ‘sorpasso’ de la formació taronja, la qual cosa posaria en una dificil situació al secretari general del PP andalús, Juan Manuel Moreno Bonilla, que juntament amb la direcció regional es va decantar de forma clara per la rival de Casado a les primàries, Soraya Sáenz de Santamaría.

Després de les eleccions del 2015, el PSOE va aconseguir 47 diputats dels 109 que té la cambra, la seva dada més baixa, seguida del PP, amb 33, Podem, amb 15, Ciutadans amb 9 i IU amb 5. En aquesta ocasió, Podem i IU es presenten en la confluència Adelante Andalucía, i els experts demoscòpics apunten que la seva suma podria ser major de 20, ja que aconseguirien alguns d’aquests escons que, amb la llei d'Hont, penalitzaven a les formacions petites i es repartien els partits majoritaris. Malgrat la bona sintonia a Madrid, les posicions distants entre la responsable socialista i el cap visible de la confluència, Teresa Rodríguez, i fins i tot el secretari general d’IU, Antonio Maíllo, fan que el PSOE miri de nou a Cs com a soci preferent, tot i que en aquesta ocasió la formació ja ha deixat clara la intenció de formar part dels executius i estrenar-se en un govern.